dimarts, de juny 29, 2010

PIXEM-NOS EN ELS ESTATUTS

Arriba un moment que Espanya ja no ens aporta cap benefici, només ens xuclen la pasta. Amb el que ens roba Espanya aquí no caldria fer cap retallada de sous i pensions i podríem fer front a la crisi.

Però no, les sangoneres que governen els diferents àmbits de poder d'Espanya s'entesten a que continuem sent una tribu d'indis tancada en una reserva cada cop més merdosa.

Hem passat de ser capdavanters a ser vagó de cua, un vagó del qual Espanya menja, menja, menja... per després cagar-s'hi.

Doncs no, aquest apartheid ha de finalitzar!



Prou retallades socials i nacionals.

Prou insults.

Prou estatuts regionals que ens separen i obliguen a ser ciutadans de segona.

No volem estatuts regionals,
volem sobirania nacional, de Salses a Guardamar.

dimarts, de juny 22, 2010

SINCERITAT


La sinceritat per davant, dir el que es pensa... és important i així ho practiquen alguns il·lustres personatges espanyols. Fruiu-los!

dilluns, de juny 21, 2010

EL FUTUR


Amics i amigues blocaires... aquest país està canviant, i això ja no ho para ni Déu!
Justo Molinero és clar, símbol de tants catalans arribats d'altres indrets de l'estat que estimen Catalunya: "Mataré per aquesta terra si això fos necessari" (enteneu el context mirant el vídeo).

1000 EUROS X XIULAR

Us enllaço amb la notícia. L'afany recaptatori de l'Ajuntament de Tarragona està portant els elements més expeditius de la Guàrdia Urbana a formalitzar tot un seguit de multes carregades de simbolisme, tot un seguit de multes contra persones actives en els moviments socials que treballen per un futur millor.

La darrera, que podeu llegir en l'enllaç: 1000 euros per un noi que va xiular un cotxe de la Guàrdia Urbana.

Diuen que Carles Castillo, el regidor encarregat de la guàrdia urbana, quan estudiava a l'institut anava pels passadissos arrencant cartells independentistes. Desconec si és cert o no, però de ser-ho això entroncaria amb la persecució que sota exscuses mil aquest regidor està duent a terme contra els moviments socials i l'independentisme, malgrat té el suport de Sergi de Los Rios, més inetressat en mirar cap a un altre costat.

diumenge, de juny 13, 2010

JESÚS MONCADA

En Pere, del blog Provisionals, ens proposa retrobar-nos amb en Jesús moncada, un homenot ferm amb una obra ben trabada que cal tenir present.

Avui fa cinc anys que va morir, i avui vull recordar que si el nostre fos un país normal, en les monedes, en els segells... caldria que hi aparegués el nostre Jesús de pedra picada, el nostre Moncada d'històries entranyables.

Imatge extreta del blog Tens un racó dalt del món.

dimecres, de juny 09, 2010

MONTILLA I JAUME I



Llegint el blog Té la mà Maria acabo de descobrir aquest brutal vídeo... us el recomano.

Tenim uns polítics covards i venuts... com a mínim sempre ens quedarà la ironia.

dimarts, de juny 08, 2010

VAGA

Cada cop més gent està cabrejada per tanta presa de pèl dels nostres "amos".

Molta d'aquesta gent, que no tota, es manifestarà demà.

I molta, molta, molta gent està cabrejada contra aquest sistema de lladres i carteristes que s'anomena capitalisme i que només es preocupa d'engreixar la banca, les indústries automobilística i farmacèutica i l'exèrcit a Afganistan... per fer una ràpida i inexacta lectura de preocupacions que mai inclouen la gent, a nosaltres, vaja.

Fa falta una vaga general però potent i que somogui fonaments i cadires, no de pixarrí.

En tot cas, si cliqueu damunt el cartell groc hi trobareu la convocatòria per avui a Tarragona. Us animeu?

Cartell agafat del blog Així ho penso.

diumenge, de juny 06, 2010

VINGA RACHEL CORRIE!

EXERCICI PRÀCTIC DE CENSURA

És curiós, però he intetat comentar aquesta notícia a la web d'Antena 3 i els tres cops que ho he intentat els comentaris han estat esborrats amb celeritat. Els comentaris estaven fets en castellà i entraven dins d'un to cordial, però amb la idea de que l'exèrcit espanyol ha de fotre el camp d'Afganistan, i més en temps de crisi.

Algú s'anima a fer la prova a veure què passa? A veure si té més sort.

Ai la censura, valga'm Déu quina tortura.

Sort que vivim en un estat democràtic, how, how, how :-)

XATARRA


Amb tant de progrés no se on anirem a parar... al mateix lloc potser que aquestes andròmines?

dissabte, de juny 05, 2010