dimarts, de desembre 28, 2010

EL MIRACLE DE MONTILLA

Montilla ha decidit donar suport a la consulta sobre la independència què s'organitzarà a Barcelona.

Montilla afirma què finalment ha vist la llum patriòtica en el que el seu cercle íntim, altrament dit pinyol, consideren un funest miracle obrat per la Mare de Déu de Marichalar.

La prova d'aquesta decissió és què Montilla fou expulsat del dinar de Nadal un cop consumits els torrons per part d'aquest cercle íntim. Isidre Fainé va comentar-li: "Ara que no manes ja pots exercir de català, que el Mas ja fa d'espanyolet", i li va espetar la porta als morros.

Pobre home normal!

divendres, de desembre 24, 2010

CARBÓ


La gent cada vegada n'està més farta dels polítics què només es preocupen per la menjadora, per les dietes, pels sous i per... putejar el personal.

En aquestes festes nadalenques, bon nadal a la gent, carbó a la casta política.

dijous, de desembre 23, 2010

DEFENSEM-NOS

Ara volen impedir què els nostres nens i nenes puguin rebre l'ensenyament en català.

Bravo! Amb notícies com aquesta s'accelera el procès de divorciar-nos d'Espanya.

Artur Mas ara ha de decidir si acata o no acata les sentències espanyolistes.

Fets, no paraules!

Prou mentides!

diumenge, de desembre 19, 2010

HA RENUNCIAT A LA SEVA PROFESSIÓ PER DEFENSAR LA TERRA?

El diputat i tinent d'alcalde Sergi De los Rios es va presentar a les eleccions autonòmiques amb un lema d'aquells per a sucar-hi pa... un lema què en banderoles, pamflets, cabines telefòniques i suports diversos afirmava què el polític tarragoní era un valent, gent valenta, ja que havia "renunciat a la seva professió per defensar la terra". Amb aquest lema els republicans pretenien principalment una cosa: retornar als orígens ideològics que de fer no han tingut mai des de la mort del dictador Franco: l'independentisme d'esquerres. ERC sempre ha intentat enlluernar gent valenta amb els seus cants de sirena, però aquesta gent valenta sempre ha quedat estesa a la cuneta de la maquinària del partit i no han aconseguit poder dur a la pràctica el seu pensament. Com a resultat el botiflerisme resta impertèrrit instal·lat en la direcció del partit. No des de la teoria però si des de la pràxis.

De los Rios utilitzà un vocabulari manllevat de l'esquerra independentista "defensar la terra" per fer veure el que no és. I el tret li ha sortit per la culata la què aquests dies la CUP ha fet públic el sou què aquest polític multi-càrrec té per fer la seva feina (o part dels eu sou, vaja, ja que no hi sument dietes, pagues per anar a reunions de comissions i d'altres fonts d'ingressos).

El debat està servit, i a Tot Tarragona (diari digital què el poder vol fer callar) podeu veure les reaccions. Ben curiós com el Diari de Tarragona no n'ha parlat, tapant com sempre tot el que faci tuf a esquerranós.

Guaiteu el que diu la CUP i el que diu De los Rios, i no us perdeu els comentaris del personal (des d'aquest blog n'hi hem deixat un, no sigui dit). Mentrestant els números els podeu veure en aquest document. A no ser què el De los Rios un dia ens ensenyi la seva de claració de la renda i la dels seus familiars, nosaltres ens creiem més el que diu la gent valenta de debò. I és què al poder tampoc cal creure'l fil per randa.

dijous, de desembre 09, 2010

SOMNIS


L'Albert Pla és un personatge curiós, agrada o no agrada. I mentrestant, la resta de mortals sobrevivint... amb els nostres somnis.

dimecres, de desembre 01, 2010

JO ASSASSINO, TU ASSASSINES...



Thomas Eugene Flanagan és assesor del primer ministre canadenc, Stephen Harper. El tal Flanagan ha tingut un rampell de sinceritat i públicament ha dit què el fundador de WikiLeaks, Julian Assange, hauria de ser assassinat. Assange ja ha dit que aviat filtraran documentació confidencial de farmacèutiques i la petroliera BP. La seva vida -està clar- corre perill. Per menys els qui ens governen han matat i torturat centenars de persones, aquí i a la Xina popular.

Vegeu la notícia i espereu... espereu i fruim tots plegats d'aquests moments en els quals encara hi ha llibertat a internet, què això s'acaba.

I a casa nostra es veu que en Duran i Lleida va dient que no s'ha de fer cas d'aquestes filtracions.

Què rodin caps, a nivell simbòlic, i hi comenci a haver un canvi de sistema.

I mentrestrant segueixo sense poder accedir a Wikileaks... si el diari El País ha censurat la informació que s'ha penjat en castellà és què deu ser sucosa... demostra com el PSOE i el sistema judicial espanyol estan supeditats a l'ambaixador dels Estats Units.

diumenge, de novembre 28, 2010

HO ESPEREM TOT

Tenim ja els resultats, polítics que pleguen, polítics que comencen... però per a què tot continui igual.

Més enllà de qui gestiona cal que avancem com a poble. Serem capaços de fer-ho???

CiU ha guanyat, i cal felicitar aquesta formació... però ja m'ha començat a mosquejar una cosa. L'ús de la paraula prudència.

CiU+ICV+ERC+SCI són forces d'obediència catalana, i a més recolzen el dret a l'autodeterminació.

A què espereu, polítics.

