RAFAEL JENÉ A JUDICI

Un bon amic m'ha comentat que finalment serà dijous, quan els directius de Caixa Tarragona -d'aquí el títol Rafael Jené a judici, s'entèn que l'home representa l'entitat- hagin de seure a la banqueta dels acusats degut a un tema de mobbing contra un treballador, a qui li han fet la vida impossible i l'han degradat laboralment. Algun cop he comentat que en les caixes, i Caixa Tarrgona no n'és una excepció passar dels 55 anys i estar actiu laboralment és com una mena de delicte -enteneu-me l'expressió!-.

Doncs bé aquest judici es fa, finalment. Després de que gran part dels testimonis s'hagin tirat enrrere i no acudeixin a declarar degut a pressions, després d'una obra d'enginyeria en la qual la mateixa Caixa Tarragona ha tocat forces tecles. Casulament veureu com el Diari de Tarragona, d'aquest cas ni en parlarà: s'hi juguen massa (subscripcions, informació privilegiada, publicitat!). Aquest amic m'ha explicat coses que en un estat democràtic no hauríen de passar, però passen... les clavegueres del poder són confluents, i sempre esquitxen a la cara dels treballadors, del poble, de tots naltrus. pensem que no ens passarà mai... i tant de bo així sigui.

I posats a parlar bé de Caixa Tarragona, no te desperdici aquest enllaç, on es detalla la censura que hi va haver amb una exposició de temàtica històrica que sembla ser no va agradar a Rafael Jené, el director general de Caixa Tarragona.

I si voleu més enllaços, aquest és el codi de conducta dels treballadors de Caixa Tarragona, però... quin és el codi de conducta de Caixa Tarragona?

No us marejo més!

EL CONSELLER ROIG

Voleu dir que el conseller Baltasar es disfressarà d'home vermell per anar a buscar l'aigua en persona, porta a porta? Així, sosteniblement, de bon rollitu i a lo hippie... i amb el permís dels amics de La Caixa.

Imatges extretes d'aquí i d'aquí.

PENSA MAL I NO ERRARÀS

Ni sóc economista, ni polític, ni investigador privat... Però sóc dels qui pensa que no és casualitat que les obres de la canonada que te previst xuclar l'aigua de l'Ebre (interconnexió, li diuen) s'hagin adjudicat a Agbar, o sigui a La Caixa.

Aquets cartells en una oficina de La Caixa a Amposta m'han fet veure que potser no vaig errat en malpensar.

El seu missatge és simple, potser massa, però evidencia una

realitat. Casualitats?

Pensa mal i no erraràs, diuen.

EL DECRET DE SEQUERA

Aquesta foto vaig fer-la a Montblanc l'altre dia... li he esborrat una mica la cara al seu protagonista doncs és menor d'edat, però he optat per penjar-la doncs la trobo curiosa.

El xiquet s'hi va estar una bona estona, aguantant-la.

Segons Baltasar, el conseller transvassista, potser aquest xiquet no deu acomplir el decret de sequera?

IMAGINEU

Imagineu que poseu una denúncia contra l'empresa on treballeu des de ben jove doncs ara que teniu una edat us estan fent la vida impossible, que aquesta empresa és grossa i molt potent.

1. Imagineu que aquest judici es retarda i retarda, que els testimonis són convidats a no ser testimonis, que la premsa es nega a publicar-ne una simple nota...
3. Imagineu que esteu al final de la vostra vida laboral i -en sec- sou defenestarts de les vostres funcions habituals, castigats per motius d'edat.

Jo, m'imagino que tot això pot passar-me, pot passar-te. I creuo els dits.

EL BLOG DE MARC LE FUR

De tant en tant m'agrada endinsarme dins dels blogs de caire polític. És una forma d'anar creant-me jo mateix la informació a la carta a partir de la impressió que m'enduc d'aquests espais. I quan m'hi endinso no discrimino a nivell de tendència: penso que en tots els partits hi ha opinions interessants i persones amb ganes de debatre o si més no compartir. Després vindríen els blogs polítics del tipus aparador-façana, però aquest tema potser el deixem per a un altre post.

