dijous, de maig 31, 2007

LEONARDO BOFF I EL CANVI CLIMÀTIC


Leonardo Boff aquests dies està en terres catalanes divulgant el seu missatge. Penso que es tracta d'un dels grans personatges del cristianisme contemporani, i que ha estat capaç de tocar de peus a terra amb dignitat tot conjugant teoria i pràctica.
Amb una seixantena de llibres publicats, el teòleg brasiler ens alerta de la necessitat de la consciència ecològica, que tanta falta li fa a la humanitat doncs la terra està canviant els seus ritmes i ara ens toca adaptar-nos al canvi climàtic en el qual ja hi estem posats de quatre grapes. El país de Boff -per exemple- te una mitjana de 250 dies de sol anuals, per la qual cosa serà una de les zones més afectades pel calentament climàtic, amb lo que això suposarà de pèrdua de massa forestal amazònica.
Els nostres fills i filles -ens recorda Genezio Darci Boff, que aquest és els eu nom civil- podran preguntar-nos per quin motiu nosaltres coneixíem la gènesi i els efectes del canvi climàtic però no hem fet res per.
Mireu quina terra deixem als nostres descendents...
Fotografia extreta de LeonardoBOFF.com.

dimecres, de maig 30, 2007

MESQUITES PRINCIPATINES

El dissabte 2 de juny un seguit de mesquites del Principat de Catalunya obriran les seves portes un parell d'horetes. Penso què és una excel.lent notícia. M'agradaria poder visitar-ne alguna doncs només he tingut la sort de visitar mesquites turques i penso que poder visitar algunes mesquites catalanes pot ser una bona idea de cara a facilitar tant el diàleg inter-religiós com l'apropament de la comunitat islàmica catalana al país.

Les persones de Tarragona que vulguin visitar alguna mesquita que sàpiguen que s'hauran de desplaçar a Valls, Roda de Berà, Reus o El Vendrell.

No cal dir què al Camp de Tarragona existeixen més comunitats islàmiques, i molt diferents entre elles, però encara no tothom participa en aquesta iniciativa.

dilluns, de maig 28, 2007

VOSALTRES LES DONES

Vous les femmes és una sèrie francesa d'humor. Què us sembla aquest gag?

LA CASA DE LA FESTA

550.000 euros és el pressupost per a executar les obres de la Casa de la Festa, a la Via Augusta. L'espai finalment sembla que serà inaugurat el setembre. Com podem veure a les fotografies les obres han arrencat -l'arrencada ha estat sostinguda fins abans de les eleccions-. Cal destacar-ne els sostenibles aparells d'aire condicionat i refrigeració que podem veure a la primera foto i el rètol gegant de la portalada.

La història d'aquest espai -antiga concessionària de vehícles- quedarà enrrere quan s'inauguri la Casa de la festa, que acollirà els elements del Seguici Popular i tot allò relacionat amb les festes de Santa Tecla.

Només espero que al vestíbul de l'Ajuntament hi continuïn els gegants moros i els negritos, doncs s'ha convertit ja en un punt de peregrinatge per part dels xiquets i xiquetes de Tarragona, que ara és extensiu al Pati del rei Jaume I.
Nota: Linko imatges del wàter públic més proper a la Casa de la Festa. Poden ferir la sensibilitat, especialment si preneu un cafè o piqueu alguna cosa absteniu-vos.

Fotos de Tondo Rotondo.

ADÉU NADAL

Finito. Les musiquetes eixordidores de furgonetes electorals i els serveis de neteja a tot drap a les 8 del matí de diuemenge deixaran de pertorbar la calma d'una Tarragona que no deixa de ser una bassa d'oli.
Felicito públicamet el guanyador de les municipals a Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros i a la resta de partits que han aconseguit representació parlamentària. El que més m'ha cridat l'atenció és:
1.- El PSC guanya de carrer però no obté la majoria absoluta, per tant hi haurà una mica de joc. Decidiran si pacten amb ERC o governen en minoria, doncs no crec que la ciutadania entengués un pacte amb CiU, malgrat no seria el primer cop.

2.- Els nois del kubotan no han obtingut representació. Entre la proposta d'ubicar una mesquita a l'antic Banc d'Espanya, el vot útil i la política repressora del Saura han punxat perdent els dos regidors.
3.- El PP i ERC revaliden els seus regidors, tot i baixar en percentatge de vot.
4.- El 47% d'electors han escollit l'abstenció, pels motius que siguin.

