diumenge, març 15, 2015

Felip VI visita Tarragona

El flamant nou rei, Felip VI, visita Tarragona aquest dilluns 16 de març. A ningú no se li escapa que, malgrat se suposa que la visita té a veure amb el tema dels Jocs del Mediterrani que probablement es duran a terme a Tarragona el 2017, aquesta visita és un clar instrument de l'unionisme per tal d'aturar el procés sobiranista, la segona part després de l'astracanada que van muntar el passat 11 de setembre a la Capçalera del Circ. Dit d'una altra manera, una visita que servirà per marcar territori, per marcar un cop més Tarragona com a ciutat espanyola, i per aconseguir eixamplar el nombre de tarragonins que no veiem clar això de Tarragona 2017. D'altres han intentat mostrar Tarragona com a ciutat de províncies espanyola, però mai ho han acabat d'aconseguir: Les visites de Franco, el comte Ciano, el mateix rei Juan Carlos i una llarga llista. Aquest cop, però, sembla que el Borbó ha estat convidat des de casa nostra, on no hi falten ni unionistes ni botiflers.

Ara els temps han canviat, ens estem treient la son de les orelles. Però hi ha coses que no canvien. El trist paper de l'Associació d'Espeleologia Tarragona i la màxima institució local (l'Ajuntament) netejant el Balcó del Mediterrani per tal de que el borbó pugui guaitar l'horitzó i qui sap si fer-s'hi un selfie. I a sobre la brama que córre de que agents de l'autoritat han passat per algunes cases que llueixen estelades als balcons convidant-les a treure les banderes el dia de la visita del borbó.

Foto: Casa Reial. Borja Fotógrafos. Treta de Circ de Tarragona.
Mentrestant la societat civil guaita cap a un altre costat, i sembla que no s'ha organitzat cap acte per lluïr muscle davant la vsita del borbó. ERC, CUP, ICV, Tarragona en Comú, per citar-ne alguns, són partits que no defensen la monarquia. Faran alguna cosa aquest dilluns més enllà d'actes d'autoconsum? Potser estan massa ocupats en preparar les municipals?


dijous, març 05, 2015

Carrer de Josep Maria Yago

No se si el podrem atrapar, suposo que quan ens arribi l'hora si. I és que no crec que els seus ulls s'hagin acostumat a la foscor ja que ara deuen ser llum. Persones d'aquelles que fan avançar el món i que ara encara hi són, d'una altra manera… en les persones que les van conèixer, amb les persnes que va estimar, lluitar, saludar i (també) batallar. 

Vagi aquesta entrada, d'un blog que ha anat a menys, per compartir el meu desitg de que Tarragona tingui un carrer amb el nom de Josep Maria Yago. Tenim dèficit de carrers que festegin i anomenin els nostres lluitadors contemporanis. Les causes de Lluís Maria Xirinacs o Guillem Agulló no se n'han sortit (temps al temps). Tenim els polítics que votem i segurament ens mereixem. Potser per això cal fer-ho possible. 

El Josep Maria va somiar una avinguda Carlo Giuliani per a l'actual via de l'Imperi Romà. Jo somio un carrer Josep Maria Yago per a l'actual carrer de la Pau del protectorat, un nom que ens trasllada a tufs predemocràtics, com els que s'albiren cada cop més a ponent.


dilluns, desembre 15, 2014

Abraçada elèctrica

Foto treta del blog Llum de Dona (I)
Dóna gust veure com aquella catosfera, aquell món blocaire on ens hi vam lliurar amb ànima i cos, continua viva mitjançant la vitalitat d'alguns blogs que anàvem seguint. D'altres han quedat pel camí, a voltes perquè els qui hi som darrere hem encetat nous projectes i no arribem a tot arreu, a voltes perquè hem quedat atrapats en d'altres xarxes... socials. I també, a voltes, perquè la vida no virtual és curta. Tornar a omplir de vida el Tondo Rotondo potser no serà, però vagi per aquí una abraçada elèctrica als vells amics blocaires, ni que sigui com a senyal de vida d'un servidor. I si, tornarem... però molt de tard en tard, potser per donar senyals de vida, i qui sap per alegrar-nos d'aquest futur que cada cop és més nostre. 

