dilluns, de desembre 29, 2008

BLOGS PALESTINS

"Alguns palestins estan morts, d'altres viuen, però mols encara no han nascut"... potser per això -i per la massacre nadalenca del règim israelià- dedico la capçalera del meu blog a Palestina.

I us convido, amics i amigues que teniu blogs, a obrir una petita porta a l'esperança i oferir en algun lloc del vostre blog un petit enllaç a la xarxa de blocaires palestins. D'allí he tret la foto que de forma excepcional he disposat a la capçalera del blog i el widjet de dalt a la dreta, que us redirecciona a blogs palestins.

Potser és una xorrada, pensareu... però paga la pena. Hem de deixar de ser passius...

Les il·lustracions són del blog de Latuff, el genial dibuixant.

JAKA

La Jaka tanca el seu blog...? "Arriba un dia que et canses", diu... però ho diu el dia dels innocents.

És un d'aquells blogs tarragonins que ja existien quan vaig decidir-me a empendre l'aventura d'aquest Connexions [From Tarragona], potser per això per a mi és un dels clàssics tarragonins... i penso que deu tractar-se d'una innocentada. No?

divendres, de desembre 26, 2008

LA SENYORA ORTIZ

Les persones que m'aneu seguint no us sorprendreu gaire si ara mateix em descobreixo com a persona republicana. Dels reis actuals, només m'agraden els reis de l'Orient.

Dit això vull deixar clara una opinió referent als borbons.

La legislació actual, heretada de Franco, els permet regnar però el que no comparteixo és que puguin regnar com els hi rota. Ja que formen part d'una institució tant peculiar com la monarquia penso que s'han d'atenir a les normes de la monarquia i que si el futur -Déu no ho vulgui- Felip VI s'ha casat amb la senyora Ortiz, aquest hauria d'abdicar i deixar la successió a qui li toqui.

No s'hi val a tenir els beneficis de la monarquia a la carta. Si vols jugar, juga.

Opino que si el príncep Felipe de Borbón vol regnar aquest s'hagués hagut de fer fotre i s'hagués hagut de casar amb una persona de sang blava. L'home ha escollit la senyora Ortiz... perfecte, però llavors cal abdicar.

dijous, de desembre 25, 2008

COLÒMBIA

Realment la situació política que viu Colòmbia no té nom. Uribe, personatge acusat d'estar vinculat amb el narcotràfic, n'és el president i governa amb mà de ferro un país dels més lluitadors del món -si és que aquest rànquing existeix-.
La darrera del govern d'Uribe és que per tal de forçar l'exèrcit equatorià a implicar-se en la lluita contra la guerrila s'han detectat desenes d'assassinats a la frontera entre Colòmbia i Equador atiats pels mateixos militars i paramilitars colombians disfressats de guerrillers.
Penso què Colòmbia es mereix un futur millor, sense l'Uribe dels trons.

BLOCAIRE INVISIBLE

El 2006 vaig participar en aquesta iniciativa, i l'any passat vaig descansar... sense motiu aparent. Enguany hi torno... recordant els amics blocaires de tota la vida, de tota la meva vida blocaire, les amigues blocaires de sempre, des de sempre que tinc blog.

Ja tinc blocaire invisible, ell. I no ella.

Dedico aquest post al Veí de Dalt, que no és el meu amic invisible :-)

Bon Nadal, amics i amigues! Invisibles o no... que allò pel què Jesús va vindre al món no deixi de fer-se realitat. Ubiquem-nos, trenquem la rutina i connectem-nos al trascendent! Si podem...

dimecres, de desembre 24, 2008

ELS MOSSOS RUSSOS ?

La policía ha d'estar al costat del poble vetllant per la seguretat de les persones. És per això que trobo molt fort el trist paper jugat pel Conseller d'Interior Joan Saura i pel tripartit en general, que permeten que els Mossos es converteixin en una mena de policía política que impedeix el dret a manifestar-se als ciutadans, al poble. Com a la Rússia de Putin.

Estem davant d'un nou model policial "a la russa"... o si no ja hem direu si trobeu gaires diferències entre aquests vídeos, escollits sense rebuscar gaire.
És curiós com el poder transforma a les persones i com aquestes s'acostumen a dir blanc i fer negre, a enganyar-nos i a estomacar a qui gosi dir el que pensa.
L'enemic no són ni els estudiants, ni el jovent, ni els moviments socials. Ens cal per contar més seguretat contra els robatoris silenciosos, la violència de gènere, els qui provoquen la crisi, els traficants de drogues, els magnats de la prostitució... La policía ha d'estar al costat del poble.






dimarts, de desembre 23, 2008

LA SABATA NEGRA

Precisament d'aquestes sabates no en gasto... si ciqueu aquí veureu les negres, que són les que he escollit.

Feu-ho! Cliqueu i n'estic segur de què per uns instants -breus- un no sé què de rebel·lia envairà la vostra ment i un somriure s'hi dibuixarà, a la ment.

