diumenge, de juny 29, 2008

RELIGIÓ, ESPORT I POLÍTICA

Així han viscut el partit de la final de l'Eurocopa una colla de joves i no tant joves, en un estil més proper al dels "guardias civiles borrachos" de que ens parlava Federico Garcia Lorca que no pas a l'espiritualitat i les arrels cristianes de Catalunya. I perquè barrejo religió i futbol?
Perquè aquesta colla de persones han participat en diferents passejades per Tarragona amb un gros crucifix i un parell d'icones de l'any Jubilar, la qual cosa respecto doncs tothom ha de poder expressar els seus sentiments.
Però el que vull fer notar amb aquest post és que els mateixos que a cop de timbal recorien Tarragona per motius religiosos després ho han fet per motius polítics mostrant el seu espanyolisme més ranci, amb crits ofensius a Catalunya inclosos. Aquest grup de persones s'han instal·lat als antics locals dels pares Caputxins, fins fa ben poc utilitzats per l'Agrupament Escolta i Guia Alverna, en procés de reubicació per l'Arquebisbat, que és el seu legítim propietari.
Però quin ús se li vol donar a aquest local? Acollir a fanàtics espanyolistes que es dediquen a insultar -borratxos- els catalans? L'herència franciscana dilapidada?
Barrejar religió, esport i política segur que no pot ser bo, ni per l'esport, ni per la religió, però si per la política més casposa i retrògrada, la mateixa que generalment abona en Rouco i els seus acòlits més radicals de la COPE.
Jo no sóc d'aquest món!

dissabte, de juny 28, 2008

LINKS I ENLLAÇOS

Per fi m'he decidit a començar a intervenir sobre la columna de la dreta, la qual espero deixar una mica presentable durant aquests dies, sense pressa. Esporgant coses, traient-ne d'altres i sobretot sobretot cuidant i refent l'apartat dels enllaços o links.


Una de les coses que m'he marcat és el poder afegir els links que enllacen el Connexions [From Tarragona], com a una forma de compartir el feeling i el bon rollo blocaire. Potser els separi, potser els afegeixi junts? Potser creo un apartat de top 10, com fa el Jordi Salvat?

O sigui, que m'aviseu si veieu que hi falta algú!!! Si més no quan hagi deixat d'estar "en obres".

També he començat a enllaçar algunes de les fotos que tenia a la dreta i ara si, ja funcionen com a banners que us redireccionen a d'altres indrets.

Lo que em dol una mica és que no recordo totes les persones que m'heu proposat per a ser nominat a aquests curiosos premis que circulen per la monesfera, la blogosfera global, doncs també aniria bé un enllaç.

I també em roda pel cap tornar als orígens del blog... en quant a temàtica, però això ja són figues d'un altre paner...

No res! A cuidar-se! I si no és molt demanar tinc una pregunta... Que faig amb els blogs que han desaparegut o no tenen pràcticament moviment des de fa moooolts temps... un post in memorian... potser? No puc oblidar-me, per exemple, de la Jackie i la Candela.

EL MUSEU DE LLEIDA, SENCER

De què serveix l'autonomia, els estatuts i tota la patuleia si encara existeixen a Salamanca documents que fóren robats pels militars irredents espanyols als seus legítims propietaris, per "derecho de conquista" i en canvi, per contra ara obligaran a desmebrar el Museu de Lleida.
El Museu de Lleida serà expoliat de peces d'art sacre que pertanyen de forma legítima als seus propietaris actuals, i no per tornar a les parròquies d'orígen (lo qual no estaria malament), sinó per bastir un museu nou. És a dir, les obres d'art sacre van ser comprades legalment, a l'igual que d'altres peces van ser comprades per col·leccionistes d'arreu del món doncs els seus propietaris no les valoraven i les teníen en estat de deixadesa. Però a banda del tema de la legítima i legal propietat, ningú ha d'oblidar que les comarques de la Franja de Ponent també van ser separades, expoliades administrativament parlant i que per sobre d'autonomies i d'altres galindaines tenen en Lleida la seva capital de referència (estudis, sanitat, etc.) i a més tenen un índex de catalanoparlants molt superior al que pugui tenir Tarragona, Alacant o la mateixa Barcelona.

