diumenge, de setembre 16, 2007

EL GUST DE LA MIRADA


EL GUST DE LA MIRADA

M’he deixat bressolar per la immensitat blava.

Els meus ulls respirant en blau.

Les ones, com una mirada acariciadora de les últimes petjades de l’estiu.

Una brisa marina , sobre la meva pell bruna, anuncïa que el dia s’escurça.

M’he posat un jersei de lli, blanc i he continuat mirant l’horitzó…

Fins que el dia s’ha fos…
Aquest post és obra de Joana.
a

8 comentaris:

  1. zel12:39 p. m.

    Bonic, molt bonic, quin regal de diumenge.

    ResponElimina
  2. Boira5:05 p. m.

    Preciós.

    ResponElimina
  3. mossèn6:27 p. m.

    una experiència ... buffff ... salut

    ResponElimina
  4. Anònim10:50 p. m.

    Doncs sí que és bonic.

    ResponElimina
  5. Txell12:22 p. m.

    No sabré estar a l'alçada...

    ResponElimina
  6. Jesús M. Tibau4:59 p. m.

    Quina teràpia més bona per a viure, això de deixar-se gronxar mirant el paisatge.

    ResponElimina
  7. Roxi8:51 p. m.

    Que lindo reconfortar la mirada y el mar, con la contemplñación del mar.
    Mi cabeza se llenó de brisa y de aromas salados.
    Un abrazo!

    ResponElimina
  8. Joana12:13 a. m.

    Gràcies Tondo,Gràcies a tots i a totes.
    Contemplar el mar quiet a finals d'estiu i sense brogit és més que un petit plaer!
    Bona nit !I gràcies per compartir-ho!

    ResponElimina