Cada cop som més els qui ho esperem tot, els qui anem per davant dels polítics.


LA PUTA ESPAÑA


Rubianes va ser clar, no com els nostres polítics que malden per continuar vinculats a Espanya d'aquesta manera, amb aquesta nostra caspa de cada dia.

dissabte, de novembre 27, 2010

SI, LA POLÍTICA

Deia Joan Fuster, el mestre, que la política o la fas, o te la fan. Si, la política... aquesta paraula que fa tanta angunia i que ens han segrestat com tantes altres paraules: democràcia, llibertat, ecologia...

I que clar que ens la fan, ens fan la pell i els foten els calers, ens volen robar l'alegria.

Els qui organitzen aquesta crisi ho tenen molt, molt ben muntat tot per fer-ho pagar al poble.

La política ens l'estan fent... i així ens va. Amb uns estatutes de merda ben retalladets i espanyolets.

Som catalans, dels Països Catalans, i volem un món millor. I tant que SI!

ALEJANDRO


Es parla molt de la violència de gènere, però paral·lament el producte que ens venen els qui ens dissenyen el panorama del consum cultural i musical més mediàtic... és el més adient entre les persones que estan conformant la seva manera d'actuar?

M'ho pregunto, arran d'aquest vídeo, tot i què no en tinc una opinió formada.

dijous, de novembre 25, 2010

ALEGRIA


Un clàssic per honorar la vida!

Estem vius i tot està per fer, i tot és possible... i tant !

Cavalcarem fins enterrar els dolents sota el metafòric mar... així, amb alegria.

dimecres, de novembre 24, 2010

COMUNISTES


Bé, i ja que estem en el tema dels vídeos electorals... m'ha cridat l'atenció aquest. Una mostra de diversitat de plantejaments que hi ha darrere de la paraula independència, vaja. Gràcies per passar-me l'enllaç Vladimiret, qui siguis.


I posats a parlar de comunistes... doncs aquí l'espot dels anticapitalistes trotskistes més eixerits.

I aquí un que he trobat un on parla en Josep Guia, cap visibre del PSAN.

dimarts, de novembre 23, 2010

EVOLUCIÓ HUMANA

Al nostre racó de món aquest podría ser un bon esquema de l'evolució humana del darrer mig segle.

Homes i dones que hem conegut les llums i les ombres d'Espanya i que al final ens n'hem adonat de que Espanya sempre s'entesta en projectar sobre nosaltres les seves millors ombres fotent-nos ma i vivint de la nostra cartera, dels nostres diners.

diumenge, de novembre 21, 2010

PORNOGRAFIA ELECTORAL


Doncs si ahir compartia uns vñideos que hem rebut, avui canvia la cosa. Per aquí trobareu un grapat de vídeos que utilitzen el tema del sexe, i d'una suposada pornografia, per intentar captar gent. Des dels vídeos casolans a vídeos que han costat un colló de mico.

Aquí n'hem seleccionat uns quants. Un parell de Maria Lapiedra, actriu porno que dóna suport a Joan Laporta. Un altre dels frikis de la CORI, el cap de llista de la qual ja fa una anyets va fer-se famos per deixar-se fer una fel·lació en un escenari al Priorat, d'altra banda el vídeo del PSOE així com el de Montserrat Nebreda.

divendres, de novembre 19, 2010

COP D'ULL AL MAIL...


Fent un cop d'ull al correu electrònic me n'adono de què al mail també ha començat la campanya electoral. Dos amics m'envien enllaços als seus vídeos polítics. I mira, com que són amics doncs els penjo.

Tot i que...

dilluns, de novembre 15, 2010

ECOSOCIALISTES

Què Teresa Pallarès, la blocaire Begoña Floria i Helena Arribas es retratin al costat d'Alfredo Pérez Rubalcaba té tota la lògica. Són càrrecs electes del PSC i aquest és el seu ministre, un ministre que s'ha caracteritzar per capitanejar la guerra mediàtica i no tant mediàtica contra tot el que faci tuf a "revolucionari".

Què la cap de llista per Tarragona d'Iniciativa per Catalunya, el partit del Saura, s'hi retrati -justament en l'acte d'inauguració de les flamants noves instal·lacions de la Guàrdia Civil a Tarragona, doncs al final també tindrà certa lògica ja que aquest partit ha deixat de ser aquella alternativa "roig, verd, violeta" per acabar engolit pel poder i esdevenir no ja ecosocialistes, sinó l'eco dels socialistes.

I tot plegat, està clar, des de la llibertat que han de tenir per retratar-se amb qui bonament els plagui i per fer la política que vulguin, que per això el poble votador hi ha confiat. Però quan vam rebre per mail aquesta foto, això és el primer que vam pensar: són l'eco dels socialistes, tu! Votar per votar millor votar duirectament el PSC que no ICV, com es va demostrar a les darreres municipals on ICV va quedar fora de l'Ajuntament de Tarragona i no va poder portar al plenari la seva proposta d'intal·lar una mesquita islàmica a l'edifici del banc d'Espanya. Enrrere queda el PSUC i tantes belles històries de lluita i esperança.

Foto: X. Sabaté.

diumenge, de novembre 14, 2010

PHILIP GLASS


Una mica de Phlip Glass per ananr fent... sempre va bé! Especialemnt en aquestes jornades en que els polítics professionals empudeguen la xarxa amb els seus cants de sirena i falses promeses.

dimarts, de novembre 09, 2010

dilluns, de novembre 01, 2010

UN CAP D'ANY... UN VEÏNAT !