Més info aquí.

divendres, de juny 27, 2008

SOM LO QUE SEMBREM

Som lo que sembrem és una d'aquelles idees ben parides, amb visió integradora i amb una funció positiva de cara a afavorir una existència una mica millor per a tots naltrus.
Jo sóc d'aquells que no te gaires escrúpols alhora d'endrapar, de menjar. I també s'oc d'aquells que poquet a poquet està en transició cap a un menjar més saludable. En transició i en pugna amb el temps i diners que poden arribar a comportar, en la nostra consumista societat, tirar cap aquí sense heroïcitats.
En tot cas, us recomano aquesta web i que intenteu fer un cop de cap per tal de signar la Iniciativa legislativa Popular que proposen. Animeu-vos, que no tot ha de ser fer vida online! I intenteu acudir a signar a algun d'aquests indrets.

dijous, de juny 26, 2008

PREMI AMICS PER SEMPRE

"A falta de pan buenas son tortas..." És necessari i és de justícia agraïr aquest premi a l'amic Mossèn, qui va concedir-lo ja fa unes setmanetes.

Amics per sempre, doncs.

I jo mateix tinc a bé passar-lo a aquestes cinc persones:

Metis, Sara, Zéder, Merucu i Karakola & Irene.

I no res, digueu-me cutre, però aquest ensucrat premi m'ha fet pensar en aquesta curiosa cançó, doncs suposo que s'hi deuen haver inspirat:



Vinga, a disfrutar-lo!

AMB RÚSSIA, PER UN DIA

Avui un pensament m'assalta... mentre desitjo que aquesta plaça s'ompli de hooligans russos ebris celebrant una victòria futbolística.
I mentre, espero que s'engrandeixi la galeria d'intrèpids esportistes amb el tant esperat post mensual del blog Herois.

Foto extreta d'aquí.

dimecres, de juny 25, 2008

LA TELEVISIÓ

Cada cop som més les persones que -afortunades naltrus- disposem de l'oportunitat i els mitjans de poder tirar endavant un blog. I paral·lelament anem invertint temps i il·lusió en aquesta tasca... i n'anem restant a la lectura sobre paper, al visionat de la televisió... i... i...
I hi ha qui diu que està bé doncs la televisió -ho sabem tots- és dolenta per naturalesa.
Bé, dit això, voldría inicidir en un tema: la televisió a priori no és ni bona ni dolenta. És una eina, i en tot cas és qui programa els seus continguts, qui ens afusella a tele-porqueria i publicitat qui ha de suportar els gens benèvols adjectius sobre la seva esquena (o sobre la seva butxaca!).
Com a prova escolliu un canal a l'atzar en horari de programació infantil -per exemple un dissabte o diumenge al matí- i cronòmetre en mà -o en ment- fixeu-vos en la quantitat d'anuncis amb que els nostres xiquets i xiquetes .-soferts ells i elles- són bombardejats.
La culpable és la tele? O més bé el sistema en que vivim i en el que volguem o no hi participem?
En tot cas sempre ens quedaran els reportatges d'animals i fauna exòtica de tita mena i condició.

dissabte, de juny 21, 2008

TOT CINEMA


Ara feia temps que no compartia amb valtrus algunes de les eines que podeu utilitzar per fer més complert el vostre blog. Clicant aquí trobareu el codi html per si voleu afegir aquest aplicatiu a partir del qual les persones que visitin el vostre blog puguin accedir a una selecció de tràilers de pel·lícules en català. també hi trobareu més html per copiar i enganxar al vostre blog de cara a mostrar botons com el que deu sortir per aquí baix.
El cinema en català!

divendres, de juny 20, 2008

2017


Aquí teniu un parell de logos, el de la conferència de gas natural liqüat i el de la candidatra Tarragona 2017.
Iguals no ho són, però un m'ha recordat l'altre. Vagament.