Jo com a mínim m'ho he passat bé fent-ho, amb la sabata negra :-)

dissabte, de desembre 20, 2008

QUIN MÓN MÉS MERAVELLÓS


Vitalisme, bon rollo... quests dies estic descobrint el grup Manel, com haureu vist més avall... i aquesta versió del "What a wonderful world" no direu pas que no és bona :-). Disculpeu que la lletra la poso massa atapeïda... però va bé per seguir una mica la cançó en escoltar-la per segon cop... el primer cop mireu el vídeo.

I see trees of green, red roses too I see them bloom for me and you And I say to myself What wonderful world I see skies of blue and clouds of white Bright sunny days, dark sacred nights And I think to myself What a wonderful world The colors of the rainbow are so pretty in the skies Are also on the faces of people walking by I see friends shaking hands saying How do you do? They're really saying I love youI see babies cry, I watch them grow They'll learn much more than I'll ever know And I think to myself What a wonderful world Yes, I think to myself What a wonderful world And I say to myself What a wonderful world

Joey Ramone

EQUADOR I L'"ESOTERISME" MEDIÀTIC

A l'Equador han estat prohibits els programes televisius i radiofònics relacionats amb l'esoterisme. El rpblema, penso, no és l'esoterisme sinó les persones que sota aquesta digna etiqueta hi amaguen negocis que tendeixen a xuclar els diners a persones predisposades a creure tot el que surt per la tele. Cal dignificar tot allò que s'escapa als dictats de la ciència, l'esoterisme ha d'entrar a les universitats i allunyar-se de la tele-porqueria.



La notícia, recollida per l'agència EFE, la podeu consultar aquí.

Imatge extreta d'aquí.

dijous, de desembre 18, 2008

MANEL


"... i hem fet l'amor i m'ha parlat del seu país"... i per aquí sota si voleu- teniu la lletra sencera... i per dalt el vídeo...

En La Que El Bernat Se’t Troba (Manel)

I ahir a la nit vam conèixer tres dones altes i elegants
i amb una em vaig posar d’acord
vam conversar, vam riure i hem fet l’amor.
I m’ha parlat del seu país i de les coses que fa aquí
amb un castellà força estrany, sorprenentment fluïd.

“Quin nas més gros que tens!”, m’ha dit, la dona alta des del llit,
i a la paret ha assenyalat
un quadre verd que de nena havia pintat.
I “Que bonic! Que bonic! Que bonic!” m’he dit,
quina nena més dolça devia ser,
quin plaer haver-la pogut conèixer en aquell temps

“Si tanques els dos ulls”, m’ha dit,
“si et quedes quiet a dins del llit,
t’ensenyaré una cançó que a casa
em cantaven per anar a dormir.
Parla d’un bosc i d’un senyor
que hi viu aïllat entre oms i flors
i es protegeix dels mals humans
amb un exèrcit d’animals”.
I “Que bonic! Que Bonic! Que bonic!” m’he dit
i quina veu més fina que té,
quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt de temps.

Però el Bernat m’ha dit que t’ha vist per Barcelona,
que t’acompanyava un home molt alt,
que li has preguntat si encara ens freqüentàvem
i que m’envies molts records.

dimecres, de desembre 17, 2008

ENDERROCAR, CONSTRUÏR, MALBARATAR

Patètic. Diuen que el poble ha de ser flexible, però els governants, a cop de canapé, continuen amb el seu ritme de vida a tot drap.
Avui la premsa local tarragonina es fa ressò del destí que li espera a l'edifici més emblemàtic de la plaça Imperial Tàrraco, amb el permís dels inquilins de l'antic Gobierno Civil. Diuen que serà ederrocat i allí mateix s'hi farà un Institut de Secundària. I mentresrtant l'Ajuntaemnt pagant un lloguer per l'edifici del costat del Moto Club... Però aquesta no és la qüestió, que li dónin l'ús que vulguin.
PSC i ERC han decidit tirar pel dret i vinga, a fotre a terra, a contruïr i... a malbaratar. No es pot adeqüar l'edifici que actualemnt ocupa la Facultat de Lletres de la URV? Resulta què és més econòmic fer-ne un de nou?
I el síndic de greuges, que n'opina? I el Senat Tarragoní...? Ai..... el Senat Tarragoni, bon cementiri d'elefants engreixats.

diumenge, de desembre 14, 2008

10 MIL

Us convido a xafardejar la pàgina de 10 mil, penso que és una iniciativa força interessant, d'aquelles que ajuden a sumar i que sorgeixen del poble.
Potser per això he penjat el logo al Connexions i el mantindré fins el 7 de març, el dia en què 10 persones posaran un granet de sorra pel nostre futur a Brusel·les.

