divendres, de novembre 30, 2007

VULL SER PORTUGÈS

Ser català, ser catalana suposa un plus més de vida: vivim en un país on els nostres representants només són amos de les engrunes d'aquell desafortunat "café para todos" i per tirar endavant hem de justificar-nos i entomar sempre: d'aquí lo del plus de vida, que no de bona vida.

I malgrat tot són dels que penso que tenim el mateix dret a decidir que pugui tenir un ciutadà, una ciutadana de Portugal -per posar un exemple ibèric, que no hispànic. Per gastada que estigui la frase m'agrada: "L'autonomia que ens cal és la de Portugal"
En tot cas qui te -i molt de dret a decidir- és en Saura, que ha decidit fer unes hores extres per estar a punt davant dels seus homes de Harrelson.
I qui també te dret a decidir són els qui no volen que decidim, però aquesta és una altra història doncs s'aguanta en el dret de conquesta.
I mentrestant Tarragona continua sent una bassa provincial on tot passa sense pena ni glòria.

dimecres, de novembre 28, 2007

LLOANÇA GATÒFILA

Per si algú encara ho dubtava el Connexions és un blog gatòfil, i això què vol dir... doncs què és un blog amic dels gats.
El món es divideix en dues classes de persones: les que els hi agraden els gats i les que passen de tot.
El gat és un animal intel·ligent i lliure. Fixeu-vos sinó en aquesta foto que vaig fer l'altre dia al passeig de les Palmeres, tot passejant. El parell de gats estava prenent el sol, amb confort, però al moviment de la càmera, al clik... van mirar de reüll, amamtents, esguardant qualsevol perill.
I és què els gats de carrer són sumament àgils pel que fa a movments, a reaccions... els hi va la pell doncs estan acostumats a haver de conviure amb humans cràpules i indesitjables. El cas que viuen a casa (dit d'altra manera, nosaltres -si de cas- vivim a la casa del gat) en canvi són més confiats més dormilegues.

dilluns, de novembre 26, 2007

TANCANT HISTÒRIES

Aquests dies per a mi han estat, són uns dies de feina doncs estic tancant alguns projecets que tenia iniciats des de feia temps... d'aquí que estic esmerçant el poc temps lliure de que disposo en precisament això, tancar alguns d'aquests projectes, en anar-los materialitzant.



No us penseu que vull perdre el fil del blog, dels vostres blogs, amb els quals tantes i tantes coses estic aprenent, però he baixat una mica la freqüència de posteig.
Mentrestant -i per si a algú li abelleix seguir els meus consells- vull compartir novament un parell d'històries amb vosaltres, d'històries que m'han entusiasmat.
El llibre del sempre genial Manuel Delgado "Sociedades movedizas. pasos hacia una antropologia de las calles".

El blog de Relk.

dijous, de novembre 22, 2007

POTES NEGRES

Doncs mireu, Jaime de Marichalar sempre m'ha fet gràcia doncs crec que el seu posat representa molt bé -separacions matrimonials a banda-l'essència del pota negra espanyol.

Però avui me n'assabento d'un fet que l'honora: és president de la Fundació AXA Winterthur i com a tal ha estat l'encarregat de presentar a l'opinió pública la còpia digitalitzada de milers de documentació referent a Calixte III i Alexandre VI, més coneguts com els papes Borja.

I ho ha fet a València, de la mà d'Eliseu Climent. Penso que aquesta és una molt bona inciativa que de ben segur acostarà la documentació dels arxius secrets vaticans a les persones interessaes en estudiar aquesta nissaga, la dels Borja... l'essència de la pota negra més catalana de València.

divendres, de novembre 16, 2007

AMÈRICA LLATINA NO CALLA

Mentre a casa nostra els mitjans de comunicació van tancan files en defensa de la monarquia espanyola al món això no passa... i els borbons continuen acaparan portades: la del Jueves n'és una però també l'afer amb el Marroc, la crema pública de fotos, l'exhibició a Ceuta i Melilla, i la sortida de to a la cimera de Xile; sense oblidar la sonada separació del marixalar i la infanta, en la qual l'home ni ha marxat de casa ni deixa de gaudir dels privilegis i partides reials. Rollos de faldilles a banda, tot un seguit de persones estan començant a recollr signatures pel manifest "América latina no se calla"... Alguns dels primers signants són Ramón Chao, Ignacio Ramonet, Alfonso Sastre, Pascual Serrano o la catalana Montserrat Ponsa.