dimecres, de juny 18, 2008

LA BOTIGA DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA

Aquesta foto correspon a l'interior de la botiga de la catedral de Tarragona.
Guiris i no tant guiris poden endur-se un record d'allò més caspós a casa seva. Guiris i no tant guiris poden pensar també que ja s'ho faran. Nosaltres no som d'eixe món, que diu la cançó...
Aquest país no és ni el que dibuixa la COPE a les ones, i -segur- que els responsables de la botiga de la Catedral han d'optar entre l'espanyolisme ranci dels seus prestatges o les arrels cristianes d'una terra que poc te a veure amb aquests souvenirs tejerians.

dimarts, de juny 17, 2008

FORTÍ DE LA REINA VS FRANKI (*)

Vull compartir amb valtros aquest escrit del també blocaire Jordi Martí Font, qui sovint diu allò que poca gent s'atreveix a dir en veu alta. El text l'he "fotut" d'aquí, o sigui del flamant nou diari digital Tot Tarragona.

(*) Fortí de la Reina vs Franki: que tingui vergonya qui n’hagi de tenir


Sembla ser que finalment l’enderroc del restaurant construït a l’interior del Fortí de la Reina –del nom del qual s’ha apropiat els darrers anys- serà una realitat. Així, la costa de la ciutat deixarà de lluir aquesta aberració paisatgística com és un restaurant a primera línia de mar, enmig d’unes ruïnes –en aquest cas no romanes- que l’anterior consistori de dreta regionalista i espanyola insistia a dir que la construció il·legal havia “dignificat”. El desmuntatge del restaurant costarà al consistori centenars de milers d’euros. No els pagaran els qui han posat el municipi en aquest túnel de recursos judicials, un rere l’altre, fins a l’acualitat. Així, l’Ajuntament pagarà milers, milers i milers d’euros per un delicte de construció il·legal que la mateixa entitat municipal va permetre i ha defensat reiteradament davant dels jutjats.

En aquests mateixos dies, una colla de nois tarragonins han estat retinguts i acusats de fer més de cinquanta pintades demanant la llibertat per al Franki de Terrassa, un noi tancat a la presó acusat d’haver arrencat una bandera espanyola de l’Ajuntament de la seva ciutat. Els nois van ser identificats mentre feien un mural, el qual a banda del tema no mantenia cap relació amb la resta de pintades. Tot i així, els demanen fins a tres mil euros acusats de fer “totes” les pintades aparegudes a Tarragona sobre aquest tema. L’Ajuntament “progressista” de Tarragona, fent ostentació d’un posat no autoritari sinó patètic, ha anunciat que es presentarà com a acusació particular en el cas.

Durant anys i panys, aquest Ajuntament no només ha contribuït a embrutar la ciutat deixant que un restaurant es carregués un dels seus edificis històrics sinó que quan es va veure clar que caldria tirar-lo a terra perquè se saltava totes les normatives legals que es podia saltar aquesta mateixa institució es va presentar per defensar els interessos d’uns empresaris que trencaven la línia de costa amb el seu negoci particular. És una vergonya pública que ara, un cop demostrat que el restaurant és il·legal i cal tirar-lo a terra, perduts tots els recursos possibles pagats amb diners públics, no només no hi haurà culpables d’aquest munt de despropòsits i de les despeses que han suposat sinó que l’Ajuntament intentarà fer “menys traumàtica” aquesta “gran pèrdua” per a la ciutat.Que tingui una mica de vergonya qui n’hagi de tenir, començant pels ecologistes oficials de l’”època nadalenca”, mediterranis ells, que van celebrar la darrera edició dels premis mediambentals que atorguen cada any al restaurant en qüestió, lamentant-se que aquell era el darrer cop...

Si els amos del restaurant surten indemnes d’aquesta destrucció organitzada del patrimoni que han perpetrat els darrers anys a la ciutat amb el beneplàcit de l’Equip de Govern de l’Ajuntament i de l’oposició, si els anteriors gestors de l’Ajuntament surten indemnes de totes les seves responsabilitats en aquest cas i d’acceptar aquest cúmul de despropòsits i defensar-los per tots els mitjans, els nois acusats de pintar Tarragona amb demandes de llibertat per al Franki han de rebre el mateix tracte. O és que per saltar-se les normes a la Tarragona de Ballesteros, tal com passava a la de Nadal, s’ha de ser ric o amic dels amos?