Que "Entre tots ho farem tot" ho deien persones que van viure en la foscor de la llarga nit franquista, com l'Ermengol Passola, així com el "Tot està per fer i tot és possible" de Miquel Martí i Pol. A nosaltres ara ens toca fer més real aquell somni. Fer més real una pàtria que somiem complerta.


dimarts, agost 13, 2013

Mi hermano Fidel


"Mi hermano Fidel" (Santiago Álvarez, 1977) és un documental avui històric, filmat per atzar coincidint amb el rodatge de "La guerra necesaria". "Mi hermano Fidel" narra la trobada entre Fidel Castro i Salustiano Leyva. Leyva ara té 92 anys, però en tenia 11 quan José Martí va desembarcar a Playita de Cajobabo el dia 11 d'abril de 1895. Els Leyva vivien en una casa al costat de la platja, d'aquí la trobada. En el reportatge Salustiano, que té problemes de visió i ni pot llegir les lletres, no reconeix la persona que l'entrevista. No serà fins al final del reportatge que Fidel es presentarà com a tal a Salustiano, per a la seva sorpresa.

Quan dorm, Salustiano recorda els seus somnis, però el seu record de la trobada amb José Martí no és de somni, és real. Un reportatge històric, vaja, que cal contextualitzar en l'any 1977.

Cuba va guanyar la seva independència, allí es va dissenyar la nostra senyera estelada. Ara ens toca a nosaltres ser independents, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

dissabte, agost 10, 2013

Via Catalana cap a la Independència


 Passem a l'acció, ara amb el convenciment de que fer-ho servirà per a millorar el nostre futur.



11 de setembre de 2013... Via Catalana. Informa't en aquest enllaç

dissabte, juny 23, 2012

Cop d'estat contra Paraguai

Cliqueu damunt la foto per llegir millor.
Obama havia de canviar moltes coses... per a que tot continui igual. Això si, amb el Nòbel de la Pau a la butxaca.

Aquest humil post és per dir alt i fort que no volem més colpistes, més gent que vagi contra el poble. El món no és un taulell d'escas on multinacionals i polítics capitalistes poden fer el que els hi rota. 



divendres, juny 08, 2012

Sílvia, Robert, David i Guillem… absolució



Acte a Sóller. Foto: Blog campanya.
Tota la informació de la campnya a favor de l'absolució  de la Sílvia, el Robert, el David i el Guillem, persones encaudaes pel simple fet de defensar la independència dels països catalans, i de fer-ho de forma pacífica.

Ara que al Principat tantes persones es vanaglorien de ser independentistes catalunyesos de les quatre províncies... és el moment de marcar el mapa, de marcar els països catalans com a proper estat lliure i sobirà en el concert mundial.



Tota la informació a:  http://absoluciomallorquins.wordpress.com/ 

dijous, maig 31, 2012

Un tros del país


Cesk Freixas diu que cada cop que estima ho fa en català... cada poble hauria de poder tenir el dret a desenvolupar-se plenament, també amb la seva llengua pròpia. Cesck Freixas (ell ho escriu amb k final) també ho deixa anar: Independència o mort. I els Països catalans, ara per ara estan més propers a la mort (com a nació, com a poble) que no a la independència. Tot i que... una part dels Països Catalans, la Catalunya de les quatre províncies espanyoles s'acosta cap a la seva independència política. Un tros del país podrà viure plenament, sobirà, sense la resta? Ho dubto, però no serà dolent.