Bé avui vull recomanar-vos el blog de Marc Le Fur, on hi trobareu la seva intervenció en el debat sobre els idiomes "regionals" presents a l'estat francès. Jo mai parlo d'idiomes regionals, però bé... a l'Assemblea Nacional francesa es veu que si...

UNA FOTO CURIOSA

Evidentment és un muntatge... però aquesta foto que he trobat remenant per internet ens ha de fer pensar...

EL CONNEXIONS ÉS UN " BLOG DORADO " ...

Hi ha blocaires que visites regularment, i amb el temps vas compartint la intangiblitat de la seva manera de pensar, de la seva manera d'entendre la vida, ni que sigui a partir d'una cosa amb tanta o tant poca vida com un blog. I la Maria, n'és una. El seu treball a la xarxa l'impregna una manera de fer que, tot tocant de peus a terra, no es deixa contaminar per cants de sirenes, i sap anar a l'arrel de tantes i tantes qüestions. A voltes amb un senzill comentari, amb un post ben treballat...

He volgut encetar la setmana penjant aquest post i convidant-vos a conèixer els seus blogs, que són dos. Però no només ho faig així, perquè si, perquè em ve de gust... sinó que ho faig perquè ho tenia pendent, tenia pendent agraïr-li que hagi pensat en aquest blog, el Connexions per lliurar-li un d'aquests curiosos premis que circulen i que cada cop són més exòtics. Avui es tracta del "Blog dorado", un premi creat pel blocaire dominicà Valentín i dissenyat per Hambiory per valorar el bon treball realitzat en els escrits. El premi "Blog dorado" -i ara agafo paraules del seu creador- sibolitza també la unió, l'amistat, un pacte que referma els vincles dels enllaços que reben els premis. El premi "Blog dorado" també comunica un simbolisme mitjançant els colors. El daurat saviesa, claredat d'idees i riquesa (referida aquesta a emocions i punts de vista), el blau simbolitza en aquest cas pau, profunditat i immensitat.

No res, és per a un una "honda satisfacsión" fer arribar aquest premi a aquests cracks del món del blog, tres blogs ja clàssics dintre del meu propi imaginari:

1.-Roxi, de Todo Resplandece, amb qui des de fa anys i panys anem compartint hitòries i comentaris.

2.-Joan i Carolina, de Waipueduca, especialment pel que està apunt de passar fora dels eu blog. Emhorabona!

3.- Freyja, amb qui també he anat compartint la seva sensibilitat i a qui desitjo força per continuar compartint tanta bellesa.

Vinga, bon inici de setmana! Que us sigui propícia!

LA CLAU: PER A EN FRANCESC ARGEMÍ

Barcelona avui viurà una d'aquelles manifestacions que passaran a la història de la dignitat d'un poble, minimitzada i criminalitzada pels mitjans de comunicació (ahir el diari Aquí tractava el tema com a vandalisme).

Avui a les sis de la tarda la cita és a la plaça Universitat i l'objectiu, l'alliberament del jove acusat sense proves de cremar una bandera espanyola i condemnat a 2 anys i 7 mesos (una pena més elevada que la de molts participants en robatoris silenciosos o petits narcotraficants).

El cas de Francesc Argemí, en Franki de Terrassa, està removent les consciències de qui encara gosa a pensar més enllà dels dictats dels grans mass media, però també està reben alguns interessants suports precissament de persones mediàtiques.

Montserrat Tura, la consellera de Justícia, te la clau que pot obir la porta de la presó. Ha reconegut la injustícia del cas i sembla que està treballant per treure'l de la garjola, per totrnar-lo a casa.

Mentrestant, aprofito aquest post per somiar un país sense presoners polítics, on les veus crítiques siguin respectades. Despçres poden ser cregudes o no... però han de ser respectades si ens reclamem demòcrates.

CARLINHOS MEDEIROS

Clicant a sobre d'aquest banner ja podeu escoltar la música del blocaire brasiler Carlinhos Medeiros. En concret són tres cançons i un vídeo -que les persones que aneu seguint aquest blog ja coneixereu-.