Autor: Jordi Martí Font (Tot Tarragona.cat)

divendres, de juny 13, 2008

EN CONSTRUCCIÓ

Un nou espai es posa en marxa al Camp de Mart. Mentre assitim engrescats i encuriosits al debat que genera el tema dels pilons pintats a lo Amsterdam al carrer del Comte, amb suport institucional la gent de Caldodecultivo ha instal·lat uns containers al Camp de Mart. Són coses a cel·lebrar, projectes engrescadors, però que m'obren un interrogant i és la barrera que diferencia allò institucionalitzat d'allò realment rupturista, subversiu. La qualitat -per exemple- de molts graffitis fets amb el suport de l'Ajuntament perd precisament valor per això, per no ser gens rupturistes en fer-se seu l'espai de la ciutat. Sort qe de vegades encara apareixen plantilles en llocs estratègics de la ciutat que ens alegren la vista i que no són inaugurades per cap polític.
Però anem al que deiem... Künstainer és definit pels seus creadors com "Un arriesgado experimento que pretende situar a Tarragona dentro de la etapa cultural actual, donde ya aparecen valores estéticos o comportamientos artísticos que en otro momento fueron subversivos." (les negretes són meves).
Vull felicitar els pares del projecte i desitjar-lo que vagi construïnt-se amb èxit!

dimecres, de juny 11, 2008

COSES BLOCAIRES

La força dels blogs -en la seva més extensa tipologia- no te aturador. Tant és així que des del món del blogs s'estant establint cada cop més sinèrgies amb el món exterior, per dir-ho d'alguna manera.


Jo mateix, per posar un exemple, he rebut en dues ocasions invitacions per acudir a estrenes de circ. I des de mitjans de comunicació en paper m'han demant fotografies i un article per a publicar. I això és bo, doncs ve a dir que hi ha algú que te en consideració i et cuida una mica a nivell de feedback no digital... però és la xocolata del lloro.

S'està començant a posar de moda -per posar un exemple- el dur a terme passis d'estrenes cinematogràfiques per a blocaires, la qual cosa et permet visionar un pel·lícula sense rascar-te la butxaca a canvi d'un post. És el pay per post dut al món del pagament en espècies? Potser si, i no és mala idea: Imagineu-vos que sou els amos d'un restaurant i voleu promocioanr-lo. Convideu a 50 o 60 blocaires espaiats en un any i tindreu una publicitat a la xarxa a nivell de posts que són visualitzats pel Google no gens menyspreable.
Tot això pot semblar engrescador, però aneu al tantu, no sigui que us vulguin prendre el número, com li ha passat a l'autor del blog Reflexiones de repronto.
Imatges extretes d'aquí i d'aquí.

dimarts, de juny 10, 2008

LLIBRES, LLIBRES, LLIBRES

Avui només vull compartir amb valtrus una petita troballa, és aquesta pàgina web on hi podeu trobar un grapat de llibres editats a Veneçuela en format PDF que es poden descarregar lliure i legalment.
Com a curiositat dir-vos que alguns d'aquests llibres estan prohibits a Colòmbia i que el mateix govern d'Alvaro Uribe ha demanat que siguin retirats de la pàgina web.
Personalment sóc partidari del llibre en paper, ara bé... aquesta web és una bona oportunitat per a fullejar i si voleu endinsar-vos a desenes de llibres. En paper no ens hauria estat possible accedir-hi, com a mínim des d'aquest racó del Mediterrani.

dilluns, de juny 09, 2008

AIR BERLIN ENSENYA LES DENTS

A aquestes alçades qui més qui menys està informat de la polèmica que ha creat Air Berlin, la companyia d'aviació que des d'Alemanya secunda la línia de pensament de persones com Jiménez Losantos, si més no a nivell de política lingüística.

