De vegades m'agrada capbussar-me a la xarxa i descobrir coses, gent, cançons, vida...
I aquí va un dels darrers descobriments... és David Buchalter cantant Oh, september. Si us ve de gust per aquí podeu baixar-vos alguna de les seves cançons.
I mentrestant anar fent, no?
Per aquí va un vídeo dels Accidents Polipoètics, feia temps que no els escoltava i ara aquí els teniu, tant eixerits com sempre, provocadors i "casi" genials.
Martín Espada va rebutjar una oferta de Nike per a incloure poemes seus en la campanya publicitària dels Jocs Olímpics. I no content amb això Martín Espada va denunciar l'explotació laboral que l'empresa Nike du a terme a les seves factories asiàtiques. 
Hem viscut per salvar-vos els mots,
Amb en Joan hem compartit versos... i en un comentari al post Sóc feliç em diu això... en referència al poema de Joan Margarit, "La Felicitat": "Tondo Rotondo te la retorno: És un poema, per mi bellíssim -en mig del dol- de Joan Margarit, dedicat, com tot el llibre Joana, a la seva filla morta, de qui ell diu en el pròleg: Ser el seu pare ha significat estar sempre a la vora del més delicat i bondadós que pot oferir la vida."
on se situa... a mig camí entre el cor i l'ànima... a la perifèria en tot cas de la raó... on m'he hagut de resguardar del vent, de la sorra i de la nit, i des d'on he pogut esguardar l'escuma a l'horitzó de la que ens parla Joan Margarit.
Si m'ho permeteu vull transcriure uns versos, descontextualitzats:I ho faig per compartir amb vosaltres el darrer llibre de la col·lecció "la imatge que parla". Es tracta de 3: atzar, volum que recull els poemes de Rosa Comes i les fotografies de Xavier Argente.
En el meu cas llegir poesia és com veure un reportatge d'animals... Em costa una mica entrar-hi doncs necessito trobar un moment de calma en el qual poder assaborir bé els versos, o posar-me dins del reportatge. Però quan ho he fet normalment em costa sortir-ne, i més -si com és el cas- els poemes estan escrits amb passió, editats amb saviesa i acompanyats pel moviment imperceptible del carrer més qüotidià fet imatges. En aquest cas penso que els versos són com el cor del llibre, roent, embolcallat per una pell protectora amb els blancs, grisos i negres amb que ens tenen acostumats els creadors d'aquesta col·lecció.
Independentment de si l'atzar -de creure-hi- ens fa recular o avançar... aquests versos m'han transmés la importància que te el viure, el jugar, el plantar-se davant del destí i reivindicar el nostre espai, mentre la vida passa, neixent i morint a gran velocitat.
3: atzar. De Rosa Comer i Xavier Argente. Arola Editors. 2007. 12 €. ISBN 978-84-96639-83-6