Si voleu signar el document podeu escriure a nosecalla@gmail.com ... però abans feu-li un cop d'ull.

Lo ocurrido en la recién finalizada Cumbre Iberoamericana en Santiago de Chile testimonia que los tiempos han cambiado en América Latina. Después de siglos de crímenes y saqueo, imponiendo a sangre y fuego un orden favorable a intereses ajenos a la región, se pretendía, una vez más, argüir que la situación de pobreza, exclusión y marginalidad, en que se hallan sumidas las mayorías del continente no es responsabilidad de las antiguas metrópolis coloniales ni de la continuidad de esa dominación por las transnacionales europeas y norteamericanas.
La sublevación de verdades, desatada en las voces de líderes emergidos en procesos de refundación nacional, hizo perder el control a los representantes de una mentalidad colonial, más irritados por un discurso que reivindica la recuperación de los recursos naturales y los servicios básicos, que por las alusiones a un gobernante europeo de triste recuerdo. No nos engañemos, son los intereses mezquinos de los banqueros y accionistas que representan y no el honor de los españoles, los que conducen al líder de un partido “socialista y obrero” y a un monarca no electo a compartir la defensa del criminal de guerra José María Aznar.


Las voces de los indios, de los oprimidos, de los olvidados, han entrado definitiva y crecientemente en el escenario político iberoamericano, y ni monarcas ni neoliberales disfrazados de izquierdistas las harán callar.Es hora de que lo entiendan para siempre quienes pretenden frenar los cambios imprescindibles en América Latina, proclamamos nuestra solidaridad con quienes los impulsan y los defienden.

dijous, de novembre 15, 2007

ESPANYA: EDICTE REAL

El diari mexicà La Jornada reprodueix aquest text de José Steinsleger. Interessant... us el deixo en versió original.



Yo, Juan Carlos I de Borbón, rey de España, de Castilla, de León, de las Dos Sicilias, de Jerusalén, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorca, de Sevilla, de Cerdeña, de Córdoba, de Córcega, de Murcia, de Menoria, de Jaén, de los Algarves, de Algeciras, de Gibraltar, de las Islas Canarias, de las Indias Orientales y Occidentales, y de las Islas y Tierra Firme del Mar Océano.
Yo, chozno de Fernando VII (1808/1813-33), injustamente apodado El felón por haber tramado el envenenamiento de sus padres para ceñir sobre su testa contrahecha la corona que en Bayona vendió por un duro al Gran Corso, mientras el pueblo se desangraba en su nombre.
Yo, tataranieto de Isabel II (1833-68), quien junto con Inglaterra y Francia tomó el puerto de Veracruz en garantía del pago por deudas contraídas en las guerras civiles de México (1861), y que luego invadió las islas Chinchas de Perú (1863), y luego se anexionó República Dominicana (1861-65), y luego sometió a cruel bombardeo los puertos de El Callao (Perú) y Valparaíso (Chile, 1865-71).
Yo, Landgrave de Alsacia; príncipe de Suabia; conde de Artois, Borgoña Palatinado, Hainaut, Namur, Gorizia, Ferrete y Kyburgo; marqués de Oristán y Gociano; Margrave del Sacro Imperio Romano y Burgau; señor de Frisia, Salins, Malinas, la Marca Eslovena, Pordenone y Trípoli.
Yo, bisnieto de Alfonso XII, El pacificador (1875-85), hijo de la anterior y de su primo el príncipe Francisco de Asís y no, como se dice, del capitán Enrique Puig Moltó; invasor de Haití junto con Estados Unidos, Francia e Inglaterra (1871 y 1883), quien fue sorprendido en su buena fe en la Plaza de la Cebada cuandounas mozas que lo vitoreaban le espetaron '¡Mas gritábamos cuando echamos a la puta de tu madre!'.
Yo, nieto de Alfonso XIII (1886-1931), hijo póstumo del anterior, que en el día de su boda salvóse de la bomba lanzada a su carroza por el anarquista Mateo Moral (1906); "pacificador" de Cuba, Puerto Rico, Filipinas y Marruecos; pionero del cine pornográfico en el barrio chino de Barcelona; partidario del falangista Primo de Rivera, destronado en 1931 por la chusma de la Segunda República.
Yo, hijo de Juan de Borbón y Battenberg, legítimo y eterno candidato al trono, quien murió de tristeza por mi fidelidad al Caudillo y a los Principios del Movimiento Nacional.
Yo, a quien acusaron de traicionar a los golpistas del 23 de febrero de 1981.
Yo, partidario de la incorporación de España a la OTAN por mediación de Washington y mi fiel vasallo Felipe González (1986)...
Yo, beneficiario de un crédito de 100 millones de dólares del príncipe de Kuwait para que los aviones de Estados Unidos puedieran aterrizar en nuestro suelo durante la guerra del Golfo (1991).
Yo, socio de los implicados en el escándalo del banco Ibercorp (1992), que se quedaron con el dinero de centenares de ahorristas.
Yo, señalado junto a mi dilecto José María Aznar co-responsable en los negociados de la petrolera francesa Elf (2003)...Yo, quien tanto hizo por el Grupo Santander Hispano y Repsol a fin de apoderarnos de Yacimientos Petrolíferos Fiscales de Argentina...
Yo, amigo de Mario Conde, director del intervenido Banesto y 'banquero de la monarquía'...
Yo, íntimo del príncipe Zourab Tchokotua, de Georgia, procesado en un tribunal mallorquí por presuntas estafas inmobiliarias...
Yo, incapaz de enfrentar a un novillo pero matador, en 2004, de una osa preñada perteneciente a una especie en extinción a la que mis amigos rumanos emborracharon con vodka y miel para dar en el blanco.
Yo, reunido en esta Capitanía General junto a mi fiel José Luís Rodríguez Zapatero y tantos de mis vasallos que, sabiamente, retornan poco a poco al redil de la Madre Patria tras sus locas aventuras libertarias. Yo, el rey, os ordeno, Hugo Chávez, a que te calles en nombre de los principios, la moral, la tolerancia y la decencia de las gentes de razón.
Dado en Santiago de Chile, 10 de noviembre de 2007
Foto extreta d'aquí.

