En Pere, del blog Provisionals, ens proposa retrobar-nos amb en Jesús moncada, un homenot ferm amb una obra ben trabada que cal tenir present.
Sens dubte el canvi climàtic i l'escalfament del planeta comporta uns canvis en la nostra rutina diària.
Uns de les coses que més m'agrada del món dels blogs és poder anar amunt i avall, coneixent persones, històries i personatges... Una d'aquestes històries són els jocs literaris que organitza en Jesús M. Tibau. Ha arribat -doncs- el 42è joc literari en homenatge a Mercè Rodoreda, en motiu del centenari d'aquesta autora.
Amb en Joan hem compartit versos... i en un comentari al post Sóc feliç em diu això... en referència al poema de Joan Margarit, "La Felicitat": "Tondo Rotondo te la retorno: És un poema, per mi bellíssim -en mig del dol- de Joan Margarit, dedicat, com tot el llibre Joana, a la seva filla morta, de qui ell diu en el pròleg: Ser el seu pare ha significat estar sempre a la vora del més delicat i bondadós que pot oferir la vida."
on se situa... a mig camí entre el cor i l'ànima... a la perifèria en tot cas de la raó... on m'he hagut de resguardar del vent, de la sorra i de la nit, i des d'on he pogut esguardar l'escuma a l'horitzó de la que ens parla Joan Margarit.
Si m'ho permeteu vull transcriure uns versos, descontextualitzats:I ho faig per compartir amb vosaltres el darrer llibre de la col·lecció "la imatge que parla". Es tracta de 3: atzar, volum que recull els poemes de Rosa Comes i les fotografies de Xavier Argente.
En el meu cas llegir poesia és com veure un reportatge d'animals... Em costa una mica entrar-hi doncs necessito trobar un moment de calma en el qual poder assaborir bé els versos, o posar-me dins del reportatge. Però quan ho he fet normalment em costa sortir-ne, i més -si com és el cas- els poemes estan escrits amb passió, editats amb saviesa i acompanyats pel moviment imperceptible del carrer més qüotidià fet imatges. En aquest cas penso que els versos són com el cor del llibre, roent, embolcallat per una pell protectora amb els blancs, grisos i negres amb que ens tenen acostumats els creadors d'aquesta col·lecció.
Independentment de si l'atzar -de creure-hi- ens fa recular o avançar... aquests versos m'han transmés la importància que te el viure, el jugar, el plantar-se davant del destí i reivindicar el nostre espai, mentre la vida passa, neixent i morint a gran velocitat.
3: atzar. De Rosa Comer i Xavier Argente. Arola Editors. 2007. 12 €. ISBN 978-84-96639-83-6
Ja fa 30 setmanes que el bloc Tens un racó dalt del món proposa jocs literaris cada dimecres, amb regals mensuals inclosos que sorteja entre tots els participants, i per a celebrar-ho ha organitzat un joc especial amb la col·laboració d'una bona colla de blocs.
... Ah, joves llavis desclosos després
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
Hi ha persones que durant gairebé tota la seva vida són maltractades... per la vida. Patiments, malalties... N'hi ha d'altres que ho són de forma puntual. Potser és ingenu pensar-ho, però... existeix algun motiu? Per quin motiu uns si i d'altres no? I molts cops els que no, són realemnt uns cabrons. En Francisco Franco, per exemple, va morir al llit, vell i amb ràbia.
Reprodueixo 4 citacions extretes de la trilogia La traïció dels líders, escrita per Xirinacs. Aquests llibres al meu entendre són molt importants per tal de poder copsar la història més recent del nostre país i per tal de veure com van actuar els polítics que ara es revesteixen d'ètica, democràcia i servei al ciutadà. Un altre llibre, editat per Abadia editors l'any passat: Amnistia 77. Franco ha mort? és el complement perfecte a aquesta trilogia i alhora una peça clau per ell mateix per entendre l'important paper jugat per Xirinacs durant la malanomenada transició. No cal dir que les citacions estan descontextualitzades i que el millor és acudir directament als llibres, que us recomano de tot cor. Parlant de llibres... a la Biblioteca Pública de Tarragona, per exemple, estan agrupats en un expositor els llibres de Xirinacs prestables, una bona iniciativa.
Doncs mireu, després d'uns dies de calma blocaire he pensat una cosa: Com us comentava en un post anterior em fa una mica de mandra escriure posts sobre els darrers llibres que he llegit. 
La bona crueltat no te la necessitat d'exercir-se més que una sola vegada per a aconseguir la seguretat pública. Via del Campo c'è una graziosa / gli occhi grandi color di foglia / tutta notte sta sulla soglia /vende a tutti la stessa rosa.
Via del Campo c'è una bambina / con le labbra color rugiada / gli occhi grigi come la strada / nascon fiori dove cammina.
Via del Campo c'è una puttana / gli occhi grandi color di foglia / se di amarla ti vien la voglia / basta prenderla per la mano
e ti sembra di andar lontano / lei ti guarda con un sorriso / non credevi che il paradiso / fosse solo lì al primo piano.
Via del Campo ci va un illuso / a pregarla di maritare / a vederla salir le scale / fino a quando il balcone ha chiuso.
Ama e ridi se amor risponde / piangi forte se non ti sente / dai diamanti non nasce niente / dal letame nascono i fior / dai diamanti non nasce niente / dal letame nascono i fior.
Text extret de Via del Campo. Vídeo: Direcció i muntatge de Lorenzo Santori.
Aquests dies estic recol.locant i ordenant llibres i papers de tota mena. És un exercici certament esgotador però t'ajuda a retrobar-te amb llibres i papers que no tocaves des de fa anys... Una de les cites que m'han anat a parar a les mans i què l'any 2003 vaig apuntar en un full és aquesta que he volgut compartir amb vosaltres, prou suggerent.
Certament Déu no canvía la situació d'un poble,
Tarragona ja no és una bassa d’oli on a tranques i barranques s’hi desenvolupa la cultura i el coneixement. En un brou de cultiu certament acollidor, on les coses han anant in crescendo en la mateixa mesura en que els aliens a qui s’enfrontava la tinent Ripley anaven millorant a cada lliurament de la quadrilogia nord-americana... Però tot procés necessita d’un aprenentatge i de vegades de generacions: quatre, diuen els entesos. D’aquesta Tarragona que era una “bassa” (sargento Blázquez dixit) encara en tenim mostres palpables, contundents. I per a mostra un... Tsunami! 
