A LA BARANA DELS TEUS DITS

Els blocaires ens hem d'anar trobant, si més no els blocaires que de tant en tant compartim lectures, posts i blogs... Avui la trobada és amb l'amic Jesús M. Tibau, que ha esdevingut ja tot un clàssic de la blogosfera més literària.

Vegeu, vegeu de que parla el seu darrer llibre, i decsobriu-hi els vostres amics blocaires participant-hi...

Molta força amb aquest nou projecte, esperant que com a mínim salti tant bé com el trapezista!

GRAN ECICLOPÈDIA REGIONAL?

La Gran Enciclopèdia Catalana ha perdut pistonada, almenys en edició de paper... ara sortosament la podem consultar de franc per internet ja que amb els pisets petits als que cada cop estem més predestinats amb prou feienes hi ha espai per a enciclopèdies.

L'entrada d'avui, en tot cas és per convidar-vos a llegir una entrada d'aquesta enciclopèdia que com fa TV3 poquet a poquet va deixant anar llast, llast del país a canvi de jujar pedres al seu vaixell.

L'entrada és aquesta, i lo més interessant ve al final, dilapidant l'herència de Max Cahner i els anhels de milers i milers de persones carregant-se i esquarterant un cop més el nostre país, com fant per regla general els nostres polítics.

NI NADAL NI SETMANA SANTA

El dia a dia de vegades no ens permet aturar-nos a reflexionar sobre el que ens estan fent, i anem aturant garrotades. A voltes entomant-les i rarament fotent-les. I informativament acabem -si podem- vivint al dia, desmemoriats i desmemoriades.

Aquest llibre ens ajuda precisament a això, a activar-nos mentalment tot resseguint punyents articles escrits amb sinceritat des de la part més roja del cor, des de la part més negra de la nit. El blocaire Jordi Martí Font ens aporta aplegats en un volum un grapat d'articles que retraten allò que els mitjans de comunicació tradicionals no han gosat mai retratar.

Ni Nadal ni Setmana Santa és un llibre que alguns llegirem a gust, i que d'altres llegiran d'amagatotis, sense fer-ne massa publicitat, doncs hi surten retratats. O què es pensaven, que al Camp deixem fer i deixem passar? Cada cop menys!

Llibre especialment recomanat per als seguidors/es de l'ex-alcalde Nadal.

LLIBRES, LLIBRES, LLIBRES

Avui només vull compartir amb valtrus una petita troballa, és aquesta pàgina web on hi podeu trobar un grapat de llibres editats a Veneçuela en format PDF que es poden descarregar lliure i legalment.

Com a curiositat dir-vos que alguns d'aquests llibres estan prohibits a Colòmbia i que el mateix govern d'Alvaro Uribe ha demanat que siguin retirats de la pàgina web.

Personalment sóc partidari del llibre en paper, ara bé... aquesta web és una bona oportunitat per a fullejar i si voleu endinsar-vos a desenes de llibres. En paper no ens hauria estat possible accedir-hi, com a mínim des d'aquest racó del Mediterrani.

3: atzar

Si m'ho permeteu vull transcriure uns versos, descontextualitzats:

(...) Fes que tinguem / per un moment, el miratge del destí a les nostres mans, que creguem / en la mentida d'haver caçat l'atzar / dins l'espai mínim d'una carícia toràcica.

Rosa Comes a 3: atzar.

I ho faig per compartir amb vosaltres el darrer llibre de la col·lecció "la imatge que parla". Es tracta de 3: atzar, volum que recull els poemes de Rosa Comes i les fotografies de Xavier Argente.

En el meu cas llegir poesia és com veure un reportatge d'animals... Em costa una mica entrar-hi doncs necessito trobar un moment de calma en el qual poder assaborir bé els versos, o posar-me dins del reportatge. Però quan ho he fet normalment em costa sortir-ne, i més -si com és el cas- els poemes estan escrits amb passió, editats amb saviesa i acompanyats pel moviment imperceptible del carrer més qüotidià fet imatges. En aquest cas penso que els versos són com el cor del llibre, roent, embolcallat per una pell protectora amb els blancs, grisos i negres amb que ens tenen acostumats els creadors d'aquesta col·lecció.

Independentment de si l'atzar -de creure-hi- ens fa recular o avançar... aquests versos m'han transmés la importància que te el viure, el jugar, el plantar-se davant del destí i reivindicar el nostre espai, mentre la vida passa, neixent i morint a gran velocitat.

3: atzar. De Rosa Comer i Xavier Argente. Arola Editors. 2007. 12 €. ISBN 978-84-96639-83-6

SALVADOR SEGUÍ "EL NOI DEL SUCRE", EN UN LLIBRE

Edicions el Jonc no deixa de sorprendren's, per la seva trajectòria, per la seva qualitat i pel seva bona manera de fer dintre del ram editorial. I ho dic doncs aquesta editorial lleidatana ha estat capaç de consolidar-se i omplir un buit certament deatés pels monstres de l'edició en llengua catalana.

