dijous, de novembre 30, 2006

LA REACCIÓ PORTUÀRIA

Definir què és cultura no és fàcil. De fet un cop vaig estar dos dies en una trobada al Priorat amb d'altres persones vingudes de diversos indrets per intentar buscar una definició consensuada i Déu n'hi do els matissos que van arribar a sortir. En tot cas, després del super-post anterior, on J.J. White parla del que ha succeït amb cinc de les seves peces tacades amb mostassa, restes d'ou i petjades, penso que alguns dels gestors culturals hauríen de mostarr una mica més de respecte, tant pels artistes, com per l'art i la cultura en general. Penso que al Port s'hi fan bones exposicions. Aviat tindrem l'oportunitat de visitar-hi la mediàtica nina Barbie.

Ara bé, el què he llegit avui al diari Més Tarragona, en boca del Coordinador del Centre d'Estudis Marítims del Port, m'ha sobtat. Afirma què les obres de J.J. White estaven protegides per "catenàries" i no te constància de quan es van produïr els actes vandàlics, per acabar-ho d'adobar despatxant-se a nivell personal contra l'artista amb aquestes paraules (textuals): "Triarem artistes més estables en matèria personal" i què l'artista te un "clar interès d'indemnitzar". Com a consumidor de cultura i tarragoní hem pregunto quins criteris s'utilitzen per esbrinar si una persona és estable a nivell personal. El president de l'Autoritat Portuària va parlar molt bé de l'exposició i ara resulta que l'artista no és "estable a nivell personal".


Penso que des d'una institució pública hauríen de mirar una mica quines declaracions es fan i en tot cas vetllar pel respecte cap a les obres d'art exposades i els seus creadors. En una visita al Guggenheim de Bilbao vaig ser testimoni del dispositiu muntat per tal de treure un xiclet que algú havía enganxat en una escultura de fusta: fotògrafs documentant la malifeta, un restaurador amb unes pinzes treient el xiclet amb cura, etc... Nosaltres -però- no som d'eixe món, aquí s'acusa a l'artista i avall que fa baixada.

Imatges extretes de la pàgina web oficial del Port de Tarragona.

9 comentaris:

Danelí ha dit...

lo siento, pero en este caso la lengua no me acompaña
=(


saludos desde Chile

Arare_ ha dit...

Tal com vens a dir, nosaltre no som d'eixe món.
Bon divendres!

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

bon blog company!

txarung ha dit...

un tema molt complicat

Pere Tarter ha dit...

i quan un quadre està protegit per una catenària, això què vol dir?
Que no s'hi pot accedir?
Doncs no ha estat el cas...
La mostassa sens dubte ha traspassat els límits catenaris.

Joana ha dit...

Em pregunto quins criteris fa servir el senyor Coordinador d'estudis portuaris...per saber si un artista és " estable a nivell personal" i què redimonis li importa. Perquè d'entrada admirem l'obra i la vida de l'artista no ens hauria de preocupar el més mínim. Jo crec que els artistes en general el que tenen diferent dels " no artistes" precisament és la seva creativitat. Sovint al darrere de declarions així, l'únic que hi ha és un pèl d'enveja.
Bon diumenge!

Tondo Rotondo ha dit...

Doncs si, Joana: has tocat allò què més m'ha intrigat d'aquest assumpte.

1.-Organitzo una exposició.
2.-Cedeixo l'espai per a un "vino español" de la guàrdia civil.
3.-Pelsiguen els quadres i els taquen de mostassa i ou.

Conclusió de l'organització:

1.- L'artista no te estabilitat personal i no li deixarem exposar mai més. A més és un dimoni que només vol diners.

Au, va!

Joana ha dit...

Vaja. No m'estranya que estiguis tan empipat si tu organitzaves l'exposició. Encara em sap més greu. Ho sento de veritat.
Hi ha una gran imcomprensió per la gent que treballa amb temes culturals...en el nostre país. Per això no som " d'eixe món". Quina pena!

Tondo Rotondo ha dit...

Ep Joana, no. Jo no tinc res a veure amb l'exposició, en tot cas només en vaig gaudir com a visitant... i denunciant això què clama al cel.

Salutacions i gràcies pels vostres comentaris!