Doncs bé, no seré jo qui gosi titllar ni adjetivar Air Berlin ni de feixista ni de nacionalsocialista, però alguns bloggers ho han fet, adjuntant en els seus posts un logo trucat d'Air Berlín on apareix un símbol no ges agradable a la vista.
Doncs bé, Air Berlín, que no ha rectificat res en el seu menyspreu cap al català es ve que ha començat ja a denunciar a blocaires com Joan Puig per haver mostrat al seu blog el logo trucat que podeu veure a sota.
Air Berlin, en tot cas no ho està fent bé. I hauria d'entomar amb més alegria les crítiques que està rebent a la seva actuació cavernícola quan diu que no te intenció d'usar mai el català. Personalment us convido a afegir el vostre blog a la campanya organitzada pels ciber-activistes de l'equip Criteri. Aquí podeu baixar-vos l'html per posar un botó al vostre blog com el qe acabo de posar a la dreta i per aquí baix.

diumenge, de juny 08, 2008

HOTARU

En el post anterior són molts els comentaris que es mereixen ser comentats. I així serà.
Mentrestant, us deixo mentres penso en els "hotaru" japonesos. I ho dic en masculí, doncs segons el Gran Barrufet: "són els marits que surten a fumar als balcons de nit... tot es fosc i nomes se'ls veu la punta del cigarret encés".
"Hotaru" significa cuca de llum, en japonès.
Imatge extreta d'aquí.

dimarts, de juny 03, 2008

ON ÉS, LA CUCA DE LLUM


Existeixen més de 2.000 espècies de cuques de llum (Lampyridae). I mentrestant cada cop m'és més difícil veure'n... i he de rescatar records de la meva infantesa, a l'hort dels avis. On vivien contentes, envoltades de vida i allunyades d'herbicides i verins diversos.
Potser aquest món global se n'ha oblidat de les cuques de llum, dels grills, de les marietes, de les papallones... Potser aquest món global només pensa en l'home i -a voltes- en la dona.

Fotografies extreta d'aquí i d'aquí.

dilluns, de juny 02, 2008

PAC-MAN

No sóc dels qui utilitza l'ordinador per a jugar... però avui he fet unes partidetes al Pac-Man, creat per Toru Iwatani. Pac-Man és un derivat de Paku, paraula japonesa que significa obrir i tancar la boca... i és que en Pac-Man l'obre, la tanca i engull punts, cireres, maduixes... i quan pot els fantasmes blaus.

I quan no pot en Pac-Man se'n va i deixa enrrere a Blinky, Pinky, Inky i Clyde, que aquests són els noms dels fantasmes.

Voleu retrocedir en el temps i jugar al Pac-Man? Aquí.

Voleu més informació, cliqueu aquí.

diumenge, de juny 01, 2008

SEBASTIÀ SALELLAS

Hi ha posts que es fan esperar, d'altres que surten a raig. I hi ha persones a qui no coneixes però a qui estimes... i quan se'n van quelcom d'elles queda. No ja dins teu sinó en el poble, en el poble al qual pertanyen.
L'única causa que es perd és la que s'abandona... i potser per això no definiré en Sebastià Salellas com a defensor -advocat defensor- de causes perdudes. No!
En Sebastià Salellas va ser una d'aquelles persones imprescindibles, imprescindibles per la fermesa, la tenacitat i la professionalistat... Però sobretot imprescindibles per obrir escletxes de llum on només hi havia fems, repressió, mala baba i poder... abús de poder.
Sebastià, gràcies per fer valdre l'esperança enmig de la nit fosca!
Vídeo del Sebastià Salellas. Imatge extreta d'aquí.

ACTIVITAT

Diuen que és saludable -quan portes força estona davant de l'ordinador- aixecar-se i estirar les cames, i fixar la vista a la llunyania... Doncs jo em proposo ajudar-vos a aixecar-vos de la cadra i estirar les cames. Amb un senzill exercici blocaire.

En aquesta foto podeu observar a l'esquerra un home no gaire formós i a la dreta la cantant Paloma San Basilio. Doncs bé recordeu això "esquerra-paio xungo", "dreta-la San Basilio".

I aquí comença l'activitat: Aixequeu-vos de la cadira, situeu-vos a uns dos metres de la pantalla i mireu què passa... Curiós, no?

Imatge extreta d'aquí.