Finito. El Nàstic a segona divisió.

Mentre això passa a les altres dues capitals del Camp de Tarragona la CORI, i la CUP dónen color als respectius ajuntaments.

divendres, de maig 25, 2007

NOMÉS UN PARTIT S'OPOSA ALS TOROS A TARRAGONA

Trobo una mica trist que només una candidatura hagi fet campanya a Tarragona per tal de que la plaça de toros no s'utilitzi més per a torturar animals, parlo de Nosaltres Som-Assemblea d'Unitat Popular, que agrupa gent de diferents moviments socials. Política a banda trobo molt bona la iniciativa que resumeix aquest lema aplicat als toros: "la tortura no és cultura", però també penso que aquest hauria de ser un tema transversal entre la majoria de partits.

En tot cas trobo desencisador que el candidat Aregio sigui afeccionat a la tauromàquia i no desvinculi les seves aficions personals del seu càrrec com a màxim responsable d'una plaça de braus que està en reformes per tal d'acollir millor futures "corridas". Però és què el màxim cap de l'oposició, en Ballesteros, escorre el bulto i no farà res per tal de prohibir les corrides de toros. Pel que fa a la resta de partits amb possibilitats d'obtenir escó -o no- la tònica és similar: o bé defensen els toros a Tarragona o callen i deixen fer.

La meva opinió és clara. No vull que a la meva ciutat i amb els meus diners s'emprin espais públics que són de tots (la plaça és propietat de la Diputació) per tal de que s'hi matin toros després d'una cruenta tortura. Per quin motiu: no em dóna la gana, senzillament.

Realment, si no penses no et compliques massa la vida, tot és més senzill. No? Si us atreviu us convio a mirar aquesta web, amb vídeos.
Fotos procedents de Ayuda animales i Tondo Rotondo. Cartell antitaurí de Nosaltres Som-AUP.

dijous, de maig 24, 2007

CADÀVERS EXQUISITS

Us proposo un petit divertimento... es tracta de continuar aquesta història. A veure a quin port arriba... Us animeu?

Els ulls cansats, la boca seca i l'estòmac enganyat per un bon grapat de galetes i dos gots d'aigua, l'esmorzar d'un matí de desembre, d'un matí diferent.
Assegut, mig deixat anar en el vagó de l'antiga primera classe del Catalunya Exprès de les 08:08... després d'haver-me endinsat gairebé d'esma per la boira que separa el poble de l'estació.
Dedico aquest post a Roxi. Foto extreta de Superwillyfoc.

15.000 VISITES: DE POSTS, BLOGS I KUBOTANS

Ahir va ser un dia molt especial per a aquest blog per diferents motius... Mai havia penjat tres posts en un dia i mai havia obtingut tantes visites, e-mails i comentaris com a feedback.

El gràfic que us adjunto és d'avui dijous a les 9 del matí, i el primer sorprès he estat jo mateix: 297 pàgines visitades procedents de 140 ordinadors diferents. Mai m'hagués imaginat ser tant mediàtic... i tot gràcies a vosaltres.

Moltes gràcies amics i amigues! Més enllà de la sempre estimulant xifra de 15.000 visites a que el blog va arribar ahir el que més m'agrada d'aquest vistge són les persones que he conegut i les coses què estic aprenent...

Sóc conscient de que encara tinc alguns deures per fer: Violette Moulin, Jaka, Josep Maria i Robertinhos molt amablement m'han convidat a alguns memes i encara no m'hi he posat. Tot arribarà?

Ahir us parlava de Dante (i li dedicava el post a Currymaedchen) de la resposta "políticament correcta" a la pregunta que li vaig fer al candidat socialista a alcalde de Tarragona i d'unes visites que havia tingut procedents d'ordinadors vinculats a la policia. Ahir vaig plantejar-me quin és el paper que ha de fer la policia, que no ha de ser d'altre que ajudar a la gent i vetllar per la seguretat de tota la població, no només dels poderosos que no notaran mai a la seva pell la dolça pressió del kubotan roig-verd-violeta.

