dilluns, de desembre 04, 2006

MÉS D'UN CENTENAR DE BARBIES ENS VISITEN

Diumenge al matí l'exposició de barbies va aprovar l'exàmen: èxit de públic amb una mitjana de dues-centes persones cada hora. Jo no se si -com afirma el president de l'Autoriat Portuaria- la barbie és "la nina més famosa del món", però si que és obvi que aquesta nina de 29 centímetres és una de les icones de la nostra societat contemporània. Icona controvertida pels seus cànons i les seves mides, però icona. L'exposició de fet es composa de tres petites exposicions diferenciades, a saver:

1.- Passarel.la Barbie amb tot el glamour i la fantasia de totes les èpoques, amb seixanta nines de diferents èpoques de la col.lecció privada de Mattel.
2.- Escala B. Amb fotogafies d'Edel Dévora i Mikel Cans.
3.- El Carnaval de Tenerife. Amb nines de Fran Romero vestides amb fantasies carnavaleres.

Potser el què més m'ha cridat l'atenció són les fotografies, on se'ns presenta una Barbie en diferents ambients, de tal manera que sembla talment de mida humana gràcies al joc dels fotògrafs amb l'escala. Pel que fa a les altres dues exposicions, el què m'havia imaginat: diferents nines amb els més inversemblants vestits i amb molt de glamour, això sí. Potser he trobat a faltar un catàleg rigorós, contextualitzant la nina amb la seva història, que parlés de les polèmiques sobre l'anorexia, però també de l'alta costura en miniatura i del col.leccionisme. El que si què he notat a faltar és alguna nina procedent de l'antiga col.lecció de Ietje i Marina Raebel, només per la curiositat.


Glòria Bosch, directora de màrqueting de Mattel agraeix "l'entusiasme i l'interés que han demostrat des del primer moment el Port de Tarragona per acollir aquesta exposició única". A ningú no se li escapa que a nivell comercial estem en plena campanya de Nadal, època en què el màrqueting és vital per a assegurar un increment de vendes de barbies, com de tants altres juguets i objectes de tot tipus. I tampoc a ningú no se li escapa que organitar aquesta exposició és sinònim d'èxit a nivell de visites.
Només una cosa: d'acord que aquesta és una exposició d'aquelles què ja et venen donades, però no costava gens oferir les explicacions sobre cada nina en la llengua pròpia. El propi servei lingüístic del port ho hagués fet de franc.

Tinglado 4 del Moll de Costa de Tarragona. Fins el 31 de desembre.

12 comentaris:

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

encertes plenament company!

Unknown ha dit...

Massa canòniques, no?

Tots som una mica "cenisientus", però per triar-ne un m'agradaria la barbie "Dama d'Elx", més que res per les dues ensaimades, jajajaj.

A tu t'agrada la Barbie Cenicienta d'abans o de després de les dotze?

Oriol ha dit...

i la del Ken?
Sexistes, després ens queixem de la paritat del govern.

Joana ha dit...

Per icones em quedo amb la Marilyn Monroe, en quant a físic. Un prototip que em sembla que encara és vigent. A veure que opinen els senyors...
La barbie...hi hauria molt a parlar.
Vols dir que no han fet servir el catala??

Unknown ha dit...

"tati-no logo" Soulbizarre, gràcies.

Oriol: tota la raó del món: sexistes, anurèxics, consumistes, i... com bé apunta la Joana, una mica dropos per no fer servir el català. Evidentment posat a triar prefereixo la Monroe, junat al Che Guevara les dues gran icones.

Salut,

Waipu Joan ha dit...

Com diu Hugo Chavez:
dejen de comprar barbies i regalen muñecas venesolanas.
I és que el prototip de la dona veneçolana i la barbie no s'assemblen gaire per més plàstic que li posis.

Anònim ha dit...

Sinó ho he entès malament l'exposició estava en castellà. Si efectivament és així i a més compten, com tu dius, amb el servei lingüístic, això ja és vergonyós. A mi, sincerament, m'indigna.

De vegades "perquè ja estava en castellà" d'altres "perquè tothom ho entengui",... Entre tots ens carregarem el català a base de fotre'ns pedrades a la teulada.

Montse ha dit...

Sobre la Barbie: jo era de Nancy (era més "humana")

La barbie ha causat estralls, es veu. I com que professionalment he viscut algun d'aquests estralls - encara que no directament causats per la nina - la Barbie no em fa massa peça.

Malgrat tot, un any per Reis la vaig demanar (quan ja era mare de família. Em feia ilu i no n'havia tingut mai cap)

Quant a la utilització del castellà i prou... i què us pensàveu, innocents? No sé pas de què ens estranyem!

Quant al Ken (o era Kent? ah no, que això altre eren cigarretes) doncs, què voleu que us digui? sempre l'he trobat un nino pijo i no m'ha agradat mai. JO em quedo amb la col·lecció de Masters del Universo, hehehehe...

Bon dia tingui, tondorotondo!

Robertinhos ha dit...

Mai em va agradar la Barbie i el Ken. Model de pijo ric.

A més, les seves mesures que tantes anorexies han provocat, són massa de divinitat.

Jo més que una Barbie, prefereixo una Mònica Bellucci, amb les seves rotunditats i el seu atractiu.

El que trobo a faltar és una exposició sobre el cervell de les Barbies...

Cèsar Llamborda ha dit...

Molt bo aoxò de l'exposició del cervell de les Barbies... GENIAL.

Anònim ha dit...

Crec que la Barbie que anuncien ara, la que recull les caquetes del seu gos (que semblen frankfourts) amb un recollidor, ho supera tot.

LOURDES ha dit...

Yo soy de Caspe en Huesca, y vine expresamente para ver la exposición y sinceramente...las fotos de Mikel Cans y Edel Devora me impactaron muchisimo. Barbie tiene vida... y muchos zapatos...
Y perdonar pero Barbie no tiene la culpa de que exista la anorexia, o es que "Las barriguitas" tienen la culpa de que exista la obesidad????....