"Apareix de manera invisible i subtil una nova forma de religió, amb els seus sacrificis, els seus temples, la seva fe i el seu paradís. També, però, te el seu infern" (p. 21-22). Aquesta cita es refereix al culte al cos, i val a dir que d'aquest infern en sentim parlar a diari en els titulars de la premsa, però el nostre cos significa molt més, sense ell no som persones, per exemple, no existim com a tals. La saviesa del cos és el llibre que aquesta darrera setmana m'ha acompanyat i que he anat llegint a estones -no d'una tirada- però si a estones i anant païnt bé el seu contingut. Tot això malgrat és un llibre àgil i entenedor... d'aquells que entren bé, vaja. Són 150 pàgines que penso que haurien de ser recomanades a qualsevol persona (i creieu-me què són mooolteees) que en algun moment s'hagi plantejat preguntes sobre el seu cos, en el sentit més ampli de la paraula: quina relació hi mantenim, existeix dicotomia entre cos i ànima, existeix una religió del cos? I tantes d'altres...
Els autors, Armand Puig i Francesc Torralba posen el cos en solfa, al lloc just que li pertoca en tot aquest ball de bastons que és la vida, que és la societat de consum i que som naltrus mateixos... Un llibre, doncs, que ens apropa a nosaltres mateixos a partir del cos, d'aquest espai d'afecte i llibertat que -no ho oblidem- ens ha estat donat.
PUIG, Armand i TORRALBA, Francesc, La saviesa del cos, Barcelona: Proa 2006. ISBN-10: 84-8437-901-9 ISBN-13: 978-84-8437-901-0
16 comentaris:
Perdona que no comente el post, pero me ha gustado mucho la canción de Battiato.Gracias.
Prenc nota. Gràcies
M'ho apunto! i maca la foto de la portada!
Tondo,
El cos, com a fons de bellesa i el cap, ben amoblat. El conjunt, pura seducció. Hauríem d'educar als menuts acceptant la diferència dels cossos ( la genètica deixa la seva empremta) i després cal cuidar el cos i la ment. Sovint hi ha una obsessió malaltissa per cuidar una de les dues parts i descuidar l'altre.
Me l'apunto! Gràcies
El culte al cos és una pràctica antiga molt ultilizada pels grecs i Romans. Aquest culte va travessar oceans i avui, aconsegueix produir malalties com anorèxia en modêlos que segueixen a la risca aquest padrão occidental.Una llàstima perquè molt més val l'ànima perfecta i perfumada que un invólucro de carn as decompor amb el passar dels anys
Está bé q existeixin aquests llibres. Els autors tenen formació de tipus sanitari? Lo cert és q es fan moltes bogeries avui en dia, per mantenirse dintre de la línea q dicta la moda estética actual... en fi.... és un tema sobre el cual es podrien dir moltes coses... entre elles que hi ha molta gent q se n'aprofita d'aquesta história, massa informació sense fundaments que arriba a tothom.... i moltes desgràcies personals sense necessitat.
tinc un amic que sempre m'aconsegueix llibres firmats pels propis autors...a veure si tnc sort amb aquest...
Sembla molt interessant el llibre i el que expliques... jo també en pendré nota! A més m'ha fet gràcia que un dels autors sigui en F.Torralba perquè ha estat el meu professor de bioètica i m'encantaven les seves classes!!! Així és que ja tinc una mínima garantia de que m'agradi!!
i quants mal de caps en dona el cos a vegades¡¡ jo no porto molt bona relacio amb ell. potser tendria que comprar-me'l.
petons
es lo que me gusta de tu blog, siempre le das espacio a todo y eso se valora
te dejo un gracias por tus saludos y deseo que estes muy bien
y un lindo fin de semana
besitos y cuidate
besos y sueños
m'has fet entrar ganes d llegirlo!! i es el q el cos ens porta tant mals d caps i tantes alegries q hauriem d'aprendre a apreciarlo molt mes!
Daniel Mercado,
no t'he de perdonar de res, home! Tranquil! M'agarda que t'agradi en Battiato...
Montse c.,
mentre la teva llibreta de notes no tingui tapes blaves... jejejjeje
Candela,
crec que t'agradaria el llibre, doncs és d'aquells que vitaminen cos i cervell. Si t'animes a llegir-lo fes un poooost! Serà xulo!
Joana,
doncs si, amb l'educació generació rere generació continuem transmetent coses què... millor no comentar, com ara els tics masclistes.
Cralinhos,
Obrigado, obrigado, obrigado! El llibre no parla de separar cos i ànima... al contrari, però toca punts força actuals, malgrat anar més enllà.
Liliana C.,
no no ve de la braca sanitària sinó més de la branca filosòfica, antropològica, teològica... tot plagat però es troba a la base de la branca sanitària. O s'hi hauria de trobar.
Pere,
a veure si tens sort doncs... i si no sempre te'l puc deixar ;-))
Iruna,
jo només he escolat en Torralba un cop, en una conferència, i va agradar-me molt. A l'Armand Puig l'he escoltat més i és un pou de saviesa que permet que hi poguem pouar.
Metis,
pel que comentes penso que et pot anar bé per resituar totes les coses i després actuar segons creguis.
Freyja,
un fuerte abrazo, amiga Freyja: nos leemos!
Déjà vie,
justament va per on tu apuntes...
GRÀCIES + OBRIGADO + GRACIAS
ah, doncs pinta bé aquest llibre... hauríem d'educar-nos millor en aquest tipus de temes que ens porten molts maldecaps a la llarga.
Crec que el cos només es un embolcall del que som... però no cal que el paquet estigui ben fet el que importa es el contingut.
=:)
QUE L'ASTRE ENS FACI GRANS I FELIÇOS, ASTUTS I IRREPETIBLES!!!!
SALUTACIONS!
Me l'apunto i me'l poso a la llista de llibres per llegir!!! Asiessss!!!
Publica un comentari a l'entrada