Gràcies a tots i totes!

dimecres, de maig 23, 2007

IL:LUSTRES VISITANTS

He publicat alguns comentaris i un post criticant la deriva autoritària d'alguns agents de la policía autonòmica catalana, els Mossos d'Esquadra, dirigits per l'antisistema Joan Saura.
La meva sorpresa ha estat que des de llavors rebo visites d'ordinadors relacionats amb policies, com ara Miquel Tomàs. Des d'aquí donar la benvinguda a tant il.lustres visitants.
Espero poder continaur amb el blog i que no m'obliguin a tancar-lo pel fet d'expresar-me lliurement. A pròpsit... gràcies per fer possible que ben aviat arribi a les 15.000 visites. Ho podré cel.lebrar?

BALLESTEROS DEFENSA ELS TOROS PER PASSIVA?

He de donar la raó a Metis, que comentava que podem tenir per segur que si reformen la plaça de toros hi hauran "corridas". Hi ho he de fer a contracor, doncs tant Aregio com Ballesteros, per activa o per passiva, es mostren partidaris de que la tortura d'animals continuï amb el rang d'espectacle públic a Tarragona.
I això per quin motiu ho comento? Com vau veure en el post que enllaço vaig adreçar una pregunta al candidat Ballesteros. Finalment he obitingut una resposta en format de vídeo. Cal valorar molt positivament -malgrat la resposta no m'agrada- el feedback donat, la qual cosa demostra el servei dels blogs bidireccionals, i espero i desitjo que això sigui també així passades les eleccions en els diversos blogs de candidats.

La meva pregunta, com sabeu, va ser aquesta: Tondo Rotondo Says: Maig 11th, 2007 at 7:58 am Al meu blog he parlat en alguns posts sobre les corrides de toros a Tarragona. Us he enviat una pregunta sobre el tema i m’agradaria rebre una resposta, doncs ho considero un tema prou important.La plaça pertany a la Diputació però crec que el permís per les curses el dóna l’Ajuntament.Acabareu amb les curses de braus a Tarragona?

En tot cas la llicència per tal de que es duguin a terme curses de braus la dóna l'Ajuntament. Agraeixo a en Ballesteros la seva amable resposta. I vosaltres, què en penseu?

UNES PARAULES DE DANTE ALIGHIERI

Aquests dies estic recol.locant i ordenant llibres i papers de tota mena. És un exercici certament esgotador però t'ajuda a retrobar-te amb llibres i papers que no tocaves des de fa anys... Una de les cites que m'han anat a parar a les mans i què l'any 2003 vaig apuntar en un full és aquesta que he volgut compartir amb vosaltres, prou suggerent.

Així doncs, lector, si no et creus el que t'explicaré, no em sorprendrà pas, car jo que ho he vist quasi tampoc m'ho crec.
Dante Alighieri

Fotografia extreta de Biografias y vidas. Dedico aquest post a Currymaedchen.

dimarts, de maig 22, 2007

EVA FOREST (1928-2007)

Ens ha deixat Eva Forest. L'Eva, nascuda a Barcelona l'any 1928, és una d'aquelles persones imprescindibles per entendre la solidaritat entre els pobles, per copsar el treball cultural fet realitat mitjançant la seva tasca intel.lectual com a escriptora i editora de la petita editorial independent Hiru.

Curiosament ha estat un amic cubà qui -via e-mail- m'ha assabentat del seu traspàs. No cal dir que els mitjans de comunicació catalans estan atrafegats amb les eleccions i a banda no els interessen massa segons quin tipus de titulars: és la llei del silenci.

Aquí podeu accedir a la seva bibliografia, i en aquest altre enllaç a la notícia sobre el seu traspàs amb esbòs biogràfic. Us recomano també la seva pàgina web, bé: seva i del seu company inseparable, l'Alfonso Sastre. En aquest lloc web podreu endinsar-vos pel món de Forest i Sastre, un món que ens anuncia la possibilitat d'un demà millor. Vagi des d'aquí el meu mes sincer homenatge a aquesta catalana universal.

Fotografies extretes de Gara, Sastre&Forest i Cubadebate.

dilluns, de maig 21, 2007

PREGUNTA A BALLESTEROS

Ho comentava al blog de Jordi Salvat i he pensat... perquè no dedicar-hi un post? Com sabeu aviat són les eleccions municipals, Tarragona escollirà un nou consistori, un nou alcalde i nous regidors.