Per il·lustrar el post què millor que la intervenció de Pau Casals a l'ONU, no?

dijous, de desembre 11, 2008

ELS BORBONS JÓVENS, A TORTOSA

El prícep de la guerra vestint-se de Pau, i la princesa frivolitzant en el paper de dona submissa... han passejat avui per Tortosa, i els polítics que ens governen, per activa o per passiva, els han respallat força.
I mentre això passava la policía autonòmica, comandada per Joan Saura, s'ha dedicat a retenir desenes de persones que volien mostrar el seu desacord amb la visita del Borbó jove, que diu Emigdi Subirats, i la seva princesota. Els han retingut i els han furtat les banderes de la dignitat: la senyera quatribarrada no agrada, l'estelada menys i la republicana els repugna.
No sigui cas que algú vulgui mostrar als Borbons l'esperit crític de que tant es venta en Saura. Un contrasentit total... mentre Iniciativa per Catalunya a Tortosa no recolzava la visita els eu "jefe" enviava la seva policia a impedir la llibertat d'expressió.
"M’han usurpat el temps immens!", que deia en Joan Cid i Mulet... desconec si els borbons s'han inetressat per les lletres ebrenques, per l'aigua, la terra i la gent... i desconec si l'Ortiz finalment va sojornar a Roquetes.
També desconec si a tornat a emular a Marilyn Monroe ensenyant calça.
En tot cas, nosaltres, no som d'eixe mon.

dimecres, de desembre 10, 2008

MIKEL LABOA

No tinc cap disc de Mikel Laboa, de fet era junt amb Oskorri, un d'aquells referents musicals més clàssics i dolços que m'arribaven del País Basc, però he de dir que els desconec força... caldrà posar-hi remei, no?

PER NADAL CADA OVELLA AL SEU CORRAL

És curiós aquest estat on vivim... curiós i pervers. Aquest matí per la ràdio he escoltat la gran notícia per boca del Sr. Rubalcaba. Ara resulta que els presos d'ETA que condemnin la violència d'ETA seran traslladats a presons basques. Aquest és el regal del govern, un regal que podria petar a les amns i servir per generar encara més violència.


No entro a valorar ara el tema de la legitimitat de les condemnes, de la legitimitat de l'ús de les armes, de la violència, etc. En tot cas penso que postures talibans com la del Sr. Rubalcaba només fan que atiar el conflicte que enfronta el poble basc i el govern espanyol, un conflicte amb molts prismes, del qual ETA només n'és una peça.
Tornant al tema dels presos: Un pres, sigui de la condició que sigui, és un ésser humà i es mereix ser tractat com a tal. A les portes de Nadal sortir per peteneres amenaçant de que traslladaran tots els presos d'ETA a les Canàries si no signen un paper ho trobo una bel·ligerància que ens allunya -i molt- de la tant necessària negociació que algun dia ho altre haurà de donar pas a un futur en pau.
Imatge extreta de Catch us if you can.

dimarts, de desembre 09, 2008

L'ORTIZ I EL BORBÓ SE'N VAN A TORTOSA

Tal i com està el pati, independentment de si un se sent català, espanyol o ruandès... la institució de la monarquia no l'acabo d'entendre. Però bé, altres posts hi hauran sobre aquest tema. Un tema perillós doncs pots ser condemnat per "ultraje" a la seva corona si dius el que penses i això no coincideix amb el que ells pensen.

Doncs bé, ara resulta que el príncep Felipe i la seva dona Letizia s'han proposat posar els eu granet de sorra per tal d'augmentar els índexs mediàtics de presència de la corona espanyola a casa nostra.

I per fer-ho han decidit començar visitant Tortosa, amb tota la despesa econòmica que això suposa. Però lo més greu no és això, ells fan la seva feina, lo més greu és l'actiud mesella i servil de desenes i desenes de polítics desitjosos de llepar culs i sortir a fotos.

Malgrat tot, la meva pregunta és: Visitarà Letizia Roquetes en solitari?

JO TAMBÉ SÓC ALEXANDROS GRIGOROPOULOS

Avui, només vull pensar uns instants -roents- no en la llum, sinó en els qui la volen apagar amb paraules i bales... amb les boques de a mentida i les mans ensangonades tot plegat per defensar un sistema que o funciona ni amb rodes. S'entesten en impedir què la humanitat avanci... potser per això, ara més que mai m'identifico amb l'ALEXANDROS GRIGOROPOULOS i li envio una tendra abraçada.

dimecres, de desembre 03, 2008

diumenge, de novembre 30, 2008

PAPER

Sempre m'ha fet gràcia la manera que tenen algunes caixes i bancs de declarar-se amics del medi ambient... Mentre estan guanyant diners a partir de negocis d'alta volada una mica foscos a nivell ètic ens conviden a prescindir del paper en les trameses de correspondència. Però ho fan per un tema de sensibilitat ecològica o ho fan per estalviar-se -ells que en tenen tants- els diners que costa crear i enviar una carta.
Mentre La Caixa, via Port Aventura, està carregantse quilòmetres de pineda litoral a Vila-seca i a Salou per tal de poder-hi edificar es preocupen de no enviar-nos informació en paper per tal de defensar el medi ambient... Curiós.

dissabte, de novembre 29, 2008

HVALA, VULL QUE CAMPIS LLIUREMENT

Des d'aquí m'uneixo al grup de blocaires que està mostrant el seu suport a l'ossa Havala, com ara l'Assumpta. I ho faig testimonialment, des d'una ciutat, allunyada del Pirineu... però ho faig amb el coneixement de causa d'un fet prou vergonyòs: Mentre a la all d'aran s'utilitza la imatge d'aquests grans mamífers per a traure turisme i subvencions d'Europa, s'impedeix que puguin viure amb un mínim de dignitat i paral·lelament s'exhibeix un d'aquests animals engabiat, empresonat, com a esquer per atreure turisme familiar.

