Puc viure d'un somni clarament projectat al demà.
Però m'enganyo.
No seré aquí per veure res.
No sabré mai si l'has fet teu.
No sabré mai si arribaràs amb el cor suat,
regalimant d'esforç
de menjar-te la ràbia i anar endavant.
Ho sabran els teus fills, o els meus,
si veuen al desert florir la userda,
daurar-se el blat,
i a les vores del camí mates de menta.
(benvingut a la colla dels arbres que es mouen)
Post obra de Zel.
Pensar només en el present és egoista, és buit, cal que tinguem en compte a tothom que ha de venir darrere nostre
ResponEliminapre-ci-os ... salut
ResponEliminaCamins i camins... Tota la vida està feta de diferents camins!
ResponEliminaB-o-ni-c!!!!!!
Molt maku!
ResponEliminaMolt bonic...molt bona elecció
ResponEliminaLindo, Tondo. Lindo. Obrigado pela partilha. Palavras a descobrir e a sentir. Pela poesia se descobre o mundo. Um abraço amigo.
ResponElimina