Molts dels polítics candidats disposen de blogs, alguns oberts de cara a la campanya, d'altres més antics. Els uns renovats constantment, els altres no gaire, els uns personals, els altres en mans de l'equip de premsa...

Com molts tarragonins de tant en tant visito els blogs dels polítics, i de tant en tant hi deixo algun comenatri. Llegint el diari personal de Josep Fèlix Ballesteros, el candidat del PSC, vaig veure que es convidava els cibernautes a fer preguntes. Jo així ho vaig fer i vaig traslladar la meva inquitetud pel que fa a l'organització de curses de braus a Tarragona, doncs que jo sàpiga només una candidatura (vegeu cartell) s'ha mostrat en contra de la tortura que suposen les curses de braus. En aquest post, i aquest altre he parlat de la meva opinió sobre el tema dels toros a Tarragona.

No se si el candidat respondrà la meva pregunta, si ho fa -sigui en el sentit que sigui- demostrarà que realment els blogs són una bona eina de comunicació. Aquesta era la pregunta, que també vaig enviar per e-mail:
Tondo Rotondo Says: Maig 11th, 2007 at 7:58 am Al meu blog he parlat en alguns posts sobre les corrides de toros a Tarragona. Us he enviat una pregunta sobre el tema i m’agradaria rebre una resposta, doncs ho considero un tema prou important.La plaça pertany a la Diputació però crec que el permís per les curses el dóna l’Ajuntament.Acabareu amb les curses de braus a Tarragona?
Fotos: Cartell antitaurí de Nosaltres Som-AUP, feta per Tondo Rotondo. Banners extrets del blog de Ballesteros.

dissabte, de maig 19, 2007

SÍ A LA MÚSICA AL CARRER

En el post que us enllaço ja us vaig parlar sobre la meva visió al voltant de la música al carrer. En una ciutat com Tarragona penso què és del tot desmesurat que l'autoritat municipal es dediqui a foragitar persones que ens fan la vida una mica més alegre amb la seva música i el seu bon humor, i que ho fan sense estridència, sense molestar a ningú. Personalment trobo més molest l'elevat soroll nocturn del trànsit que segueix a l'inevitable concurs de focs d'artifici amb que l'ajuntament ens obsequia cada any, o els maquinerus conduint amb la música a tot drap... Però és més senzill aplicar la normativa de "civisme" a una persona afable, pacífica i la veu i música de la qual ni se sentia a pocs metres del banc on seia.
Les fotografies mostren com la Guàrdia Urbana de Tarragona, seguint ordres de l'Ajuntament, convida a que l'home plegui la seva guitarra i foti el camp del centre de la ciutat. Aquí penso jo que els incívics són els qui han aprovat aquesta normativa, i que ara pugnen per governar la ciutat i per obtenir els nostres vots.

Si algú te curiositat en l'Ordenança general de convivència ciutadana i ús dels espais públics i articles que resten vigents de les ordenances de policia i bon govern, de neteja pública i de medi ambient (que aquest és el seu nom complert), se la pot descarregar en PDF clicant aquí. El problema radica en saber de què serveix aquesta ordenaça en la pràctica, doncs guaitant la web Tarragona 2016 no veig molt de civisme a la ciutat.

divendres, de maig 18, 2007

ESTÀ TOT FATAL

M'ha sortit la vena reivindicativa! Està tot fatal! Per aquest motiu penjo aquest post i us convido a visitar la pàgina que parla de tot això.

Des de l'arribada de l'euro cada cop costa més arribar a fina de mes, mentre la majoria dels polítics dupliquen i tripliquen els seus sous: en blanc i en negre.

Cada cop més una vivenda és un luxe... cada cop més les ordenaces de civisme són una excusa per recloren's a casa, amorrats a la televisió.

Cada cop més la política crea bosses de persones sense dret a res, i no possibilitant la seva formació i desenvolupament.