Mentre a L

divendres, de novembre 28, 2008

LES TAQUES DEL SOL

Sovint te n'adones de què coses que des de sempre havies cregut, havies tingut col.locades, cal revisar-les. Posats a exemplificar-ho, parlem del sol? Qui no té al cas aquella imatge de les taques solars? Doncs ara resulta que el nostre estimat astre s'està quedant sense taques.

No patiu, però... el sol ens sobreviurà. Al ritme que anem...

dijous, de novembre 27, 2008

IGNASI GUARDANS CAMBÓ

Hi ha polítics a qui de tant en tant sona la flauta i es poden situar a la cresta de l'onada, mediàticament parlant. Aquest és el cas d'Ignasi Guardans Cambó, qui aquesta setmana està sortint a tort i a dret per tots els mitjans de comunicació degut a l'atemptat ocorregut a terres índies, un altre cas pot ser el de la meva estimada (sic) Esperanza Aguirre.

Guardans, qui es presenta com una persona senzilla, ha passat un mal tràngol degut a l'atemptat terrorista, però haurà quedat descansat després de tant de rajar per teles i ràdios.

BOSSES DE PLÀSTIC

S'ha obert la guerra institucional contra la bossa de plàstic... i com sempre serà el poble qui n'assumirà les conseqüències.

Podría fer un cant a les virtuts d'aquesta nova normativa catalana contra la bossa de plàstic -tant utilitzada pels cossos policials per tal d'infligir tortures deixant momentàniament sense respiració a detinguts per motius polítics-. De fet l'ús desmesurat de bosses de plàstic no el trobo bé... ara bé... que en dieu dels embalatges, de la quantitat de cartró i plàstic innecessari... perquè no es fa una normativa per tal d'obligar les empreses a reduïr embalatges innecessaris?
Penso però una cosa: Personalment sempre reutilitzo les bosses de plàstic i utiltzo un d'aquests enginys de l'Ikea que et permet acumular-les fàcilment i tindre-les sempre a mà. D'aquesta manera la meva economia s'estalvia comprar gran part de les bosses de la brossa què hauría de menester si les bosses de plàstic dels supers s'haguéssin de pagar.
Suposo què a Catalunya s'incrementarà doncs el consum de bosses de la brossa, aquestes d'un sol ús -a diferència de les del super-. Desconec però a qui pertanyen les empreses que es dediquen a fabricar les bosses de la brossa, en tot cas els ha tocat la grossa.

dilluns, de novembre 24, 2008

SUPER RATÓN


L'únic ratolí que menja formatge super-vitaminat.... em porta records d'infantesa :-)

Quin revival, no?

diumenge, de novembre 23, 2008

MIRAR LES ESTRELLES


Me n'assabento de que el blocaire Pinel a partir d'ara haurà d'alçar més el cap cap a les estrelles per poder buscar-hi allí el seu pare. Les persones se'n van, traspassen, moren... però d'alguna manera continuen vives i tinc la creença de què ens hi retrobarem en un misteriós futur que ningú coneix.

No res, aquest post d'avui, senzill i breu és per acompanyar a Pinel i la seva família en el sentiment.

De tot cor,


Imatge extreta d'Apa Noi

dijous, de novembre 20, 2008

EL CONGO BASC


No sóc massa futboleru, i no sóc massa masses coses... però aquest vídeo m'ha agradat. I és que de vegades la globalització també té una part positiva, d'acostament entre els pobles. I el que us deia, el vídeo m'ha fet gràcia.

Volia dedicar el vídeo al Salvador Guinart, però veig què és de la Reial Societat... però vaja, li dedico igual, segur que li fa gràcia.



I parlant de vídeos, futbolístiques passions abanda, aquest desprén una energia i vitalitat que Déu n'hi do... Ai! Si encara m'interessaré pel futbol!

dimarts, de novembre 18, 2008

ELS MOSSOS S'ESTRENEN

Els Mossos d'esquadra ja s'han estrenat a Tarragona i han detingut un grup de joves de la ciutat. Va ser dissabte i no m'ha arribar gaire informació del tema, però es veu que és un tema relacionat amb una penya ultradretana de seguidirs del Saragossa, que dissabte passat va jugar a Tarragona contra el Nàstic.
Per les informacions de què disposo aquest grup de joves tarragonins (tres o quatre) porten més de 48 hores als freds calabossos dels Mossos.
Els ultradetans, suposos, en aquests moments deuen fer de les seves per Saragossa.
Descobec el que va passar però em pregunto perquè la policía sempre es posa "de costat" de l'ultradreta, com ho vam veure a la manifestació nazi del passat 12 d'octubre.