El Veí de Dalt és per a mi un d'aquells referents en el panorama blocaire, retrobar-lo sovint, de tant en tant... és sempre un plaer. I trobar aquest vídeo amb tantes sabates i cames conegudes, enyorades i estimades un petit plaer.

diumenge, d’octubre 31, 2010

UN NOU FORMAT (i 5 anyets)

Rodant pel Twitter, Facebookejant, bloguejant... i rentant-li una mica la cara a aquest blog, a aquesta cuca de llum què espurneja a Taragona des d'un ja llunyà 2006, amb aquell primer post sobre Hard Candy. I és què aquest mes de novembre el Connexions compleix 5 anyets, i tant jovenet...

I tantes i tantes hores, i tantes i tantes mans i caps, i tantes i tantes il·lusions i esperances compartides... per guanyar, per viure i estimar.

Gràcies per ser-hi, amics i amigues blocaires, a vosaltres us dediquem aquest nou format del vostre Connexions [From Tarragona]. Un nou format que caldrà millorar... no creieu?

Ens anem trobant, pel blog, pel Facebook i pel Twitter... i vinga: què el futur és ara.

dissabte, d’octubre 30, 2010

dimarts, d’octubre 26, 2010

SOBRE EL LIDERATGE

Compartim aquesta reflexió d'Antoni Gomis:

Els catalans fa tres segles que no hem exercit cap mena de comandament polític ni militar. A casa nostra les cireres sempre les ha remenat el colonitzador.De vegades, com ara, han delegat alguna funció a tall d'òpera bufa, perque els titelles-col·laboracionistes nostrats hi puguin participar. Tot depèn de si espanya, comparant-la amb un ramat de bens, és aconduïda per un marrà o per un marranís. El marrà és el mascle no capat que mena el ramat. El marranís és el mascle castrat que, en ser més fort i violent que el marrà, el desbanca a trompades i es fa l'amo. Com que espanya encara està per civilitzar - domesticar - no entén la figura del pastor, i això l'incapacita per l'exercici de la democràcia. Ja els hi podeu anar fent pedagogia ja! De fet ells tenen un vocable idoni per a batejar als seus pretesos "pedagogs": "jilipollas".

Però nosaltres els catalans, el poble més civilitzat del món - l'any 1027 ja vam fer l'Assemblea de Pau e Treva -, després dels 300 anys d'inactivitat política i militar hem perdut el sentit directiu. No oblidem que la política és el cafè-cafè de la direcció humana. I és per això que som un poble molt difícil i molt mediatitzat. Ens costa molt discernir i acceptar un líder de la nostra corda i, consequentment, sempre ens acaben dirigint forasters i botiflers. De fet el 3er punt de l'esclau de
qualsevol època ja ho defineix molt bé: "negar que entre els seus puguin sorgir personalitats innovadores i alliberadores". Ens va costar Déu i ajuda i 25 anys de lluita ferma i dreturera acceptar a Francesc Macià. Ens costarà molt acceptar i coadjuvar a Joan Laporta? Si badem gaire ja no hi serem a temps. Què més ha de fer perquè ens deixem de punyetes i de falsos purismes? Que no ho veieu que tret de quatre desorientats i algun rebentador empedreït, tots els enemics d'En Laporta també ho són de Catalunya?

La força cabdal del lideratge rau en la concentració i potenciació de l'energia col·lectiva d'un grup humà, projectada i dirigida cap a l'objectiu model a través d'una persona. Quan no hi ha lideratge l'energia es dispersa i s'allunya de l'objectiu model. Això l'enemic ho sap molt bé, per això ataca a Joan Laporta. Als catalans no ens en calen de raons i d'arguments per a trencar amb espanya. El que ens falta és arrenglerar-nos com un sol home al costat del president de Solidaritat Catalana per la Independència.

Antoni Gomis
21 d'octubre del 2010

divendres, d’octubre 22, 2010

LIPDUB A VIC

El major lipdub s'està preparant a Vic aquest cap de setmana. Per aquí baix un de petitet que roda per internet...

dilluns, d’octubre 18, 2010

EL NOM DEL PORC

Malgrat el boicot per activa i per passiva dels polítics professionals, malgrat el silenci mediàtic aclaparant i malgrat la manda de pressupost... Un grapat de valents decidits han posat els polítics a lloc.

De res serveix que convergents, erquis i laportes es passegin fardant amunt i avall pels col·legis electorals.

Tarragona Decideix ha aconseguit arribar a uns quants milers de tarragonins què des d'ara ja formen part de la història dels Països Catalans més dignes.

Més endavant caldrà dir el nom del porc, a tants i tants polítics espanyolistes i botiflers què han mogut cel i terra per anorrear aquesta iniciativa. Avui però toca felicitar tantes i tantes persones dignes.

divendres, d’octubre 15, 2010

DIUMENGE 17, GUANYEM EL FUTUR













Aquest blog dóna suport a la consulta sobiranista de Tarragona Decideix, i us recomana anar a votar si. Siiiiiiiii !!!!

Col·legis Electorals

Podeu clicar per obtenir més informació.

BLOG ACTION DAY 2010

Enguany el Blog Action Day se centra en reclamar el dret universal a gaudir d'aigua neta, d'aigua per a tothom.

Paradoxalment a casa nostra les principals empreses proveïdores d'aigua, les que subministren ciutats com Barcelona, Tarragona o València estan en mans privades, estan en mans dels qui fan l'accés a l'aigua un negoci altament lucratiu.