Està tot fatal i polítics i administracions de tota mena -que ens representen, això si!- s'entesten en dir blanc i fer negre.


dijous, de maig 17, 2007

EL BLOC D'EN JOAN JUBANY

De tant en tant m'agrada parlar-vos d'alguns blogs -o blocs- que m'agraden. Avui vull presentar-vos El bloc d'en Joan Jubany. Amb un disseny impecable ens permet anar seguint el seu anar fent per Mataró, així com l'actualitat d'aquesta població del Maresme. El trobo interessant perquè -allunyat dels grans partits polítics tradicionals- ens mostra una manera prou digna d'implicar-se en la vida pública amb els problemes qütidians, amb els anhels diaris i amb les il.lusions d'allò que està per fer i encara és possible.
Petites coses del dia a dia: com una multa del també "cívic" Ajuntament de Mataró de 300 € pel simple fet de penjar un cartell amb cel.lo en un indret que s'havia d'enderrocar, un llibre sobre el bestiari de la festa major de Mataró (les Santes), i alguns postas sobre política municipal de Mataró que penso són exemplars d'una forma de fer política digna a la qual no hi estem gens acostumats doncs normalment associem política amb màfdies, endolls, corruptel.les, favors, euros i més euros...
Bé, us convido a visitar aquest bloc amic, i anar investigant els seus racons...
Fotografies extretes d'El bloc d'en Joan Jubany.

dilluns, de maig 14, 2007

TAOUB: ACROBÀCIES DE TÀNGER

Si en el post anterior us parlava de l'espectacle protagonitzat per Blai Mateu, el fill de Tortell Poltrona, ara us faig cinc cèntims de "Taoub", del Groupe Acrobatique de Tanger, obra que vaig poder veure al Teatre Bartrina de Reus aquest cap de setmana.
De vegades diem que el món és un mocador i ens l'imaginem ple de mocs... Doncs no! Treieu-vos aquestya idea del cap! Els dotze acròbates de la companyida de circ de Tànger despleguen un mocador de colors, de trempera, d'alegria... un mocador que connecta allò més ancestral -l'acrobàcia del nord d'Àfrica- amb allò més actual, com pot ser la imatge de vídeo. La música, els ritmes, les expressions, els salts el vestuari -de fet els vestuaris antics i moderns-... ens transmeten una manera de fer que va aconseguir captar l'atenció del públic assitent.
So voleu saber millor del què us parlo us enllaço aquí i aquí uns vídeos de l'espectacle. Tot i amb això vaig marxar del Trapezi amb un punt d'enyor del circ més tradicional: el que es fa sota una carpa, amb pallassos i arriscats números, cada cop més arriscats números...
Taoub, Aurélien Bory, és una molt bona oportunitat per copsar com -a l'igual que l'obra Ï- a França la paraula circ s'escriu en majúscules, a diferència de casa nostra on això no passa i encara menys amb el circ més tradicional.

Fotografies extretes de Scènes de cirque, a qui agraeixo la gentilesa.

diumenge, de maig 13, 2007

"Ï", DE BLAI MATEU i TRIAS

L’austeritat en la que transcòrren els seixanta minuts de l’obra “Ï”, de la companyia Baro d'Evel Cirk, no passa desapercebuda doncs ens trasllada a una època que és encara nostra i a un fet què ens ha marcat com a poble: l’exili republicà. Realment vaig trobar-lo un espectacle molt digne, amb una excel.lent qualitat i sobretot sobretot una manera de fer circ en la frontera amb el teatre –si existeix aquesta frontera-, una manera de demostrar-nos que encara no està tot inventat i què ens cal continuar avançant en la recerca de noves formes d'expressió i -com no- de la llibertat... I això darrer perquè ho dic? Mireu. En iniciar-se la representació el protagonista, Blai Mateu Trias, comença a pintar sobre un suport plàstic: utilitza bàsicament el color vermell –vermell, rojo, rouge, diu- com a metàfora de llibertat i amb aquest color ens va desgranant tota la sopa de lletres dels principals partits i moviments de l’esquerra, aconseguint un ritme fascinant que certament s’imposa al color negre –en referència a la dictadura franquista-. En aconseguir passar la frontera de l’exili el protagonista afirma sentir-se lliure, respira, està content i trenaca amb tot un món (representat pel plàstic pintat, el seu passat més proper) que més endavant necessitarà per tal de poder-se resguardar i protegir-se de les inclemències motivades per la manca de llibertat. El vent assota els camps de concentració que existíren a la Catalunya Nord, avui molts en concorregudes platges les onades de les quals ens canten un secret a veus, una vergonya a crits.