I si us crida l'atenció -o voleu demanar-li un CD, que amb el canvi de l'euro surt força bé de preu- podeu investigar per aquí. Jo ja l'he encarregat... quan el rebi prometo fer-ne un post.

VILIPENDIAR

El mateix que a escala de país, a escala de ciutat està passant també passa a nivell internacional. Parlo dels intents de desprestigiar, vilipendiar i fer passar per allò que no són a les persones més compromeses amb la realitat, més allunyades d'aquella frase que en Zaplana va fer famosa "estoy en politica para forrarme".

Els nostres mass media (que de fet són seus) ho tenen clar: l'enemic a batre és Bolívia, és Veneçuela, és Cuba... I en canvi no es fixen en la situació de Birmània, Aràbia Saudita o Rússia, per posar tres exemples.

CAS FRANKI DE TERRASSA: SOLIDARI AMB ELS SOLIDARIS

La Guàrdia Urbana de Tarragona ha detingut aquest dijous 8 de maig quatre joves que acabaven de pintar un mural demanant l'alliberament del Franki de Terrassa. Els fets van produir-se en finalitzada l'execució del mural, moment en què un cotxe de la Guàrdia Urbana secreta i un altre d'explícit els van aturar.

Van ser obligats a anar a la comissaria i posteriorment posats en llibertat. Ara s'obriran diligències contra ells doncs sense cap mena de prova els acusen d'haver fet 80 pintades... O això diu el cap de la Guàrdia Urbana, més enfeinat -en aquest cas- a fer de policía política que no pas en vetllar per la seguretat i l'ordre de la ciutat.

Es dóna la paradoxa de què l'Ajuntament de Tarragona, governat per PSC i ERC, potencia la pintada de graffitis en murs seleccionats prèviament de la ciutat, però alhora impedeix que aquests graffitis tinguin un contingut polític. Aquests quatre joves han estat acusats d'haver pintat un mural, d'acord... quin problema hi ha? Però perquè els volen encolomar l'autoria d'una vuitantena de pintades anònimes que han aparegut als murs de la ciutat?

Començo a cansar-me d'insinuar coses, potser caldrà començar a assenyalar. La censura a la premsa local de tot el que envolta la solidaritat amb en Franki de Terrassa no és casualitat.

En tot cas, i des de la modèstia d'aquest blog, tota la meva solidaritat amb les quatre persones encausades, amb les quatre persones culpables de ser precisament això: persones.

+ info aquí i aquí. Foto del Franki de Terrassa (extreta d'aquí) des de la presó, condemnat a 2 anys i 7 mesos per cremar una bandera espanyola. Mentrestant a Reus va cremar-se una bandera catalana i ningú ha entrat a presó.

JOSHUA BELL AL METRO DE WHASINGTON

A la foto podem veure un Joshua Bell molt jovenet... que de ben segur ni els seus fans podríen reconèixer si un dia -per exemple- estigués banyant-se a la platja. Molts n'haureu sentit a parlar de la seva estada de 45 minuts al Metro... jo he de reconèixer que fa una setmana no sabia ni qui era aquest tal Bell, en el seu dia nen prodigi del violí i reconegut violinista a nivell internacional, dins el top ten nord-americà. Però bé...

L'home va estar 43 minuts tocant virtuosament el violí al metro de Whasington, enfundat en texans i samarreta i al costat d'una paperera... formant part d'un experiment del diari Whasington Post. Quina va ser la reacció de la gent davant del geni? Vegeu el vídeo i si voleu aprofundir llegiu la història. En tot cas aquests 43 minuts va facturar 32,17 dòlars (al canvi 20,77 euros), insuficients per a comprar una entrda per a ell mateix, que poden arribar a costar mil dòlars.

Foto extreta d'aquí. La història del metro podeu llegir-la aquí, paga la pena.

DICCIONARI COLLINS (INCLOU CD ROM)

Força cops he tingut a les mans diccionaris d'aquesta casa, però mai se m'havia acudit consultar l'entrada "polaco" en castellà.

Avui un grapat de blogs en parlem d'aquesta història, d'aquest diccionari i d'aquesta entrada que equipara "polaco" a català.