L'aigua és un bé públic íntimament vinculat al medi ambient, ja que si el malmetem la seva qualitat decau, fins a tal pnt què els gestors neoliberals instal·lats a les Genialitats de dalt i de baix frisen per poder encanonar l'aigua de l'Ebre per portar-la a les ciutats de Barcelona i Valècia tot assecant per sempre més el Delta de l'Ebre.

Blog Action Day, endavant amb la iniciativa!

Blog Action Day 2010: Water from Blog Action Day on Vimeo.

divendres, d’octubre 08, 2010

ELS PETS


Sort què de tant en tant ens dónen una mica de pinso, als ciutadans. Abans li deien pa i circ.

I mal que mal, com a mínim Els Pets estan força bé.

Per això avui divendres a les nou juntament amb Txala ens deleitaran amb un concert a la tarragonina Plaça de la Font. Serà un concert bo, malgrat darrere amagui una rossellada, que seria quelcom molt similar a una mallolada.

dimarts, d’octubre 05, 2010

DIGUEU-LI A JOHN MALKOVICH

Ara resulta què malgrat el fracàs de la candidatura Tarragona 2016 no ofereixen a la seva web la gran notícia del mes: que han fracassat i que no han passat ni el primer sedàs. El què si què encara cueja és el blog homònim, dels amics Llamborda i Tarter, fet amb ganes i amb voluntarisme (una salutació amics!).

I és què muntar una candidatura d'aquest tipus sense tenir en consideració la gent és lleig. Mireu sinó els "famosos" que hi dónen suport... la majoria han cobrat -en un altre concepte- ja que han estat contractats o bé als festivals d'estiu o bé treballen per a institucions vinculades a Tarragona.

la candidatura 2016 incloia del projecte de viatges en vaixell per als enxufats de la cultureta psoercvergent. I a sobre l'alcalde Ballesteros, en el que alguns hi havíem posat certa simpatia, ara va i diu què allò projectat es farà igualment...!

Algú li dirà a John Malkovich que la candidatura a que va donar suport ha fracassat?

dilluns, d’octubre 04, 2010

LA PAU



John Lennon deia allò tant vigent de què cal donar una oportunitat a la pau.

Des de l'estat espanyol les actituds són totes, totes totes per tancar portes a la pau, per tancar portes a una sol·lució pacífica al conflicte què enfronta el poble basc amb l'estat espanyol.

Donem-li una oportunitat, a la pau!

diumenge, d’octubre 03, 2010

AMB JORDI FERRÉ

Si cliqueu a sobre podreu llegir l'escrit que ens ha enviat Jordi Ferré, persona lluitadora que ha estat a l'ull de l'huracà municipal, ja que han utilitzat contra ell la guàrdia urbana com a policía política al servei dels qui ens governen: PSC i ERC, el bipartit tarragoní.

Jordi Ferré ha denunciat la tematització de la nostra part Alta, del Cas Antic de Tarragona... el quals embla què es vulgui convertir en una mena de Port Aventura. Podem estar d'acord, en contra, podem passar de tot, estimar-nos o enfadar-nos... però és vital que des de l'Ajuntament de Tarragona no es perseguixi ningú per les seves idees, i avui el PSC i ERC ho estan fent amb diverses persones, utilitzant la Guàrdia urbana per a tasques que no li són pròpies. Els urbanos han de treballar pel poble, no contra la gent.

dissabte, d’octubre 02, 2010

RÀBIA I ORGULL

Hem rebut aquesta carta de Gonçal Bravo,Coordinador General del sindicat COS, i la volem compartir. La COS és una petita espurna de dignitat i fermesa, és doncs un petit orgull fer-me ressò de la seva feina, de la feina que fan pel nostre futur. Som-hi:

Carta oberta a la militància de la COS, del conjunt de l’Esquerra Independentista i a totes les persones treballadores dignes i lluitadores que ahir donaren molt, moltíssim, durant la jornada de Vaga General del 29S arreu de les nostres comarques al sud de l’Albera.

Benvolgudes amigues i amics...

Abans de dir res, de tot cor, us vull donar les gràcies a totes i tots pels grans esforços i sacrificis que heu fet, per tota la feina feta, i per la dignitat que hem mostrat aquests dies i sobre tot ahir. De tot cor us dic que no puc estar més orgullós i emocionat per militar i compartir la lluita amb vosaltres. Ahir vam demostrar del que som capaços, del que podem fer, i del que podem arribar a ser i fer...

El 29 de setembre, no vam fer res més que començar, però anem pel bon camí.

Ara mateix cal valorar molt bé tot el que hem fet. Veure què hem fet bé, què hem fet millor, i en què hem errat. Hem de fer crítica i autocrítica, aprofitar bé tota la feina feta, regar bé totes les llavors plantades i començar a recollir ja els seus fruits... Perquè la patronal i els negociadors del sindicalisme institucionals ja no van a perdre més el temps, i ja estan pactant el maquillatge de la contrareforma laboral, de les retallades salarials i de les pensions, etc.

Moltes gràcies per tot... i sobretot, abans de res, vull enviar una abraçada molt gran, i tot el meu suport, solidaritat i estima a totes les companyes i companys, que independentment de la sigla, estiguéreu lluitant ahir als piquets, als actes i mobilitzacions, i per això, per defensar la dignitat de totes i tots, com a persones, com a classe i com a poble, patíreu detencions, agressions i brutalitats policials i dels esquirols, etc.