Aquesta representació vaig poder-la gaudir al Teatre Fortuny de Reus dindre del marc del festival de circ de Catalunya Trapezi, en la seva estrena a Catalunya després d’un quinzena de representacions a l’estat francès, on el llegat de l’exili republicà continua present en milers i milers d’històries personals. L’avi del pallasso Blai Mateu i Trias fou també un exiliat republicà, i va tastar l’amargura dels camps de concentració, la inclemència del vent... En Blai ha connectat amb aquest llegat tant real des de l’inconscient, endinsant-s’hi mentre anava implicant-se en el muntage dirigit per Michel Cerdà.

“Ï” es representarà al Teatre Metropol de Tarragona el 5 de juny. Curiosament l’entrada al Teatre Fortuny de Reus costava 7 euros i en canvi a Tarragona l’entrada costa 12 euros. A Reus el president del Parlament seia a la presidència acompanyat de polítics locals, a Tarragona potser no hi haurà tant de glamour però si vull repetir hauré de pagar una miqueta més que el que costava a Reus... A Girona -Joana no tens excusa!- es representarà el 20 de maig al Teatre Municipal (entrades de 6 a 14 €). Us ho recomano.
Fotos: Blai Mateu en la seva actuació, extretes de les webs del Teatre Municipal de Girona i del Trapezi.

dimecres, de maig 09, 2007

SALÓ DELS PENJATS

Per a les persones que arribeu d'altres països heu de saver que d'aquí a pocs dies a l'estat espanyol s'hi duen a terme eleccions municipals. I què a Tarragona (actualment governada pels partits CiU i PP) hi ha hagut una renovació important de candidats i es disputen l'alcaldia CiU i PSC-PSOE, després de molts anys de govern de Joan Miquel Nadal, alcalde convergent (CiU). Info sobre blogs polítics catalans en general la trobareu a Poliblocs.
Feta aquesta introducció pels que ens visiten d'indrets llunyans, dir-vos que Saló dels penjats és un nou blog tarragoní que neix en plena precampanya electoral format per un col.lectiu de professionals del periodisme certament plural i divers: la qual cosa li dóna un molt bon catxé de sortida. Ivet Batet (qui va fer un interessant reportatge sobre la blocosfera tarragonina que puc enviar per e-mail a qui no l'hagi llegit), Montse Cartanyà, Cristina Centelles, Miquel Codolar (el descobridor del Tarragona 2016), Roser Matas, Òscar Messeguer, Lluís Milián, Maria Fernández Noguera, Òscar Palau, Azahara Palomares, Antoni Ramos, Jordi Salvat (autor d'un interessant blog que visito a diari), Josep Suñé, Octavi Saumell i Jordi Suriñach. Ells mateixos responen a aquesta pregunta: Per què el Saló dels Penjats? Doncs perquè és l'emblemàtica sala de l'Ajuntament de Tarragona, amb les parets plenes de quadres d'il·lustres tarragonins, on es reuneix la comissió de govern i, de tant en tant, s'hi fa alguna roda de premsa.
La fórmula utilitzada penso que deixa prou llibertat als autors per nedar i guardar la roba (se signa conjuntament) i això li donarà més color, segur. Si no voleu enganxar-vos a aquest blog, doncs feu cas a la foto i no us hi atureu. ;-) I si hi entreu doncs valtros mateixos. Jo en tot cas us ho recomano. Per molts anys!

dimarts, de maig 08, 2007

UN MEME, UNA ESPERANÇA

He trigat una mica però finalment penjo el post amb el meme que va enviar-me l'amic brasiler Carlinhos Mederios per via de Bodega Cultural.

La fotografia què he escollit per il.lustrar el meme no és molt dolça precisament, però és un símbol -de tants- de que la pau ha d'arribar a Palestina. La foto mostra un nen palestí plorant després de què l'exèrcit d'Israel hagi enderrocat la seva casa. M'ha impressionat la cara del nen. L'autor de la fotografia és Nasser Shiyoukhi (d'AP Photo) i l'he extreta de MPJC. Podeu vere més treballs d'aquest fotoperiodista aquí o aquí. Nosaltres preocupats per expressar-nos al món i mentre, a aquest nen li han tirat la casa a terra... La blogosfera és de tots igual que el món, que malgrat no vulgui W.Bush és també de tots.
El meme consisteix en penjar una fotografia per a parlar d'això, de què la blogosfera és de tots.
Jo el passo a quatre blocaires encantadors: Metis, Currymaedchen, Èuria i Món. Què perquè quatre i no tres... doncs perquè sempre m'ha agradat el número quatre. I si algú més s'hi vol afegir doncs vinga... que els deures ens arriben del Brasil i volen aire fresc mediterrani.