Jo la veritat no se pas que dir-ne sense fugir del més òbvi.

DIUEN BLANC, FAN NEGRE

Aquí un exemple de la Catalunya optimista. Amb una reforma integral de l'edifici de la seguretat Social a la Rambla Nova de Tarragona.

Depèn del govern de l'estat, en concret del ministeri de Celestino Corbacho, del PSC.

Aquest fet no ha estat impediment per a que es renovi el rètol principal de l'edifici i se n'hagin oblidat de la llengua pròpia.

Això seria? Seria? Monolingüísme a la torera?

REAL MADRID

El futbol me la rebufa bastant... Però vaja, trobo molt fort que quan hi ha una victòria d'algun campionat la guàrdia urbana no apliqui l'ordenaça de civisme als seguidors, en aquest cas realmadridistes. La contaminació acústica no és delicte? La conducció temerària pel centre de la ciutat no és punible?

Per contra aquesta ordenança és aplicada gairebé en exclusiva a persones que volen canviar el món dels de moviments socials i organitzacions polítiques extraparlamentàries.

Està bé exterioritzar l'alegria i respecto que enarbolin banderes espanyoles i simbologia feixista de divers tipus pels carrers de Tarragona (és la llibertat d'expressió)... però arriba un punt que es digui Barça, Nàstic o Madrid hauríen de deixar de realitzar contaminació acústica.

La guàrdia urbana, s'ho mira.

L'ECO DELS SOCIALISTES

Mentre en Montilla diu lo que toca dir, desapassionat ell... en Saura està resant perquè plogui.

En Saura hauria d'aplicar-se les paraules de Montilla (qui al seu torn també se les hauria d'aplicar a ell mateix) doncs un cop més ha enviat la seva policia a estomacar de valent (a cops de puny) uns manifestants pacífics (remarco lo de pacífics). Ni Aznar ho faria millor.

La fotografia, extreta d'aquí, ens mostra un dels cops de puny propinat per Mossos que -no ho oblidem- responen a les ordres de Saura.

Més informació sobre la camoanya de solidaritat amb Franki clicant aquí.

LA CATALUNYA OPTIMISTA

Aquest escut seria el que segons les normes de l'heràldica li correspòn a Tarragona. Els polítics, però, passen del tema i s'estimen més inventar imatges corporatives fashion.

Vivim a la Catalunya optimista... No puc negar què l'eslògan és encertat, i la campanya brillant. De fet els ha possibilitat tocar el cel... i si no que li diguin a la flamant ministra de la guerra.

Un detall voldria destacar. El nou logotip de l'Ajuntament de Tarragona mostra cinc barres a la bandera de la ciutat, igual nombre de barres que la senyera utilitzada en aquest vídeo de l'optimisme.

Gaudir d'una cinquena barra a la nostra bandera, ens farà ser més lliures, més rics i més plens? Ni idea, tu!

Quant optimisme tu... serà que tots arribem sense problemes a final de mes?

SILENCI MEDIÀTIC

Sempre dic el mateix... i és que podem estar d'acord o no en una cosa, en la finalitat, en els mètodes, en el que calgui. Però trobo molt fort que la premsa de Tarragona no faci ni esment a la manifetsació que ahir a la tarda va circular per la ciutat. Això, ras i curt, és censura de la dura.

He trobat aquest vídeo i m'ha fet gràcia postejar-lo potser per deixar constància del silenci dels diaris tarragonins.

DIUEN BLANC, FAN NEGRE

Si cliqueu damunt la foto podreu observar la política lingüística utilitzada pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

D'un bilingüísme implacablement mesetari.

I no hi hauria gaire cosa a dir si no fos perquè aquesta institució depèn de la Conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació, governada per un partit, ERC, que es reclama independentista.

Com passa sovint, diuen blanc i fan negre.

L'AJUNTAMENT PREN PARTIT SINDICAL

A tot arreu hi ha bona gent, també a CCOO i UGT. Ara, això no treu que per a mi simbolitzin el que simbolitzen: sindicats que apuntalen el sistema polític actual.

