dilluns, de setembre 12, 2011

SALVEM EL CATALÀ: INDEPENDÈNCIA


La supervivència d'una llengua es basa en el poble, però aquest poble sense estructures polítiques pròpies se'n va, no ja a campistraus... se'n va a la merda.

Necessitem la independència per tantes coses... i quan siguem independents ens caldrà continuar treballant per garantir tantes coses...

dimecres, de setembre 07, 2011

MANEL FUENTES SE'N FOT DE VICENÇ NAVARRO

El periodista Manel Fuentes no només gairebé sempre dóna veu als de sempre, als defensors del sistema polític actual tal qual, sinó què quan convida gent com el catedràtic Vicenç Navarro es mostra -diguem-ne- una mica maleducat. A aquest pas ja se'n podria anar a Intereconomia.

Escolteu-ho aquí, no té desperdici com aquest periodista defensor de l'estatus quo actual tracta l'entrevistat.

I aquí les "disculpes" de pixarrí de Catalunya Ràdio, la seva.

VIURE BÉ


En definitiva, el voler viure millor, viure bé hauria de ser quelcom legal. I en aquest estat anomenat Espanya sembla que a tort i a dret ens ho prohibeixen.

 Bon vídeo d'un andalús coherent!

diumenge, de setembre 04, 2011

ESTELLÉS COM A EXCUSA

Les mateixes persones que volen què el català esdevingui un idioma folklorico-regional-espanyol són les mateixes persones que no volen què els xiquets i xiquetes sàpiguen ni qui era Andrés Estellés i que no volen que pensem. Ras i curt.

El millor homenatge a Vicent Andrés Estellés és estimar com ell va estimar, estimar tant i tant què les persones què ens volen tapar la boca amb la seva merda de sentències, decrets, crisi i mentida hagin d'anar a fer la ma a casa seva, i allí (a casa seva) es dediquin a deixar en pau no només els catalans, sinó també a la seva gent, que no en té cap culpa d'aquesta casta de polítics coruptes i dictatorials espanyolistes.

Homenatjar Vicent Andrés Estellés és un símbol de normalitat, un símbol del que aquesta gent que ho empudega tot no vol que fem.

Homenatjar, estudiar, llegir, compartir arreu els Països Catalans Estellés i els seus escrits és un símbol de maduresa d'allò més normal en un país tant poc normal com el nostre.