Si esteu avorrits o avorrides de llegir la premsa i només llegir crítiques dels llibres que editen les editorials vinculades als respectius diaris, si teniu ganes de sentir-vos partíceps d'un projecte engrescador fet des de la base i amb qualitat... doncs feu un tast de qualsevol dels llibres d'Edicions el Jonc.

I quin és el darrer? Donc "Escola de rebel·lia. Història d'un sindicalista", de Salvador Seguí (1887-1923), o el què és el mateix, d'El Noi del Sucre. En 128 pàgines podeu endinsar-vos de primera mà en l'obra del que probablement fou el sindicalista amb més repercussió, de fet fou assassinat donc no interessava el seu missatge. El llibre conté una novel·la i la transcripció de tres parlaments d'El Noi del Sucre, a més d'una entrevista que l'any 1919 li feu Antonio Cases. Res a veure amb el sindicalisme groc que avui acapara càrrecs i mitjans de comunicació, molt a veure amb les persones que somnien en un demà millor on les persones puguin decidir.

El llibre és el número 10 de la col·lecció Muixeranga, està ara sortint de l'ou, arribant als lectors i lectores... a dia d'avui no surt ni a la web de l'editorial, per tant: novetat pura i dura. El pròleg és d'Emili Cortavitate i la traducció de Pau Juvillà. Un llibre necessari per a entendre la història més recent, però també per passar una bona estona assaborint -si se'm permet de titllar-lo així- aquest referent de l'anarcosindicalisme català i universal.

Foto de Salvador Seguí extreta de Wikipedia. Isbn del llibre: 84-933721-5-3. Títol: "Escola de rebel·lia. Història d'un sindicalista". Autor: Salvador Seguí.

30è JOC LITERARI DE JESÚS M. TIBAU

Ja fa 30 setmanes que el bloc Tens un racó dalt del món proposa jocs literaris cada dimecres, amb regals mensuals inclosos que sorteja entre tots els participants, i per a celebrar-ho ha organitzat un joc especial amb la col·laboració d'una bona colla de blocs.

L'objecte d'aquest 30è joc literari consisteix en trobar diversos fragments del llibre Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders, repartits per tots els blocs col·laboradors. El text que li correspon al Connexions [from Tarragona] és el següent:

"Com m’agradaria trobar-te entre els relleus del teu nu."

Si voleu participar, trobareu les instruccions a Tens un racó dalt del món, a partir del 14 de novembre al matí, al post del seu bloc titulat 30è joc literari.

Fotografia de Jesús M. Tibau.

COMPARTIR LECTURA

Doncs mireu, després d'uns dies de calma blocaire he pensat una cosa: Com us comentava en un post anterior em fa una mica de mandra escriure posts sobre els darrers llibres que he llegit.

Per compensar-ho vull compartir un fragment del llibre que tot just acabo de començar. Estambul. Ciudad y recuerdos, d'Orhan Pamuk.

"Hay autores, como Conrad, Nabokov o Naipaul, que han conseguido escribir con éxito cambiando de lengua, de nación, de cultura, de país, de continente e incluso de civilización. Y sé que, de la misma forma que su identidad creativa ha ganado fuerza con el destierro o la emigración, lo que a mi me ha determinado ha sido permanecer ligado aa misma casa, a la misma calle, al mismo paisaje, a la misma ciudad. Esa dependencia de Estambul significa que el destino de la ciudad era el mío porque es ella quien ha formado mi carácter."

El llibre m'està agradant, però com que me l'han deixat no el puc anar subrratllant, o sigui que no us estranyi que li dediqui algun post més. I si algú més s'hi anima podem llegir-lo junts, doncs jo tot just l'acabo d'encetar. I si no, doncs més amunt us deixo la captivadora cita.

Post dedicat a Metis.

La cita està treta de: Orhan Pamuk. Estambul. Ciudad y recuerdos. Literatura Mondadori. Barcelona, 2006. Pàg. 16.
Fotografia extreta d'IGADI.

ENTRE POSTS I LLIBRES

Sóc una persona amiga de la lletra impresa, i sovint sento el plaer de poder assaborir les tipografies, els textos en suport paper, al plaer d'olorar i de poder tocar les diferents textures ressegint -si hi ha sort- els solcs produits per les impremtes tradicionals. A això s'hi ha d'afegir un problema -i ara no us parlaré ni de tintes oxidades, ni de pergamins, ni papers antics-; aquest problema és el de la manca d'espai i de temps.

El ritme de vida que portem -o que porto- fa que de vegades costi poder trobar un moment de calma, allunyat d'allò que en castellà hom anomena "mundanal ruido". Jo mateix em descobreixo sobtadament llegint menys llibres que fa uns anys, quan per desplaçar-me sovint viatjava amb els soferts trens regionals, gràcies als retards dels quals podia llegir molt i molt, en el vagó però també en aquest "no lloc" que són les estacions.

I, paradoxalment, potser per aquesta manca de temps poc a poc vaig anar endinsant-me pel món blocaire, per la blogosfera: i va captivar-me especialment l'horitzontalitat i el dinamisme, però també que et permet aprofitar el temps d'una forma molt especial: en un flaix penjes un post i mentrestant picotejes d'aquí, llegeixes d'allà i vas fent. En ganxan-te en aquesta trenyina virtual de la vida què són els blogs.

