Malgrat ser equatorià, jo vaig conèixer l'obra d'Oswaldo Guayasamín gràcies a la difussió que es fa de la mateixa a Cuba. Guayasamín, de qui el dia 10 de març es compleixen 8 anys del seu traspàs, és un personatge fortament compromés amb la humanitat, com ho demostra la seva obra, que ha sabut captar plenament les expressions més humanes de la persona: la tendresa, la por, la ràbia...
Per als qui no el conegueu potser us sonaran els seus murals a l'aeroport de Madrid-Barajas, lloc on sovint ens toca anar a petar si volem creuar l'Atlàntic, i que són equiparables als de Joan Miró a l'aeroport d'El Prat. El seu nom va sonar força no fa pas massa quan la Fundación Guayasamín va organitar un sentit homenatge pel vuitantè aniversari de Fidel, el "comandante en jefe", qui cultivà forts vincles d'amistat amb Oswaldo. De fet a l'Havana vaig tenir l'oportunitat de visitar la seva casa-museu i d'adquirir un gravat signat i numerat per l'artista, que a diari m'interpel.la en en meu anar i venir.
Guayasamín, qui creà La Capilla del Hombre, reposa sota un arbre que plantà ell mateix i que els visitants de La Capilla del Hobre coneixen com l'arbre de la vida. Però, com digué el català Federico Mayor Zaragoza "La luz de su obra permanecerá siempre y Oswaldo no volverá... porque no se ha ido. En cada trazo de su obra genial se ha quedado, al tiempo que él un dia aciego, se volvió invisible".
Per als qui no el conegueu potser us sonaran els seus murals a l'aeroport de Madrid-Barajas, lloc on sovint ens toca anar a petar si volem creuar l'Atlàntic, i que són equiparables als de Joan Miró a l'aeroport d'El Prat. El seu nom va sonar força no fa pas massa quan la Fundación Guayasamín va organitar un sentit homenatge pel vuitantè aniversari de Fidel, el "comandante en jefe", qui cultivà forts vincles d'amistat amb Oswaldo. De fet a l'Havana vaig tenir l'oportunitat de visitar la seva casa-museu i d'adquirir un gravat signat i numerat per l'artista, que a diari m'interpel.la en en meu anar i venir.
Guayasamín, qui creà La Capilla del Hombre, reposa sota un arbre que plantà ell mateix i que els visitants de La Capilla del Hobre coneixen com l'arbre de la vida. Però, com digué el català Federico Mayor Zaragoza "La luz de su obra permanecerá siempre y Oswaldo no volverá... porque no se ha ido. En cada trazo de su obra genial se ha quedado, al tiempo que él un dia aciego, se volvió invisible".
Us deixo amb aquestes lletres del mateix Guayasamín: "Mi pintura es para herir, para arañar y golperar en el corazón de la gente.Para mostrar lo que el Hombre hace contra el Hombre".
Imatge extreta de: www.lecasse.com/exposiciones/guayasamin/1.- TERNURA Óleo sobre tela -135 x 100 cm.Col. Fundación Guayasamín. Quito (Ecuador) 1989.
5 comentaris:
l'obra d'oswaldo Guayasamin es preciosa, m'encanta "el crit" però el que mes em fascina es l'utilització dels colors, les tonalitats ocres i grogues...recomanable si senyors.
No el coneixia i me l'apunto...
salut Tondo i gràcies per solucionar-me el tema del traductor!
Hola,
tinc una web d'espectacles. La pots visitar si tens curiositat.
Trobo molt bé que tinguis una web d'espectacles. Però prefereixo que no utilitzis de forma tant directa aquest espai per fer publicitat gratuïta, tot i amb això sort amb el negoci.
Que n'opines sobre Guayasamín, espectacles?
Al Guayasamín no l'havia donat molte atenció. Tot i que soc sudamericá i el tinc a prop. Será l'oportunitat de coneixer´'l millor.
Publica un comentari a l'entrada