USOS LINGÜÍSTICS

És ben curiós com s'esforcen els organismes oficials espanyols en utilitzar la llengua catalana. Si cliqueu aquí veureu com no serveix de gran csa l'esforç que ha fet el Ministeri del Sr. Moratinos per tal d'emprar el català al seu lloc web. Pel moment els babèlics apologetes de la discriminació per motius de llengua encara no s'han queixat doncs suposo que l'igualitarisme només és en detrimen d'una de les dues llengues oficials a la part no francesa, ni andorrana, ni italiana dels Països Catalans.

dilluns, de novembre 12, 2007

30è JOC LITERARI DE JESÚS M. TIBAU

Ja fa 30 setmanes que el bloc Tens un racó dalt del món proposa jocs literaris cada dimecres, amb regals mensuals inclosos que sorteja entre tots els participants, i per a celebrar-ho ha organitzat un joc especial amb la col·laboració d'una bona colla de blocs.

L'objecte d'aquest 30è joc literari consisteix en trobar diversos fragments del llibre Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders, repartits per tots els blocs col·laboradors. El text que li correspon al Connexions [from Tarragona] és el següent:

"Com m’agradaria trobar-te entre els relleus del teu nu."

Si voleu participar, trobareu les instruccions a Tens un racó dalt del món, a partir del 14 de novembre al matí, al post del seu bloc titulat 30è joc literari.
Fotografia de Jesús M. Tibau.

UN PARELL D'EXEMPLES



De fet no estem acostumats a que els nostres polítics siguin sincers, ni siguin espontanis, ni diguin el què realment pensen... Els qui vivim a l'estat espanyol estem acostumats a una majoría de polítics generalment preocupats en primer lloc pel seu propi benestar personal i el de les seves famílies i amics. Malgrat tot de polítics professionaks n'hi ha de tot tipus... fruiu amb la portaveu del grup socialista al parlament d'Aragó... Cosa fina!

diumenge, de novembre 11, 2007

HAN MATAT EL MEU GERMÀ

Avui és un dia trist, un dia en el què les persones que estimem la llbertat i l'amistat entre els pobles estem de dol.

Madrid no és exactament la ciutat cavernària que ens presenten els mitjans de comunicació. Castella és potser la nació de l'actual estat espanyol que ha estat més desdibuixada per tal de que els poderosos hagin pogut crear aquesta artificial presó de pobles anomenada "Espanya".