I per quin motiu escric això... doncs no ho sé ben bé, però en part perquè m'han fet pensar uns llibres que tinc a tocar de l'ordinador. Es tracta dels quatre darrers llibres que he llegit i sobre els quals vull fer un post -o quatre posts- però -ai!- em costa posar-m'hi... Quines coses, no?

Fotografia extreta d'El Bibliómano.

DEU VEGADES MIL = 10.000

Aquest blog ha arribat a les 10.000 visites des de que va nèixer, un no gaire llunyà 3 de novembre de 2006. M'agradaria poder-ho compartir amb tots vosaltres i és per això que us vull fer un petit regal: us convido a baixar-vos el llibre Derecho de ¿autor? El debate de hoy de Lilian Álvarez Navarrete, publicat per la cubana Editorial Ciencias Sociales.

Ara que en nom dels drets d'autor ens volen fer combregar amb rodes de molí, paga la pena fer-li un cop d'ull a aquest llibre. En la mateixa web hi podreu trobar d'altres publicacions gratuïtes. O sigui que, qui vulgui la pot investigar.

Gràcies a tots per les vostres visites, pels vostres comentaris, per les vostres propostes i col.laboracions... Aquí va el llibre, és el tercer de la pàgina...

I si voleu algun vídeo, doncs feu un cop d'ull per aquí. Qui hi busqui vídeos comercials millor que busqui pels canals habituals ;-)

ARIEL TOAFF I LA SEVA PASQUA DE SANG

La polèmica ha donat a conèixer fora dels àmbits més acadèmics l'historiador israelià Ariel Toaff, que és professor universitari a Tel Aviv i acaba de retirar del mercat -concretament el proppassat 14 de febrer- el seu darrer treball, degut a intestines polèmiques a premsa, ràdio i televisió. Pasqua di Sangue (Pasqua de sang) és el títol del polèmic llibre publicat a Itàlia que avui només es pot aconseguir a llocs com Ebay a preus que poden arribar als 450 euros. Toaff sosté en aquest llibre -que no he tingut la sort de llegir- que algunes comunitats jueves del nord-oest de l'actual estat italià van realitzar sacrificis rituals amb infants cristians, que eren prèviament segrestats per tal d'utilitzar la seva sang en el ritus de la pasqua jueva. En concret es tracta de comunitats jueves askhenazites, petits grups fonamentalistes que Toaff ha investigat a partir de documentació processal medieval cristiana. Toaff sostè que l'acusació d'aquests crims de sang no sempre era una invenció per a perseguir els jueus, i que alguns casos deurien ser reals per a passar a parlar-nos del significat ritual de la sang en la cultura jueva.

Malgrat el seu orígen jueu Toaff ha estat titllat d'antisemita i de fer una lectura ni crítica ni contextualitzada de la documentació, la qual cosa li ha valgut una forta campanya des de postulats sionistes aixó com la desautorització de molts medievalistes italians, que li tiren en cara que no ha contemplat l'utilització de la tortura per tal d'obtenir informació, la qual no sempre podria ser certa. En tot cas Toaff -que és fill d'un rabí italià que també ha condemnat el llibre- ha afirmat que no vol que des de l'antisemitisme s'utilitzi la seva recerca.

La imatge del gravat ha estat extreta de www.jpost.com i correspòn a un boix que representa com un grup de jueus extreu la sang a un nen.

LA SAVIESA DEL COS

"Apareix de manera invisible i subtil una nova forma de religió, amb els seus sacrificis, els seus temples, la seva fe i el seu paradís. També, però, te el seu infern" (p. 21-22). Aquesta cita es refereix al culte al cos, i val a dir que d'aquest infern en sentim parlar a diari en els titulars de la premsa, però el nostre cos significa molt més, sense ell no som persones, per exemple, no existim com a tals.

La saviesa del cos és el llibre que aquesta darrera setmana m'ha acompanyat i que he anat llegint a estones -no d'una tirada- però si a estones i anant païnt bé el seu contingut. Tot això malgrat és un llibre àgil i entenedor... d'aquells que entren bé, vaja. Són 150 pàgines que penso que haurien de ser recomanades a qualsevol persona (i creieu-me què són mooolteees) que en algun moment s'hagi plantejat preguntes sobre el seu cos, en el sentit més ampli de la paraula: quina relació hi mantenim, existeix dicotomia entre cos i ànima, existeix una religió del cos? I tantes d'altres...

Els autors, Armand Puig i Francesc Torralba posen el cos en solfa, al lloc just que li pertoca en tot aquest ball de bastons que és la vida, que és la societat de consum i que som naltrus mateixos... Un llibre, doncs, que ens apropa a nosaltres mateixos a partir del cos, d'aquest espai d'afecte i llibertat que -no ho oblidem- ens ha estat donat.

PUIG, Armand i TORRALBA, Francesc, La saviesa del cos, Barcelona: Proa 2006. ISBN-10: 84-8437-901-9 ISBN-13: 978-84-8437-901-0