Cal recordar molt especialment a les dotzenes de companyes i companys que continuen a les seues garjoles, a la companya atropellada a Mercabarna, a tots els companys i companyes ferits en les càrregues policials... i molt especialment vull enviar una fortíssima abraçada al company Aquil·les, d'Alacant, a l'Enric d’Orriols (fill del company ToniT, i germà menut del també company AlfonsT, detingut sense motius al piquet dels estudiants a València), a tots els companys i a les companyes detingudes i/o apallissades (especial record i abraçada pels companys Àlex de Castelló de Rugat, i Àlex de Carcaixent, als quals els hi van obrir el cap, a l'igual que a un company del Col·lectiu Somnis de Montcada, al qual quasi li arrenquen una orella, o la companya Ester a la qual li trencaren un braç)

I especialment, vull recordar i enviar-li una fortíssima abraçada al company i amic Raület, d'Alaquàs, al que en una espenta policial, el van tombar brutalment de la seua bici, trencant-li la clavícula. Al Raület li espera una llarga i fotuda recuperació.

Per contra, tot el meu odi, menyspreu i ràbia cap als cossos repressius que tal i com vaig poder patir a València, atacaren amb una brutalitat que feia anys no havíem vist per ací. Eixa “gent” que amb els ulls injectats en sang i hiperventilant molts d’ells, carregaren sense distincions sobre persones que estaven realitzant una marxa pacífica.

La meua ràbia també, contra els “dirigents i responsables” de CCOO i UGT, que en més d’una ocasió, i en diversos indrets del país, li marcaren el terreny, i les nostres posicions, per rebre les “visites” dels cossos repressius... tal i com va passar pel migdia i la vesprada a València.

Al migdia, la marxa del bloc unitari pel C/ Colom, format per companyes i companys de la COS, del SEPC i de les organitzacions de l’Esquerra Independentista, xavals i xavales dels joves d'EUPV, gent de les assemblees d'estudiants, i un grup prou nodrit de CCOO darrere del bloc, fou frenada en sec brutalment per un operatiu de la policia nacional espanyola a les 12h45.

A eixa mateixa hora, els responsables del comitè de vaga de CCOO i UGT parlamentaven amb els responsables de l’operatiu, on precisament no hi passava ningú... per tal de donar la millor imatge possible de “normalitat democràtica”.

Quan va acabar la “negociació”, i amb la feina feta... ho deixaren tot en mans dels “amics de la porra”, i en eixe instant un segon cordó policial ens va rodejar, separant-nos dels bloc de gent de base de CCOO.. En eixe instant s’iniciava la brutal càrrega. Fou terrible, sincerament, feia molts anys que no veia una càrrega policial a València com la d'ahir al migdia.

La segona prova de la conveniència i col·laboració dels responsables del comitè de vaga de CCOO i UGT amb els operatius repressius, la tinguérem per la vesprada, quan moments abans d'organitzar el bloc unitari de l’esquerra independentista, uns companys van portar una pancarta de pals, on es denunciava la brutal actuació policial del matí... En el moment en què fou desplegada, es produí un intent de càrrega policial per provar de retirar-la, així com amenaces directes per part de policies secretes als companys que la portaven... Mentre això es produïa, els “responsables” de CCOO i UGT parlaven amb els responsables de l'operatiu policial, senyalant els nostres companys i companyes...

Per sort, al final no va passar res greu, i tot i la confusió i descoordinació inicial, quan vam arrancar ens n'adonàrem que al nostre bloc hi havien centenars de persones, més de 1500, que s'hi veien dotzenes d'estelades, que molta gent que venia a veure la manifestació, i molta gent gran, s'emocionava en escoltar les dolçaines i veure les estelades...

Realment, ara mateix estic fet una merda, no tinc veu, i em fa mal tot el cos... però estic súper content de la feina d'ahir... la majoria estàvem emocionats de veure la riuada de gent, la germanor amb totes les treballadores i els treballadors, el suport rebut de gent de base de CCOO i UGT... les mostres constants de solidaritat entre totes i tots, les mostres de combativitat i les ganes de seguir lluitar... I també vull destacar sincerament, l'ajuda que ens brindaren les companyes i companys de la CGT de València, en deixar passar el nostre bloc primer que el seu, per cobrir-nos les esquenes, i evitar possibles represàlies contra els companys que portaven la pancarta denunciant la repressió policial... una mostra de solidaritat de classe que no té preu, i que contrasta notablement amb el menyspreu gairebé constant que hem rebut per part dels sindicats “grans”, “oficials” i de “classe”... (ja ni paga la pena anomenar-los)

Allò gran, no són els sindicats... allò gran, molt gran, és la classe treballadora, és el Poble Treballador dels Països Catalans... i de tot cor, des d’ahir i més que mai, n’estic absolutament i incondicionalment orgullós de ser membre del nostre poble i classe treballadora, membre de la COS i de l’Esquerra Independentista.

Benvolgudes companyes i companys, amics i amigues, moltíssimes gràcies per tota la feina feta arreu del país, i per poder compartir la lluita amb vosaltres, a Elx, Alacant, Mutxamel, Sant Joan d’Alacant, Benissa, Alcoi, Gandia, Carcaixent, València, Alboraia, Sagunt, Xest, Paterna, Burjassot, Vila-real, Castelló de la Plana, Vinaròs, Amposta, Tortosa, Reus, Tarragona, Vilafranca del Penedès, Capellades, Vilanova i la Geltrú, Manresa, Berga, Gironella, Vic, Viladecans, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sitges, Barcelona, Vilassar de Dalt, Pineda de Mar, Cardedeu, Cerdanyola, Sant Cugat, Terrassa, Sabadell, Girona, Arbúcies, Figueres, Salt, Olot, Lleida, Palma...