El primer de maig, com cada any, dues manifestacions van prendre els carrers de Tarragona.

Una, la de CCOO i UGT, oficialista. Aquesta sortirà en lletra grossa als diaris locals.

L'altra, la de la CGT, Esquerra independentista del Camp, USTEC i d'altres, no-oficialista. Aquesta sortirà en lletra petiteta aks diaris locals, que xifraran els assitents sempre com a menys que la la manifestació oficial.

Rollos de primavarea a banda. A que venen aquestes fotos?

Podeu veure com una furgoneta i tècnics de la Brigada Municipal del l'Ajuntament de Tarragona se n'encarreguen de preparar l'equip de so de la manifestació de CCOO i UGT. Enteneu perquè deia oficial? Doncs perque a l'altra manifestació ningú els ha instal·lat ni un entarimat, ni un faristol, ni un equip de so. No interessa segons quin misstage? Segur.

JO TAMBÉ SÓC FRANKI

Visitant el blog Prendre la paraula he trobat aquesta foto, que vull compartir amb valtrus. Sembla clar que al Franki l'han volgut escarmentar, i per això la policia del Saura l'ha detingut per portar-lo a la presó acusant-lo de cremar una bandera espanyola. Al cap i a la fi un tros de roba.

Mentrestant els robatoris, les violacions, els especuladors i els pederastes campen lliurement.

Ahir la Ley de Vagos y Maleantes i el Tribunal de Orden Público.

Avui el "civisme" (sic) i l'Audiència Nacional.

De què ens serveix l'autonomia?

De ben poc!

AQUESTS DIES LLEUGERS

Ja us ho dic ara... ni sóc músic ni se com tocar la guitarra... però m'agrada la música, i m'ho passo bé assaborint el treball amic de les persones que saben rascar-la -la guitarra-. I ara que arriba el primer de maig, amb el seu pont (i sóc afortunat doncs faig festa)... vull compartir amb vosaltres la música de l'amic bodegueiro, del Carlinhos Medeiros. Malgrat sóc conscient de què aquets dies estaré més proper a la taula de planxar (m'hi ha fet pemsar la que surt al vídeo) que no a la guitarra i l'hamaca... aquí us deixo aquesta bella cançó, aquí us convido a escoltar com en sap aquest Carlinhos, de comunicar tendresa.

Blocaire, periodista, músic... i per sobre de tot persona: aquí el teniu.

Vull dedicar el post d'avui a la *MaRiA*, per motius que més endavant explicaré.

PALESTINE BLOGS

S'escriu molt sobre el conflicte que enfronta Palestina i Israel, i jo no en se prou. Tot i amb això la meva opció a favor de Palestina és clara, potser per això dóno suport a la xarxa blocaire Palestine blogs.

Avui vull convidar-vos a donar-hi suport des del vostre blog. Com? Aneu a aquest enllaç i escolliu un banner que podeu penjar... i aneu investigant

Respecto els pobles, la gent palestina i israeliana que volen viure en pau. Detesto però la maquinària de l'estat d'Israel, que dia rere dia està matxacant el poble palestí.

En aquesta imatge podeu observar com es colonitza un territori, com canvia de color. El blanc, que s'escampa com una taca d'oli representa l'ocupació sionista sobre el poble palestí.

Imatge del mapa extreta d'aquí.

FRANKI DE TERRASSA

Si cliqueu aquí podreu veure el vídeo que explica el cas del Franki de Terrassa, no m'extrendré a parlar-ne.

Només vull mostrar el meu suport a aquest jove que acaba de ser detingut per la policía de Joan Saura. El conseller ecopijo avui mateix ha enviat la seva policía a estomacar a cops un grup de persones que demanaven la llibertat de l'esmentat terrassenc.

Cremar una bandera catalana no comporta cap pena. Ha de comportar pena de presó cremar-ne una d'espanyola? O tots moros o tots cristians.

No acabo d'entendre a què juga en Saura... es diu ecologista i defensa xuclar aigua de l'Ebre, es diu d'esquerres i ordena carregues com en Franco...

Quin país, tu! No farem res de bo!