Si algú disposa de més informació pot deixar-la als comentaris.

dilluns, de novembre 17, 2008

EL BLOG DE LA JAKA

Posats a mirar-se el melic puc dividir els blogs què conec en quatre fases, per dividir-los d'alguna manera.

1. Els blogs recents, nous, acabats de crear, amb dos o tres mesos de vida.

2. Els blogs creats amb posterioritat al Connexions [From Tarragona] (ja us parlava del melic, no?).

3. Els blogs que més o menys van néixer en la meteixa època que el Connexions i vam fer le sprimeres passes plegats.
4. Els blogs més clàssics, pioners.
I El blog de la Jaka ho és d'aquests, és un blog pioner (amb blogs en diverses plataformes, com Tinet o Blogger). A nivell de Taragona deu ser dels primers blogs que han aconseguit tenir prèdica més enllà de l'entorn inmediat, convertint-se en una mena de rferents del món blocaire tarragoní. Forma part del grupet de blogs que em segueixen per aquest aplicatiu d'aquí a la dreta i jo... content de tenir-la per aquí. Amb un puntet d'enveja pel dinar que ens explica en una de les seves entrades més recents, amb la Montserrat Abelló.
Disculpeu-me doncs si m'he mirat massa el melic i mireu el seu, de melic.

dissabte, de novembre 15, 2008

DES DE L'AMPIT DE LA FINESTRA

Des de l'ampit de la finestra és el curiós títol dun per a mi nou blog dque he descobert gràcies a l'aplicatiu de la columna de la dreta que permet seguir blogs... I m'ha agradat, i no ha estat l'únic dels que he descobert així i dels quals vull parlar.
Aquest blog l'he trobat fresc i amb les idees força clares a nivell de sinceritat, d'una sinceritat d'aquella que clava les arrels en el poble, en la terra humida on ens ha tocat viure i que alguns vold´rien seca, d'idees especialment.
No res, si us hi voleu passar la seva darrera entrada la trobo molt encertada, plena de reflexions que a voltes m'he fet i que lliguen amb la vida mateixa de les persones... la comoditat, la recerca de l'estabilitat que esquiva qualsevol ombra de risc. I ja ho sabeu "qui no s'arrisca, no en pisca"... o dit d'una altra manera, en boca de les meves heroïnes particulars, les Madres de Plaza de Mayo: "La unica lucha que se pierde es la que se abandona".

ROLLITO DE TARDOR

Els polítics que ens governen ens porten pel camí de l'amargura, les seves receptes, refundacions i històries diverses no aconsegeixen socialitzar el seu ritme de vida amb el poble, creant-se cada cop una més evident esquerda entre el món dels polítics professionals (excepcions a banda), els seus acòlits llepaculs i el poble.
A mi m'interessa poder accedir a una sanitat pública i he de pagar sanitat privada doncs la saturació és evident... a mi m'interessa poder caminar tranquil i veig cada cop més violència i inseguretat... a mi m'interessa que l'educació pública funcioni i cada cop va camí d'estar més externalitzada.

I la vivenda, i el cistell de la compra...?

Aquest sistema polític no s'ha de refundar, s'ha de millorar canviant-lo des de l'arrel i ho dic doncs crea milers i milers de persones insatisfetes, i això no és bó per a la salut. Desconec qui és el millor sistema, però el que tenim no m'agrada. Vull un demà millor!

dijous, de novembre 13, 2008

Тондо Ротондо

Si fa uns dies us proposava esbrinar com és el vostre nom e rus, avui ha estat la Milu Duarte qui ha donat una nota de seriositat al tema i m'ha escrit el meu, de nom en rus: Тондо Ротондо.
M'agrada!
Parabéns, Milu!

dimecres, de novembre 12, 2008

JUBILATS

Mentre la televisió ens bombardeja amb el mite de l'eterna joventut és saludable veure com el món no funciona com volen els qui ens manen.

A Mallorca s'ha creat Jubilats per Mallorca, una entitat que ha sabut donar cabuda al potencial de tantes i tantes persones que per motius d'edat són discriminades en la presa de decissions, però que no volen quedar al marge de la lluita més noble que existeix: intentar per tots els mitjans que la terra que lleguem a les futures generacions no estigui feta una merda.

dilluns, de novembre 10, 2008

JOSEP FRANCESC FERRER VAL, SÍNDIC

D'entre els personatges públics en trobem de diversa mena i condició, per a tots els gustos. N'hi ha que només pensen en els diners, i n'hi ha que prefereixen sortir al màxim de fotos possibles. No conec personalment el nou síndic de greuges de l'Ajuntament de Tarragona, però tinc la sensació de què és una persona que es deixa estimar per les taules ben parades i per les càmeres fotogràfiques, especialment per les càmeres fotogràfiques. I que quedi clar: No penso que sigui una persona d'aquelles que flirtegen amb la política pels diners.

Si teniu a mà qualsevol programa de Setmana Santa n'hi trobareu un grapat de fotos de persones que xalen lluint el palmito. També hi trobareu el nou síndic en la seva faceta més "pietosa", per dir-ho d'alguna manera. I és que els polítics del bipartit municipal dónen força peixet als "líders" setmana-santerus de la nostra Tarragona. I per a mostra... el Senat.