Avui però és un dia trist doncs un jove castellà, Carlos, ha estat assassinat pel feixisme espanyol més pur i dur, per membres d'un partit que no ha estat il·legalitzat i que a la seva web tenen la barra d'afirmar què "el comportamiento ejemplar en todo momento de nuestros militantes"...
Avui em sento madrileny, em sento castellà... i ben allunyat dels borbons, dels feixistes, dels corruptes, avui em sento "comunero" i amb més força per posar el meu granet de sorra per fer callar aquestes boques de la mentida que ens amarguen la vida, que ens manipulen i renten el cervell amb els seus mitjans de desinformació: mireu com estan tracatnt la notícia, com si d'una "reyerta" es tractés.
I parlant de tractament informatiu... mireu com tacten a TV3 -"la seva"-qualsevol espurna de dissidència: de bretolada, mireu com -a tots els "informatius"- estan reforçant els borbons defensant-los a capa i espasa, tot desacreditant els presidents escolits democràticament a Veneçuela, Nicaragua, Bolívia...

divendres, de novembre 09, 2007

SAPS QUE VIUS A L'ANY 2007 QUAN... (*)

Saps que vius a l'any 2007 quan...

1. Per casualitat poses el teu password al microones.

2. Fa anys que no jugues al solitari amb cartes de veritat.

3. Tens una llista de 15 números de telèfon per trucar a una família de 3 persones.

4. Envies un correu a un company que treballa a la taula del costat de la teva.

5. Has perdut el contacte amb alguns amics i familiars perquè no tenen una adreça de correu electrònic.

6. Arribes a casa després d'un dia de feina i respons al telèfon com si encara estiguéssis a l'oficina.

7. Apretes el zero del telèfon de casa per agafar línia.

8. Estàs al teu lloc de treball des de fa 4 anys però has treballat per a 5 empreses diferents.

10. Tots els anuncis de TV sobreimpressionen una adreça web a la pantalla.

11. Tens un atac de pànic si surts de casa sense el teu mòbil i tornes per agafar-lo.

12. T'aixeques pel matí i, abans de prendre't el cafè, la primera cosa que fas és anar al teu ordinador a veure si s'ha descarregat alguna cosa a l'Emule.

13. Inclines el cap per somriure :-)

14. Estàs llegint aquest text, hi estas d'acord i somrius...

15. ... pitjor encara! Ja saps a qui reenviaràs aquest correu!!!

16. Estàs massa ocupat per adonar-te que no hi ha el número '9' a aquesta llista.

17. Has comprovat de seguida si hi havia o no el 9 a la llista!

CONSELL: Quan la teva feina et tingui fart, estiguis a punt d'agafar una depressió i, a la tevea empresa res funcioni com voldries, fes això: Atura't a la primera farmàcia que veguis i compra un termòmetre rectal 'Johnson and Johnson' (només d'aquesta marca). Obre'l i llegeix les instruccions. Trobaràs aquesta frase: 'cada termòmetre rectal Johnson and Johnson ha estat provat personalment a la nostra fàbrica'. Llavors tanca els ulls i repeteix en veu alta 5 cops seguits: 'estic content de no treballar al departament de qualitat de Johnson and Johnson'!!!!

I ARA RIU! Va, vinga! Reenvia aquest missatge als teus amics, et mors de ganes, (qui sap per què) ho sé! I recorda sempre que hi ha feines pitjors que la teva...

(*) Com alguns de vosaltres ja haureu captat aquest text no l'he escrit jo, l'he rebut via e-mail però realment m'ha agradat i l'he postejat. Normalment passo de reeniar aquest tipus de missatges, de vegades ni els obro, però mireu... avui és divendres i el món es veu d'una forma diferent. Bon cap de setmana!

Fotografies extretes d'aquí, aquí i d'aquí.

dijous, de novembre 08, 2007

ANEM A "PPEREJIL"

Amb quin d'aquests "sujetus" anireu a passar un cap de setmana a l'illot marroquí de "Perejil"?

1.- Aznar, "hablo catalán en la intimidad".

2.- Acebes, "ha sido ETA".

3.- Zaplana "me metí en politica para forrarme".

4.- Rajoy "son como hilillos de plastilina que suben".

Evidentment la tornada l'hauria de fer -el "sujetu"- en pastera però en direcció cap a les profunditats.

dimecres, de novembre 07, 2007

UN ANY DE TONDO ROTONDO... I TANT JOVENET, ELL

He de reconèixer que ni m'he n'he adonat que ja fa més d'un any que vaig començar a publicar el Connexions [From Tarragona], que amb major o menor prèdica s'ha anat fent gros, com una planta d'aquelles que cuides, regues, mimes... a cops d'invertir-hi temps i energia, però amb una cosa: la satisfacció de poder gaudir de la vostra complicitat.
De què serviria sinó publicar un blog exclusivament d'autocomplaença... durant aquest any -no us penseu- he conegut moltes coses noves... vaig començar dient bloc i ara dic blog, he participat en campanyes, m'han regalat entrades, he ajudat a una persona que viu a Salou a retrobar-se amb el seu fill que viu al Carib, he penjat un collage en una exposició... i tantes i tantes petits coses que depassen una mica el blog estricte. M'han publicat una foto a la revista Zirkolika, un article a Caldo de Cultivo, m'heu convidat a soparillus, trobades, vaig sortir a la revista Públics i al Diari de Tarragona, o qui sap... potser en algún lloc més.


