QUICO EL CÉLIO: DIRECTE AL COR

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, juntament amb el repartiment de centenars de raccions de xarró -una mena d'escudella- sota les ordres del xef Josep Vinyoles, van ser els encarregats de donar el tret de sortida al Carnaval tarragoní. Això dels plats típics, les begudes típiques... doncs està molt bé. Però no vull penjar aquest post sense sortir en defensa de la beguda típica del Carnaval de Tarragona: la sagnía del tascaman Boada (qui va ser el tercer carnestoltes), tant lligada a la recuperació carnavalera. A una època en que dins del Carnaval tarragoní hi havía més crítica, més sarcasme i no tants lluentons i plomes.

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries no defrauden: mai! Quan vaig arribar a la plaça Corsini vaig veure una forta aglomeració de gent disposada a assaltar el ranxo, i com s'anava formant una important cua. M'hagués agradat -de fet duia el val del Més Tarragona a la butxaca- però vaig pensar: Agafar cadira amb solet a primera línia i gaudir del concert o gaudir del xarró, fer cua i no poder gaudir del concert totalment. I vaig optar per lo primer.

Per als qui no conegueu quest grup ja clàssic, clicant aquí podeu accedir a un petit vídeo promocional. Només dir-vos que estem davant d'un grup ben arrelat a la terra, defensor de la terra -vaja-. Estem davant d'un grup entranyable que entra directe al cor i ens arrenca la rialla, tot revitalitant per uns instants les nostres consciències, i que ha sabut posar-se a la butxaca no ja només a molta gent de les comarques centrals dels Països Catalans sinó a molta gent del cap i casal barceloní (i això és un mèrit en aquesta època de globalització i màrqueting de disseny).

El Quicos, com també són coneguts, duen al seu farcell lo bo i millor dels nostres ancestres, aquest sabor d'abans que s'està perdent, que estem deixant perdre. Però connecten des de la ironia amb la modernitat, especialment amb els irònics i innocents comentaris. Connecten amb aquesta terra alegre i combativa que ha esdevingut la terra de l'Ebre, especialment a partir de la lluita a favor del riu Ebre, en el sentit més ampli de la paraula.

Només una cosa milloraria: en finalitzar el concert els Quicos es van dispersar ràpidamnet i no vaig aconseguir que em signésin Lo llibre de música, però hi haurà d'altres oportunitats, sortosament.