En tot cas sort i bona feina, a ser possible amb un esperit crític potent.

dissabte, de novembre 08, 2008

ECHENLE SAL, DE LILIANA FELIPE


Brujas rameras
Esfinges y quimeras
Traidoras ratas muertas, callejeras
Que emponzoñan las buenas maneras

También pueden decirme
pinche culera
histérica jodida, retorcida
que fabrica puras mentiras

Berna lechona
cerda cabrona
tortilla vieja puta desgraciada
vete mucho…a la chingada

Callen culebras callen
no soy como imaginan, callen
soy pior de lo que opinan, hablen!

Y me da igual
si soy banal
si tal por cual
como animal
y si hago mal
total total total
así soy yo..profesional

Muerto por hambre
lamo por vicio
y duermo a ver si sueño que me caigo al precipicio
por ejercicio

Pior quel infierno
pior quel gobierno
yo soy la pior de todas en la ternura se me adora
en la impresora

Por pecadora, violenta y vengadora
no tengo ni un amigo y tampoco tengo ombligo
soy mi ene, soy mi ene, soy mi ene
soy mi enemigo

Callen culebras callen
no soy como imaginan, callen
soy pior de lo que opinan hablen ratas!

Y me da igual
el coito anal
ser virginal
ser anormal
échenle sal al animal
total total total
así soy yo...convencional


Liliana Felipe

UN VÍDEO GLOBAL

De cara al cap de setmana, he pensat en compartir aquest vídeo amb vosaltres. No perquè sigui especyacular, ni perquè us aporti grans idees, no. Senzillament perquè el tingueu una estona en marxa mentre bloguejeu per aquest o aquell blogs, mentre escriviu aquell e-mail endarrerit, mentre esteu per aquí... Una vaca europea cada dia costa 4 euros de subvenció i un terç de la humanitat viu amb menys d'un euro al dia... curiós, no?

divendres, de novembre 07, 2008

L'ILLA DE LES NINES

De tot se'n pot treure partit, només cal una bona campanya de màrqueting per desvirtuar l'autèntic... D'un home que buscava nines als fems per espantar un fantasma, a l'actual indústria turística. De l'ànima al diner, vaja. Curiós!

dijous, de novembre 06, 2008

CARTA A L'OBAMA

Hi ha fotos d'aquelles que per elles mateixes parlen... i aquesta n'és una. La del manaies amb l'escolanet.
Mireu, Obama ha guanyat... i Zapatero ja ha fet públic el desig de ser un bon escolanet seu, com Aznar ho fou de W. Bush.
En canvi Chavez ja ha demanat a Obama que aixequi l'embargament a Cuba. Quina diferència: dos presidents parlant de subordinat a superior, o dis presidents parlant de tu a tu, al mateix nivell.
L'Obama transmet bon rollo, però durarà molt? tant de bo sigui així i les seves bones paraules i desitjos es converteixin en realitats palpables. És el meu desig, ara que tothom fa cartes dels reis adreçades a l'Obama. Llàstima que alguns desitjos no es fan gairebé mai realitat...

dimecres, de novembre 05, 2008

L'AIXETA

Tinc com un record llunyà d'haver sentit emprar la paraula "aixeta" per parlar d'allò també anomenat interruptor.

De fet n'hi ha de ben curiosos d'interruptors, o d'aixetes...

Post dedicat a Toni, que no se si el llegirà.

dimarts, de novembre 04, 2008

OBAMA

Posats a triar m'agrada més l'Obama què el seu competidor amb nom que recorda unes papates fregides, en Mc Cain. Però vaja, sense massa entusiasme doncs no penso què la victòria d'Obama faci canviar gaires coses... en tot cas pot donar una mica més d'oxígen al gegant nordamericà en època de "vaques flaques". No seré jo qui faci un anàlisis sobre el tema, per això existeixen especialistes, però a hores d'ara, a les portes dels resultats vull apostar -desmotivat- per Obama des de la certesa de què en tot cas només aplicarà una mica de maquillatge, com ha fet en zapatero. De fet qui mana: els Obames i els Zapateros o les Shells, les Caixes i els Mc Donalds Douglas de torn?
M'aconformaria, i seria una mica més feliç a nivell mental, si Obama aixequés l'embargament contra Cuba i retirés l'exèrcit nordamerià del tants i tants llocs. Vist que no es preveu una invasió ianqui a terres catalanes per alliberar-nos de segons qui... Vinga doncs, Obama.

PER A LA ZEL

Avui, de forma especial, dedico aquest post a la Zel, amiga blocaire amb qui comparteixo somnis i il·lusions blogosfèriques. Us deixo amb unes sentides paraules extretes del seu blog:
T'estimo, papa. M'he quedat les teves claus, allò que més tocaves cada dia.