dilluns, març 19, 2012

Jaume Bonet Moll i a Jubilats per Mallorca, un gest per guanyar el futur


Juan Carrero va fer 42 dies de vaga de fam per denunciar les matances a la zona dels grans llacs africans, i és candidat al Nobel de la Pau per la seva lluita no violenta. En aquest video el podem veure donant suport a la vaga de fam de Jubilats per Mallorca per la llengua. Jaume Bonet ens assenyala una cosa molt important, que el nostre poble està farcit de dignitat, d'una dignitat que cada cop és més absent entre la classe política i la casta dels periodistes dels mass media.
Gràcies Jaume Bonet Moll i Jubilats per Mallorca per la vostra fermesa, per la vostra dignitat en la defensa de la llengua pròpia d'aquests país.

Visca Mallorca!

diumenge, març 18, 2012

La vida


Aquesta xica, ens parla d'algunes coses d'aquestes que fan que valgui la pena viure. Fins que no es demostri el contrari de vida només en tenim una, i toca viure-la (malgrat les garrotades dels polítics ineptes que ens governen), toca viure-la amb alegria, valorant aquestes coses que fan que la vida pagui la pena.

I una d'aquestes coses (a la cançó diu que n'hi ha un milió) és la treballar per canviar les coses, per fer callar les boques de la mentida que ho empudeguen tot, per enterrar al mar les tisores de les retallades i els qui les empunyen. Però aquesta cosa, que no és poc, ha d'anar acompanyada de la resta (de coses).

dissabte, març 10, 2012

Països Catalans: Independència o mort


Ningú ens pendrà la nostra llibertat. Tenim els braços per defensar els Països Catalans lliures, nacional i socialment.

Seran capaços els polítics catalans, parlamentaris i extraparlamentaris, d'estar a l'alçada del poble?

O som capaços d'alliberar-nos o morirem com a poble.

dimecres, març 07, 2012

dimarts, febrer 21, 2012

Un secret que t'havia de dir


Brams acaba d'estrenar el seu darrer videoclip... i aquí estem, compartint-lo.

Primavera valenciana


El tancament de TV3 a València ja és un presagi, i d'això en fa un any. Ara continuen tramant com escanyar més e personal, i els ha tocat als estudiants més joves, ens ha tocat a tots. Camps, Fabra i Millet, mentrestant s'ho miren des del carrer, lliures.

Més info a Vilaweb

dimecres, febrer 15, 2012

Coses sobre Síria


Els mercenaris i integrants de cossos d'èlit i serveis secrets que van actuar contra Libia ara ho fan contra Siria, aquest bon home ens en parla, d'una manera curiosa.

dilluns, febrer 13, 2012

Sobre Siria


Tant diferent la manera d'informar... TV3 i TVE són corretges de transmissió dels Estats Units d'Amèrica en el cas de Siria. Potser a canvi podran emetre de franc alguna pel·lícula? Bromes a part... compareu, compareu...

diumenge, febrer 12, 2012

Violeta Parra


Brotant, aferrant-nos a la pedra i tirant endavant. I si ens convé tirant pedres, si ens convé escoltant Violeta Parra.

dissabte, febrer 11, 2012

Amb el poble de Líbia i Síria

Les boques de la mentida han empudegat amb la seva mal anomenada democràcia tantes i tates nacions, portant-les cap a la misèria i l'enfrontament, a cop de crisi o fusell, creant conflictes on hi havia pau i convivècia, educació i futur. Líbia n'és un exemple de com la solució americana és pitjor al que hi havia abans, l'únic que ara tenen l'aixeta del petroli rajant cap a occident a baix preu a costa de matar milers de persones.


I ara están intentan el mateix amb Siria. A casa nostra TV3 fa la gara gara a tot aquest corret imperialista maquillant la informació i el llenguatge, amagant informació i fent-nos passar gat er llebre.

Modestament, i a contravent, des d'aquest blog recomanem un interessant enllaç per poder valorar d'altres punts de vista sobre el conflicte que en aquests moments enfronta l'imperi, que ha armat mitjançant els serveis secrets grups terroristes per tal de desballestar la que fins fa poc era exemplar societat civil siriana.

