SÓC FELIÇ

Aquesta imatge amb que he ensopegat blogejant m'ha fet pensar... no ja pel seu acurat dibuix, sinó pel contingut, que ve a resumir en poquetes paraules lo quen ens venen dia si i dia també els diaris i televisions... Aquí existeix un pluralisme informatiu, si: tenim desenes, centenars de mitjans de comunicació que canten i canten sempre la mateixa cançó per a que tot continui igual, per a que ningú pugui cantar... per a que tots tastem les agres glopades de globalització no ja a la gola sinó dins del cor, dins de l'ànima.

Potser per això cada cop intento blogejar més i servir-me dels textos que m'agraden. Potser per això he engegat a pastar fang a un comercial d'una rotativa de gran tirada que volia que renovés la meva subscripció. Li ho he dit claret: No m'agrada la línia editorial del vostre diari en referència a llatinoamèrica, en concret tot el que fa referència a Veneçuela, Colòmbia, Cuba i Bolívia. A lo que l'home m'ha contestat amb un: bé potser algun article en concret... No! Com si en aquests grans diaris algún article pogués discrear massa del que opinen els propis amos de la rotativa, que són els amos, d'aquí, d'allí i de més enllà.

Avui tinc l'espurna rebel a flor de pell... potser és què sóc feliç?

Imatge extreta d'aquí.