M'he quedat la teva olor, la que m'ha quedat a les mans quan t'amanyagava tot plorant, i t'eixugava la suor freda.
Sigues forta, sigues tendre, Roser.

diumenge, de novembre 02, 2008

2 ANYS AMB VALTRUS

El 3 de novembre de 2006 començava a existir aquest blog... parlant-vos de cinema i explorant la versió antiga de la casa Blogger. I amb els anys -ja en són dos!- hem anat tocant diversos temes, resseguint diverses històries i -me n'adono- cada cop toco temes més polititzats... i no se si és prou bo pel cap. Tot és política diria algú... però la veritat és que blogejant n'aprens molt de com està el pati.

No se... dos anys postejant són moltes hores, i de fet les vostres visites i comentaris penso que ara per ara és el que dóna sentit a l'aventura blocaire de Tondo Rotondo. I si voleu, ens acompanyem en les nostres aventures virtuals particulars, que sense saber-ho conformen quelcom més ampli que algú ha batejat com a catosfera.

Una cosa, però, m'intriga... us sentiu a gust per aquí?

Ho faig prou bé, o sóc un petardo de la blogosfera?

I com sempre dir-vos que tinc pendent endreçar el blog, la columna de la dreta en concret... a veure quan m'hi poso! De moment he afegit l'aplicatiu per a que us sigui més còmode seguir-me, a dalt de tot de la columna de la dreta: Us animeu?

Un petonàs, wapes i wapos!

dissabte, de novembre 01, 2008

EL TEU NOM EN RUS

Els ordinadors que tenim per casa estan preparats per escriure en caràcters llatins però si de caràcters ciríl.lics es tracta ho tenim un pelet més magre... però vaja, sobeviurem.
El que si que podem fer, a partir d'ara, i amb un parell de clics és conèixer com s'escriu el nostre nom en rus, en caràcters ciríl.lics.

Feu la prova clicant en aquest enllaç.

divendres, d’octubre 31, 2008

ELS COMPTES D'ENRIC DURAN

Ara que ha arribat el final de mes i perillosament s'acosta el happening nadalenc amb la corresponent "cuesta de enero"... he pensat que aquest vídeo del meu super-heroi particular, l'Enric Duran, és força il.lustratiu.

dilluns, d’octubre 27, 2008

JOAN SAURA, DE DEBÒ


No acabo d'entendre com els polítics capitanejats per Joan Saura diuen una cosa i n'ordenen fer una altra... És curiós aquesta manera d'entendre la vida. Parlo amb llavis melosos però envio els mossos a estomacar gent d'esquerres, de debò. L'Aznar com a mínim és més coherent i de pas, divertit.

dissabte, d’octubre 25, 2008

COLOM

La Vanguardia, acompanyant un article de la Rosa Maria Bosch, publica una enquesta interessant. Era Cristòfor Colom català? Cada cop més estudiosos abonen la tesi de la catalanitat de Colom.
La història ens ha arribat tergiversada, i en Jordi Bilbeny ens ho explica. Jo algun dia d'aques n'hauré de parlar... però avui millor que parlin les enquestes.

divendres, d’octubre 24, 2008

A LA MERDA EL SENAT DE TARRAGONA!

He agafat un títol força barroer, infantil i descarat per a aquest post. Des d'avui, amb una mica de retard, els polítics que ens governen han decidit que Tarragona ha de tenir un Senat a la romana. Però resulta que el poble un cop més no ha pogut decidir ni qui en forma part ni si és una eina vàlida. Des de l'Ajuntament engeguen a la merda la democràcia participativa, doncs jo -simbòlicament- engego a la merda aquesta història senatorial. Disculpeu-me per la franquesa.

N'estic tip d'amiguisme, enxufisme, de que no es tingui per res la gent jove, ni la gent treballadora que no deu favors a ningú. Com a mostra un botó: Les joventuts dels partits polítis que governen, JSC i JERC ben poca cosa han pogut fer de cara a posar gent jove al "Senat". Joves i no tant joves, tots i totes tenim dret a ser "senadors", però és clar no tothom és fashion, ni te algun favaor a cobrar.

Només he escolat -per ràdio- a un jove partit polític discrepar d'aquesta història senatorial, a la CUP. Els partits de dins de l'Ajuntament ni piu, només faltaria, i ICV com que ja ha pogut col.locar amb càrrec a l'antic cap de llista doncs ni piu.

dijous, d’octubre 23, 2008

ROGER MAS & PAULINA RUBIO

Us proposo un petit experiment... escolteu aquests vídeos. La cançó original de la Paulina Rubio i la versió catalana del Roger Mas... Més enllà dels mitjans, dels cossos... quina acabeu tararejant millor?


dimecres, d’octubre 22, 2008

JOAN CARRERA

El traspàs el bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera, aplana més les coses als elements de l'escola nacionalcatòlica de la jerarquia episcopal espanyola de cara a facilitar l'encaixde l'Església catalana a una realitat força allunyada del tarannà català i catòlic de base: la caspa de Rouco i els seus acòlits.


I mentrestant la Conferència episcopal Espanyola continua l'atac a la democràcia a través de la Cope anant contra la llengua, cultura i nació catalanes i també exaltant el període franquista des de la rialla fàcil a propòsit de la darrera garçonada.