Ara el 29S ja ha passat... ens queden els i les ferides i represaliats... ara més que mai hem de estar al seu costat com una pinya, i al mateix temps, no deixar que aquesta trempera, que totes les mostres de dignitat i sacrifici reals pel bé de totes i tots, no queden en no res... A partir d’ara, hem de continuar piquetejant els nostres barris, polígons i localitats. Hem de continuar organitzant noves assemblees, seccions sindicals, estructures de solidaritat, caixes de resistència, etc. Hem de continuar preparant i organitzant noves mobilitzacions, marxes contra l’atur i la precarietat, denúncies i piquets contra els acomiadaments, i l’esclavatge legal de les ETT.

I cal fer la feina d’organitzar a totes les companyes i companys de les bases de CCOO i UGT, que encara tenen ganes de lluitar, per tal que abandonen als traïdors dels seus dirigents i s’organitzen per l’alliberament de la nostra classe i de la nostra terra.

El 29S ha estat el km 0 de la llarga marxa per la nostra llibertat, avancem fins recuperar-la completa, i perquè ja no ens la puguen tornar a arrabassar mai més.

Una fortíssima abraçada i a seguir lluitant!!

Gonçal Bravo. Coordinador General de la COS

COORDINADORA OBRERA SINDICAL – COS

Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacionals dels Països Catalans

BLOG ACTION DAY


Arriba el Blog Action Day 2010... enguany dedicat a l'aigua. Esteu a punt?

Un any més el Connexions [From Tarragona] participarà en aquesta iniciativa com a blog andorrà, a falta de poder-ho fer com a blog català.

Aquí teniu la llista de participants
. Us animeu?

divendres, d’octubre 01, 2010

ATONYINAR EL POBLE








Durant la jornada de vaga general als Països Catalans sota domini espanyol centenars de persones identificades, agredides i lesionades (inclús hospitalitzades) i 71 persones detingudes, aquestes contundents dades les aporta Alerta Solidària. Ni el Cuní ni el Francino en parlaran, però existeixen, la repressió cada cop és més punyent.

Al Principat Joan Saura, antic eurocomunista i hippiepijo reciclat al neoliberalisme ha enviat la seva policía, a atonyinar, filmar i molestar centenars i centenars de persones que dónen el millor d'elles mateixes pel nostre futur.

Informeu-vos de tot plegat aquí


dijous, de setembre 30, 2010

ASKAPENA

Després d'escalar una muntanya molt alta, descobrim que n'hi ha moltes d'altres per escalar.

Nelson Mandela

Solidaritat amb Askapena. Prou criminalització de l'internacionalisme solidari.

Solidaritat amb els pobles què són vñictimes del neoliberalisme més pur i dur.

dimecres, de setembre 29, 2010

CANVIAR LES COSES

En aquesta vaga hi he vist una diferència amb d'altres... l'ampli descontent de cada cop més i més persones no ja amb el partit polític de torn, sinó amb aquest sistema injust amb què els qui ens governen ens obliguen a viure.

I això sobrepassa el fer o no fer vaga... és un sentiment cada cop més ampli. I això és bo.

Cal canviar les coses, ens hi va la satut i la vida.

Cal una vaga continuada i organització, molta organització dels qui somiem un demà més just per a tothom.

Al vídeo, la policía de Joan Saura repartint llesques entre la gent. Aquests si què són de debò caragirats.

dimarts, de setembre 28, 2010

29 S

















Aquest blog se solidaritza amb ell mateix i amb tots nosaltres i dóna suport a la vaga genral, és per això què us recomana visitar aquest enllaç, amb informació puntual sobre el què passa durant el 29-S.

[Què... sembla un anunci? Salut i més enllà de la vaga... a canviar la societat, a transformar la vida, i el món!]

dissabte, de setembre 25, 2010

EDU LEÓN, COM A EXEMPLE
















Foto: Público. Angel Navarrete. Pool. (Extreta del blog La Mesa de Luz, de l'editor gràfic José Pujol)


No fa gaires dies a Tarragona la Guàrdia Urbana de Carlos Castillo va vexar i denunciar un fotògraf, Josep Lluís Sellart (d'El País) ja que els havia retratat en una mena de casa de barrets mentre estaven treballant.

També fa pocs dies el Diari de Tarragona decideix fotre al carrer a set periodistes, entre els quals els acreditats fotògrafs Txema Morera i Pere Toda, dos professionals de pedra picada del fotoperiodisme.

I a les Espanyes tres quarts del mateix... Llegint el blog de José Pujol "La mesa de luz" podeu llegir una història què no us deixarà indiferents, la de l'agressió i detenció del fotògraf Edu León. Impressionant la democràcia espanyola, impressionant. Vivim en un estat de democràcia a la turca. I el més paradoixal és què si això hagués passat a Cuba o Veneçuela, per citar un exemple, seria portada en més d'un diari espanyol, i notícal a la nostrada TV3 "la seva".

Poc hem avançat des de la detenció del periodista Xavier Vinader. Transició? Com diria el pare Noël... How, how, how.

Enllaços relacionats d'atacs a fotoperiodistes:
Abusos a Tarragona + Abusos a Madrid.