En canvi... no ataca l'imperi Aràbia Saudita? Perquè?

dijous, febrer 09, 2012

Mario Rigau plega

L'alcalde de Tarragona, principal valedor de Mario Rigau. Foto: La Razón.
Finalment el controvertit Mario Rigau plega de president executiu de Tarragona 2017, escolteu-ho aquí, i diu que plega amb "aquesta felicitat olímpica". L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros l'hi ha mantingut fins ara, malgrat les fortes crítiques a la gestió econòmica de la fase de candidaura de Tarragona 2017. Ara l'home, que en el seu moment va definir-se com a pepfelixista, diu que té algunes propostes professionals força interessants...

divendres, gener 27, 2012

Rafa Berrio


Coneixnet gent nova, aquest cop en Rafa Berrio a qui no havia sentit mai... de la mà de la Joana i és que no parariem mai d'aprendre noves tonades. Ara que Tarragona està tant apoltronada amb el síndic de greuges municipal aferrant-se a la cadira (veure entrades del 2008 sobre el síndic), l'arquebisbe anant-se'n del timbal i una mica més avall el Camps tornant a comprar tratges (perquè ara resulta que l'home els havia comprat).

Aquest món està boig, i naltrus no volem baixar-ne.

dimarts, gener 17, 2012

Fraga Iribarne


Fraga Iribarne, un feixista transvestit a demòcrata espanyolista, és ja a l'infern amb Pinochet, Franco, Hitler i Mussolini...

dimecres, gener 11, 2012

Ja hi tornem a ser

Ja hi tornem a ser, els amics de Google han deixat tornar a obrir el blog... tirem amunt la persiana?

I com sempre també al Twitter i al Facebook, que sempre han estat efectes col·laterals -o no tant- d'aquest blog.

I gràcies a vosaltres per tornar-hi a ser... i tant!

dimecres, octubre 05, 2011

PABLO HASÉL


L'Audiència Nacional espanyola en ben poc es diferencia del franquista Tribunal de Orden Público. De proves n'hi ha a cabassos, la darrera és la detenció del cantant de rap lleidatà Pablo Hasél. Les seves lletres no agraden als espanyolistes de la caspa, prefereixen el Julio Iglesias o els múltiples gilipolles (amb perdó) de la telebrossa de torn.

diumenge, octubre 02, 2011

COMPRAR EL SOL?


Anem caminant cap a un futur que volem nostre, fent saber als cràpules de tota mena què el sol no el podran comprar mai, ni el sol ni a nosaltres, ni a les nostres vides.

dilluns, setembre 12, 2011

SALVEM EL CATALÀ: INDEPENDÈNCIA


La supervivència d'una llengua es basa en el poble, però aquest poble sense estructures polítiques pròpies se'n va, no ja a campistraus... se'n va a la merda.

Necessitem la independència per tantes coses... i quan siguem independents ens caldrà continuar treballant per garantir tantes coses...

dimecres, setembre 07, 2011

MANEL FUENTES SE'N FOT DE VICENÇ NAVARRO

El periodista Manel Fuentes no només gairebé sempre dóna veu als de sempre, als defensors del sistema polític actual tal qual, sinó què quan convida gent com el catedràtic Vicenç Navarro es mostra -diguem-ne- una mica maleducat. A aquest pas ja se'n podria anar a Intereconomia.

Escolteu-ho aquí, no té desperdici com aquest periodista defensor de l'estatus quo actual tracta l'entrevistat.

I aquí les "disculpes" de pixarrí de Catalunya Ràdio, la seva.

VIURE BÉ


En definitiva, el voler viure millor, viure bé hauria de ser quelcom legal. I en aquest estat anomenat Espanya sembla que a tort i a dret ens ho prohibeixen.

 Bon vídeo d'un andalús coherent!