Voleu dir que si Jesús avui es fes home o dona escolatria la COPE?

dimarts, d’octubre 21, 2008

RIGAUADA 2017


Els dies passen i Mario Rigau no ha plegat, continuant al front de Tarragona 2017. El que hauría de ser una candidatura engrescadora, oberta a la ciutadania es converteix en una mena d'enxufaderu i repartidor de cromos.

Quedi clar que no poseeixo la veritat absoluta i que això és una opinió, només faltaria. Però com que jo no tinc cap subvenció de l'Ajuntament de Tarragona, ni formo part de l'elitista "Club Tarraco 2017", doncs puc opinar lliurement.
Una cosa m'ha cridat poderosament l'atenció: La inexistència de cap dona en aquest selecte "Club Tarraco 2017".
Imatge extreta del blog "Les meves veritats".

dilluns, d’octubre 20, 2008

CAIXA FÒRUM A TARRAGONA

Posats a parlar de "La Caixa" m'estimo més escollir una il.lustració que m'agradi que no la típica i tòpica estrella mironiana blava...

Dit això comentar-vos que avui m'he decepcionat una mica. De tots és sabut que l'obra social de "La Caixa" supera les activitats organitzades per la pròpia Àrea de Cultura de l'Ajuntament, si de qualiat parlem. I la veritat que el monstre financer català dediqui les morralles dels seus beneficis a temes cultiurals i socials ho trobo fantàstic.
Donc bé... l'altre dia vaig llegir no se a on que a Tarragona hi hauría un "Caixa Fòrum"... I vaig pensar que era precisament això: fantàstic. Poder beneficiar-nos de les activitats del centre cultural i del nou Caixa Fòrum...
Avui, però m'ha quedat clar que tot plegat sembla que és un canvi de rètol doncs uns treballadors estaven penjant el rètol de "Caixa Forum" a l'edifici del carrer Colom, fins fa poc anomenat Centre Social i Cultural de "La Caixa".

Bé, ells sabran que fan amb els nostres diners.

diumenge, d’octubre 19, 2008

PASSEJANT PER L'ORINOCO


Aquest tema d'Eithne Patricia Ní Bhraonáin, més coneguda com a Enya, és tot un clàssic... un hit... una petita joia que de tant en tant paga la pena revisitar.

Fa uns anys vaig fer-me un tip d'escoltar-lo... i encara m'agrada! Passejar per l'Orinoco és una bona forma de cloure/encetar la setmana, no?

dijous, d’octubre 16, 2008

SEGURETAT

No seré jo qui abogui per la necessitat de no tenir policía: Cal ser realistes, no hi estem preparats i tot plegat es convertiria en la llei del més fort. Ens cals eguretat, ens cal poder caminar tranquils pel carrer, per les places... i poder gaudir, viure, o malviure amb uns mínims garantits a nivell de seguretat. Sense robatoris, ni silenciosos, ni legals, ni de cap tipus.

Ara bé... els Mossos del Saura actualment dediquen moltes hores a la repressió de manifestacions i semblen més interessats en actuar com a policía política què a perseguir lladregots i assassins. Tant de bo això canviï i es puguin convertir en una policía que serveixi el poble, i no els poderosos.

I mentrestant l’autoriutzadora de la manifestació neonazi de l’altre dia és clara. Teresa Pallarés ens adverteix de què malgrat l’arribada dels Mossos del Saura “seguiran treballant 1.146 agents de la Guàrdia Civil i 385 efectius de la policia espanyola” a el que aquesta gent anomena província de Tarragona.

dimecres, d’octubre 15, 2008

ENCARANT LA SETMANA TOT ESCOLTANT RELK


Mai és mal moment per parlar-vos d'il·lusió, d'unes negres tempestes que ens refrescaran la cara, la terra, la vida... Mai és mal moment per deixar enrrera la indignació, el menyspreu... per deixar-lo enrrera, però sense oblidar-lo.

Potser per això vull compartir amb tots valtrus aquesta vídeo projecció del 2006 amb la música d'un dels millors grups del panorama català actual -al meu modest entendre, és clar-.

Parlo de Relk, i us els recomano. Descobriu-los, descobrim-nos!

dilluns, d’octubre 13, 2008

PERSONES ESTRANYES




Aquests són els participants més puntuals a la manifestació organitzada pels nanos de Vicente Vallés (a la foto). Finalment se n'hi van aplegar una norantena... procedents de tot Espanya doncs la història era d'àmbit estatal. Penjo la foto doncs contrasta amb les fotos que avui he vist a la premsa, que mostren els exemplars més militants, estèticament parlant.
Els mitjans de comunicació no han seguit de forma massa parcial la història, fixant-se en detalls i no comptabilitzant bé els assistents, en favor dels espanyolistes i en contra dels tarragonins que es van manifestar per denunciar aquest tipus de grupuscles formats per perxones un xic estranyes: els neonazis.
Les suflames incediàries finalment se les va endur el vent... cap al mar.