Altres enllaços:
Pàgina d'Angel Navarrete (l'autor de la fotografia, que ens l'ha cedit amablement).
Blog de José Pujol "La mesa de Luz"

dissabte, de setembre 18, 2010

NI A ZARRA, NI A ASCÓ

De debò, no entenc l'alegria dels líders d'ERC pel fet de què el cementiri nuclear el vulguin posar a la localitat de Zarra. Zarra, a la Vall de Cofrents, és un dels municipis castellanoparlants del País Valencià, però malgrat no formar part de la nostra comunitat lingüística forma part dels Països Catalans.

Llavors no entenc per quins set sous els líders d'ERC se n'alegren de què el govern espanyol vulgui empudegar la nostra terra amb més merda, aquest cop radioactiva.

Als Països catalans ja hem de suportar dos centrals nuclears a Ascó, una a Vandellòs, una a Cofrents i una altra de tancada a Vandellòs. I és clar, com què som una colònia d'Espanya els de la metròpoli ens volen colgar de merda amb l'ajuda dels escolantes subalterns del regionalisme més nostrat.

divendres, de setembre 17, 2010

LLUÍS SALVADÓ

Lluís Salvadó és el delegat del govern de la Genialitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre, fa el mateix què el flixanco Xavier Sabaté a Tarragona, però Salvadó no és del PSC, és d'ERC. És a dir... se suposa què l'home deu ser independentista, i que deu estar a favor de l'emancipació nacional dels Països Catalans.

És curiós aquesta manca d'implicació de molts líders amb càrrecs electes d'ERC amb els Països Catalans. L'un, el regidor d'ERC per Tarragona i diputat, què des del govern bipartit de l'Ajuntament de Tarragona fa venir per segon any consecutiu una vuelta a Espanya què l'alcalde Ballesteros rep amb una bandera espanyola on Tarragona hi és serigrafiat...

L'altre el Salvadó se n'alegra de què el govern espanyol vulgui instal·lar el cementir nuclear a Zara, al sud del país, apropet de la central nuclear de Cofrents.

Si creiem en els Països Catalans hem de tenir clar què ni a Ascó ni a Zarra, que es fotin el cementir nuclear a Madrid ja que aquí ningú va demanar les nuclears i ens han llastrat amb una corda al coll. No necessitem gestors, necessitem polítics que juntament amb el poble posin el seu gra de sorra per tal d'aconseguir la llibertat, i instal.lant cementiris nuclears a casa nostra no avancem gaire.

dilluns, de setembre 13, 2010

MARIA LAPIEDRA

L'independentisme arriba cada cop a segments més elevats de la població... això suposa què els llenguatges també es diversifiquen... i si no que li preguntin a aquesta xica.

És Maria Lapiedra, actriu porno que va votar a la independència al referèndum de Mollerussa i què ara s'ha deixat retratar lleugera de roba al més pur estil ianqui envoltada dels nostres símbols patris.

Una forma més de lluita?

dimarts, de setembre 07, 2010

ESPANYOLITIS AGUDA A TARRAGONA

Aquesta foto de l'alcalde Ballesteros embrutant el nom d ela ciutat d'aquesta manera m'ha preocupat pel gran simbolisme què desprén.

Ballesteros i molts líders "socialistes" ja no s'amaguen del seu espanyolisme, i la seva sinceritat és d'agraïr.

A Tarragona, recordem-ho, governa un bipartit format per PSC i ERC... i ERC també recolça el pas de la Vuelta Ciclista a España per Tarragona i el pagament de milers i milers d'euros què són de tots per mostrar Tarragona com una capital espanyola més.

Ni els del Tribunal Constitucional ho farien millor, tu.

Política a banda, des d'aquí vagi el meu suport al gran ciclista i amic Xavier Tondo, a qui desitjo el millor i com a mínim superar el fet al París Niça. També la meva felicitació a la gent de la CUP per les seves accions carregades d evitalitat i dignitat.

Foto de Mauri Fernández extreta de Tot Tarragona, on hi ha una crònica de la ciclistada.

dimarts, d’agost 31, 2010

MANO BLANCA

Mano Blanca és el nom d'una organització què en concomitància amb els què manen a Hondures d'ha dedicat en diferenst moments de la història recent d'aquest país a torturar i assassinar a gent què no combrega amb les rodes de molí de la ultradreta, a gent sospitiosa de ser precisament això: POBLE.

Us recomano la lectura d'aquest enllaç ben actual, en el qual el Comité de Familiares de Detenidos Desaparecidos en Honduras denúncia l'existència de "presons de terror"a Hondures, un país que de sobte ha deixat d'aparèioxes als nostres sempre benintencionats mitjans de comunicació, un país en mans de gent què no ha estat escollida per ningú, de la gent casposa i colpista de sempre.

A la foto, Bertha Oliva, ahir dia 30 d'agost denunciant l'existència de les presons del terror i el retorn de la Mano Blanca. Una dona valenta!


dilluns, d’agost 30, 2010

DES D'HONDURES

Des d'Hondures ens fa arribar aquesta crida urgent l'escriptora i feminista Jessica Isla:

Compañeras: Cerca de mi casa está el ejército desalojando a maestras y maestros a punta de bala y gases.

Estoy escribiendo (mañana te envio la nota porque necesito más datos de heridos/as y detenid@s).

La ciudad entera es un campo de batalla. Hasta acá llega el humo de los gases tóxicos, el ruido de los aviones militares y las patrullas. No se quiere atender a los heridos en el hospital nacional, ni en el Seguro Social, sobre esto hay que hacer una denuncia urgente, urgente.

