LA REACCIÓ PORTUÀRIA

Definir què és cultura no és fàcil. De fet un cop vaig estar dos dies en una trobada al Priorat amb d'altres persones vingudes de diversos indrets per intentar buscar una definició consensuada i Déu n'hi do els matissos que van arribar a sortir. En tot cas, després del super-post anterior, on J.J. White parla del que ha succeït amb cinc de les seves peces tacades amb mostassa, restes d'ou i petjades, penso que alguns dels gestors culturals hauríen de mostarr una mica més de respecte, tant pels artistes, com per l'art i la cultura en general. Penso que al Port s'hi fan bones exposicions. Aviat tindrem l'oportunitat de visitar-hi la mediàtica nina Barbie.

Ara bé, el què he llegit avui al diari Més Tarragona, en boca del Coordinador del Centre d'Estudis Marítims del Port, m'ha sobtat. Afirma què les obres de J.J. White estaven protegides per "catenàries" i no te constància de quan es van produïr els actes vandàlics, per acabar-ho d'adobar despatxant-se a nivell personal contra l'artista amb aquestes paraules (textuals): "Triarem artistes més estables en matèria personal" i què l'artista te un "clar interès d'indemnitzar". Com a consumidor de cultura i tarragoní hem pregunto quins criteris s'utilitzen per esbrinar si una persona és estable a nivell personal. El president de l'Autoritat Portuària va parlar molt bé de l'exposició i ara resulta que l'artista no és "estable a nivell personal".

Penso que des d'una institució pública hauríen de mirar una mica quines declaracions es fan i en tot cas vetllar pel respecte cap a les obres d'art exposades i els seus creadors. En una visita al Guggenheim de Bilbao vaig ser testimoni del dispositiu muntat per tal de treure un xiclet que algú havía enganxat en una escultura de fusta: fotògrafs documentant la malifeta, un restaurador amb unes pinzes treient el xiclet amb cura, etc... Nosaltres -però- no som d'eixe món, aquí s'acusa a l'artista i avall que fa baixada.

Imatges extretes de la pàgina web oficial del Port de Tarragona.