I -per activa i per passiva, conscient i inconscientment- he ajudat algunes persones a obrir el seu blog, la qual cosa també està molt bé, doncs recordo lo durs que van ser els principis, amb un blogger menys desenvolupat, barallant-me amb l'html de tant en tant... I encara no en sé prou, però en se més que l'any passat...
Entre tots i totes anem fent gran la blogosfera catalana, des de la tarracosfera global...
Us deixo amb la primera capçalera i amb el meu primer post, que encara no ha rebut cap comentari...

dimarts, de novembre 06, 2007

PEDRES BLAVES & RELK

Digueu-me pesat, però m'agrada compartir amb tots vosaltres algunes de les joies que vaig trobant-me amunt i avall, dins i fora de la xarxa, i el blog de Relk n'és una. Capbusseu-vos-hi i no us oblideu de connectar els altaveus!

Aquí en teniu una mostra, llegiu, guaiteu i escolteu:

Pedres blaves

De mi han sorgit les altes pedres blaves,
el cercle silenciós de les grans pedres.
Mentre s'obre la ment i mentre s'obre
la porta més recòndita de mi,
han nascut les antigues pedres blaves:
he nascut novament en el camí.






cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu, coros i glockenspiel
montse majà: violoncel
joan vallcorba: piano elèctric i programacions

videoprojecció 2006
filmació: maira comalat i pol caturla
montatge: joan vallcorba



Material extret de Relk i Relk.

dilluns, de novembre 05, 2007

TARGETES DE LA DISCÒRDIA

De fet de vegades mentres pagues un producte, o un servei et planteges coses...

Normalment sempre porto a sobre un parell de targetes de crèdit, de la casa Visa i corresponent a dues caixes diferents. Les dues targetes de crèdit em retornen un petit tant per cent dels diners que desembutxaco. Una ho fa de forma directa cada mes i l'altra t'ho has de treballar tu de tant en tant, anant a la web de la caixa d'estalvis en qüestió i llavors realitzant l'ingrés dels diners.
El tema és clar: Penso que el millor és pagar en efectiu i no donar negoci ni a bancs ni a transnacionals de les targetes de crèdit, doncs aquests es queden un tant per cent de cada transacció, i això al botiguer o botiguera no crec que li plagui en excés.
Ara bé... tinc un desajust, doncs utilitzo molt sovint les targetes doncs penso què, com que el botiguer o botiguera de torn no em fa cap descompte i els amos de les targetes de crèdit si això és un petit alicient per a la meva economía. I d'altra banda no cal que pagui res fins a primer de mes...
Aquest és el meu dilema... potser millor no tenar-s'hi massa la closca, no?
Nota: No us he dit que les comissions me les retiren. Normalment les caixes ho fan però només si els ho demanes, amb una frase per l'estil funciona molt bé... "Si he de pagar comissió dóna'm de baixa la Visa doncs no m'interessa". Proveu-ho: funciona. I si no te la treuen doncs la finiquites i en demanes una de nova en un altre lloc, ja hodiuen que el client sempre te la raó, no? Jjejejeje

dijous, de novembre 01, 2007

SHOPING, SHOPING, SHOPING

De fet cada primer de mes és un petit festival del consum -pels qui tenim la sort de treballar més o meys dignament-, un petit festival del consum al qual ens veiem obligats: factures de llum, telèfon, hipoteca, cotxes, etc.

L'altre tipus de consum, el dels shoping compulsiu, cada cop queda més arraconat a dos tipus de persones: a les que s'ho poden permetre doncs van sobrades i a les que no s'ho poden permetre massa però viuen al dia, surfejant entre diverents cases d'hipoteques express.

Sort que de tant en tant -però- tots ens igualem, i això que acabo d'escriure te molts i molts matissos: molts grisos i molts blancs.

Salut i bon pont els que pogueu fer-lo! I vigileu la VISA!