Palestine Blogs - The Gazette Aprofito per a presentar-vos Palestineblogs, la pàgina que engloba la comunitat blocaire palestina, que podeu donar a conèixer des dels vostres blogs afegint-hi petits banners.
Palestine Blogs - The Gazette

diumenge, de maig 06, 2007

BLOGS I BLOGERS CURIOSOS DE MENA

Human Trash [Txus Garcia] ha estat qui primer va ubicar el divertimento blocaire que us vaig proposar, i del qual he donat la solució "oficialment" en el post anterior. Us vaig prometre que dedicaria un post a qui hagi encertat aquest petit joc, doncs aquí va. I a més ampliat amb quatre comentaris sobre els participants.

Human Trash ens connecta amb l'art més transgressor, amb la plipoesia, amb la rebel.lia què intentat incidir sobre les plàcides ments acomodades en idees fixes. A més ho fa des de Tarragona: m'ha agradat que sigui precisament una persona de la meva ciutat -a qui no conec-, un blog tarragoní el que hagi encertat que la fotografia corresponia a l'edifici de l'editorial Montaner i Simón.
Si resseguiu el blog Human Trash podreu copsar moltes mostres de poesia, d'art i d'accions culturals que -com les organitzades pel col.lectiu La Pell del Llavi- es duen a terme a Tarragona. Com a petita mostra us copio i enganxo un fragment de post extret d'aquest transgressor blog: "Cremes públiques de llibres -per què han de ser fatxes i funcionaris de duanes els qui monopolitzin aquesta arma? Novel·les sobre nens posseïts pel diable; la llista de llibres més venuts del New York Times; pamflets feministes contra la pornografia; llibres de text (especialment Ciències Socials, Civisme, Salut); piles de El Tiempo, El Mundo i altres diaris de supermercat; retalls seleccionats d'editorials cristianes; unes quantes novel·les rosa -atmosfera festiva, ampolles de vi i porros que es passen en una clara tarda de tardor. "

A banda d'Human Trash, Tia Cookie's també va encertar l'enclau... Aquesta blocaire te cura d'un blog personal variat i amb sensibilitat amanida amb un fi sentit de l'humor front al dia a dia que podem ubicar en "algun lloc d'Antigua i Barbuda". Tia Cookies s'autodefineix amb aquestes paraules: "Morena y mediterránea, mujer, es decir, casi siempre desaventajada. Feliz, no siempre, contrariada, madre, cabreada a ratos, declarante de hacienda, pagadora de multas y coopropietaria de una hipoteca con mi banco. Cansada de tanta ñoñería blandurria, de esa manía de lo políticamente correcto que nos convierte en estúpidos preparados para aceptar. "








Robertinhos i Mon doncs han encertat l'autor! Només animar al El Mostro, Maria, Carlinhos Medeiros a què puguin conèixer la nostra terra no ja a través del blogs catalans sinó en directe, copsant les olors i la gent. Animar a juarma a que la seva ironia no deixi mai d'estar present en els seus dibuixos, a Sir William Temple desitjar-li sort amb els ferrocarrils inpuntuals de la Renfe. A la Joana dir-li que no serà tant i que cap problema en acompanyar-la, i que de fet també ho pot fer acompanyada del El veí de dalt o del company sivuqueiro Daniel Mercado el comentari del qual m'ha arribat al cor... "Si no es per tu, no m'hauria adonat dels detalls d'aquest edifici, ahir vaig anar a veure-ho, i es certamente bonic". Una abraçada a euria, El veí de dalt i a Robertinhos.

Espero més endavant tornar amb un divertimento diferent. Llàstima que no tingui cap empresa patrocinadors que cedeixi un detall als encertants. Vaja a les encertants, que totes han estat dones...
Les dues fotografies han estat extretes del blog d'Human trash i las resta corresponen a avatars de diferents blocaires amics citats en aquest post.