Recordo una tarda-vespre d'hivern que el vaig trobar assegut a la taula de l'hostatgeria del monestir de Sant Pere de les Puel.les de Barcelona. Estava tot sol i llegint un llibre. Vaig pensar que, com que ningú ens observava, m'estava permés imitar-lo: asseure'm al seu costat i llegir un llibre sense dir res, tal i com ell ho feia quan esperava la seva mare. Crec que ho vaig fer amb extrema naturalitat, però ni el llibre ni el fet de llegir-lo m'interessava en absolut; el que comptava de debò, per a mi, era en Lluís Maria Xirinacs i el seu silenci.
Recordo una tarda-vespre d'hivern que el vaig trobar assegut a la taula de l'hostatgeria del monestir de Sant Pere de les Puel.les de Barcelona. Estava tot sol i llegint un llibre. Vaig pensar que, com que ningú ens observava, m'estava permés imitar-lo: asseure'm al seu costat i llegir un llibre sense dir res, tal i com ell ho feia quan esperava la seva mare. Crec que ho vaig fer amb extrema naturalitat, però ni el llibre ni el fet de llegir-lo m'interessava en absolut; el que comptava de debò, per a mi, era en Lluís Maria Xirinacs i el seu silenci.
ResponEliminaAmb ell sempre he estat així de pobra.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!