Saludos

Jessica

dissabte, d’agost 28, 2010

dimecres, d’agost 25, 2010

OKUPES A CAL BORBÓ


Okupes a cal Borbó. Qui es qui?

AMB L'EUDALD CALVO

El jovent conscient, què per motius biològics, en no haver-lo viscut no guarda ja record de l'època franquista i de la malanomenada transició creix sense por, sense aquest pes a les espatlles què moltes persones encara duen incoscientment.

Ho deiem l'altre dia, i ho corrobaraba un/a dels comentaristes de luxe d'aquest blog que signa amb un explícit Onze de setembre. Independència: No existeix la democràcia al nostre país.

En voleu una nova prova... doncs la persecució i detenció d'un jove independentista, d'Argentona l'Eudald Calvo. la persecució ideològica és a l'orde del dia i ens cal ser solidaris amb els qui més la pateixen, les persones solidàries i compromeses amb l'esquerra independentista, les persones què han fet possible que avui l'independentisme sigui una opció sociològicament viable.

Ara l'Eudald és al carrer. la gent de Joan Saura l'ha deixat anar i Argentona respira tranquil·la. Però... no és això, companys, no és això... No és això pel que varen morir tantes flors

Més informació sobre el cas.

dimarts, d’agost 24, 2010

FRAGA IRIBARNE


Aquest vídeo és el segon cop que el penjo, però té alguna cosa... M'agrada veure com no tots els polítics són fastigosament políticament correctes.

Quin un, en Fraga.

dilluns, d’agost 23, 2010

BENVINGUDA A LAURA RIERA


Aquí va aquest vídeo que ens contextualitza amb imatges la repressió què els Mossos d'Esquadra capitanejats per la gent d'Iniciativa per Catalunya han dut a terme contra les persones que volien manifetsar-se en solidaritat amb Laura Riera, persona que ha estat criminalitzada i venuda als "mass media" com allò què no és.

És ben curiós, a Tarragona la subdelegada del Govern Espanyol Teresa Pallarès va autoritzar una manifestació neonazi fa dos dotze d'octubres, d'una violència política inusitada i en canvi es dediquen a perseguir tot el que faci tuf a antiespanyol o anti-la-seva-democràcia.

D'altra banda cal anar al tanto amb les notícies que ens ofereixen els mass media del sistema... aquí podeu veure uns suposats Mossos d'esquadra de paisà que es dediquen a muntar barricades a Gràcia per després poder tenir una bona excusa per fer càrregues policials... Com amb Franco, o felipe Gonzàlez... vaja. Res ha canviat!

dissabte, d’agost 21, 2010

POST D'URGÈNCIA !!

Tot seguit reproduïm aquest missatge per al vostre coneixement, i per ajudar a trencar la barrera informativa què diaris, ràdios i televisions cada cop enforteixen més per tal d'assimilar i criminalitzar tota resistència, persona i/o opinió crítica. Ara toca perseguir a les persones què dónen la benvinguda a la presa política Laura Riera. Bé aquí va el comunicat urgent que hem rebut:

Alerta Solidària creu necessari contradir les versions donades per la majoria dels mitjans de comunicació en relació als fets ocorreguts aquesta tarda a Gràcia (Barcelona) que ha acabat amb detinguts i càrregues policials.

CRONOLOGIA DE L'OCUPACIÓ DELS MOSSOS D'ESQUADRA DISSABTE DE FESTA MAJOR

CONCENTRACIÓ PER LA LIBERTAT DEL MARTÍ I ELS DETINGUTS SOLIDARIS

DIUMENGE 22 D'AGOST A LES 18H A LA PLAÇA DE LA VILA

17:30h el Canal de Televisió 3/24 comunica que la benvinguda i la marxa de torxes havien estat desconvocades.

17:45h els mossos d'esquadra, encaputxats, ocupen la plaça del Raspall i voltants.

18:30h la Coordinadora de Festes Populars inicia una roda de premsa que pretenia anunciar que els actes havien estat desconvocats.

18:32h els mossos d'esquadra irrompen violentament a l'escenari interrompent la roda de premsa i detenint al seu portant-veu.

18:35h el setge a la plaça és absolut, ningú no pot ni entrar ni sortir-ne.

19h davant d'aquesta situació, un parell de carrers més amunt un grup d'espontanis solidaris organitza una manifestació pacífica de resposta que és reprimida de manera indiscriminada i algunes persones són detingudes.

19:10h la policia arriba a la plaça de la Vila i segueixen les càrregues malgrat que la plaça s'hi estigués celebrant el correfoc infantil.

19:15h els retinguts a la plaça parlen amb la premsa per explicar tot allò que els mossos d'esquadra no havien deixat dir anteriorment i per evidenciar el clima fortament repressiu que està visquent la vila.

22:30h El setge policial no s'ha retirat i ens acompanyarà tota la nit.

*Davant d'aquests esdeveniments la Coordinadora de Festes Populars segueix qualificant a l'Audiencia Nacional com a tribunal d'excepció, denuncia la conducta desproporcionada per part dels Mossos d'Esquadra i exigeix l'alliberament immediat del Martí i els detinguts solidaris.

Podeu anar seguint la notícia mitjançant Alerta Solidària. Des d'aquest humil blog ens solidaritzem amb les persones que estan sent durament reprimides. Diguem-ho clar: No existeix democràcia.