dimecres, de març 28, 2007

LA TARRAGONA ENTRANYABLE

La ciutat de Tarragona encara te indrets singulars on les persones no s'extranyen amb facilitat entre elles, i alguns d'aquests llocs els trobem al casc antic de la ciutat, a la Part Alta.

De vegades les remodelacions dels espais urbans que pertanyen al poble sembla que es facin pensant amb els peus, però no: es fan per tal de facilitar que no hi hagi vida al carrer, en el sentit de que aquesta estigui plenament regulada per ordenances mal anomenades cíviques i si convé filmada amb vídeocàmera.
Potser per això m'entusiasma el blog Tarragona 2016, perquè de conya de conya va posant els punts sobre les is en molts petits punts que en conjunt són de vital importància per a una ciutat viva, amb vida al carrer. Penso que no és casual el blog Tarragona 2016 sigui amb diferència el primer blog tarragoní, tant per nombre de visites (36.000 en cinc mesos de vida!) com pel nombre dels comentaris, la major part dels quals procedeixen de persones que tasten per primer cop el que hom ha anomenat blogosfera.
La foto amb que acompanyo aquest post la vaig fet un diumenge al matí. Què us suggereix?


16 comentaris:

pcbcarp ha dit...

Que, si fuera en Madrid, probablemente en lugar de esa fachada habría un solar lleno de grúas. Saludos.

Daniel Mercado ha dit...

Tu Tarragona es ciertamente una ciudad bonita y tranquila. Con rincones preciosos. Se la siente hecha para seres humanos más que para coches. Sólo he podido estar una vez, pero ya volveré.

Carlinhos Medeiros ha dit...

Aqui em Brasil, algumas empresas de tintas promoveram a restauração de construções antigas como por exemplo o pelourinho em Salvado, Bahia.

É uma sugestão...

abs.

Joan ha dit...

Tarragona és una passada malgrat la cruel mà dels nostres dirigents, més pendents de façanes que no pas d'altra cosa.

alatrencada ha dit...

El que m'agrada de les ciutats és la seva part antiga, poder descobrir racons, aquells carrerons mig fets pols que amaguen tantes històries... (Les grans avingudes em fan al.lèrgia)

M'encanta TGN encara que fa temps ara que no hi faig una voleiada. M'apunto al club de fans ;-)

el Gran Barrufet ha dit...

quan penso en TGN des de la distancia cada cop que en soc lluny, dues coses em venen al cap: una, es la potencia abasegadora del sol de l'estiu, quan estavella les pedres i retalla els contorns de les cases enmig d'un cel ultra blau des d'un terrat colrat de roba blanca estesa, sobretot al mig del dia, a l'hora de dinar d'un diumenge de paella, quan hi ha en silenci de gent enfeinada jalant a casa, i que nomes el venteig de la marinada o alguna campana trenca. L'altre es una tarda qualsevol quan el sol baix pinta les pedres d'un rogenc infantil; me'n recordo de quan sortiem del col.le i berenavem. Abans TGN era petita, quieta, silenciosa, adormida. Ara es un merder creat per la gentussa que creu que el carrer es seu per fer-hi negocis cutres, de fritangues i begudes de garrafa. Malgrat tot, el blau de TGN, aquest blau del seu mar i del seu cel, aquest mar, jo no l'he trobat encara enlloc i es el que sempre m'hi fa tornar.
Salut i disfruteu-la!

Carolina ha dit...

Tarragona es una ciudad hermosa, llena de encanto y tranquilidad.
Tengo la suerte de vivir en el casco antiguo y disfrutar cada vez que salgo a pasear por sus calles de un mar que me saluda generoso.
Y ya no hablemos de tantos monumentos históricos que la embellecen.
La página tarragona2016 es genial, siempre la visito porque por medio de ella pudieramos hacer de esta ciudad un lugar mejor.

Mon ha dit...

que per sort Tarragona no ha perdut aquell encant de "poble gran"

violette ha dit...

Pots creure que no conec gens Tarragona? Em fa molta gràcia aquesta foto perquè sovint he pensat en fer un reportatge d'una Barcelona insospitada, buscant racons que de vegades trobo quan vaig en moto, i penso que aïlladament ningú podria associar-los a la gran ciutat en que s'ha convertit.

Un dia de sol, agafaré un tren i seré una turista a Tarragona.

Joana ha dit...

Un racó del casc antic. Un racó de qualsevol ciutat que encara conserva els seus orígens. Passejar-hi un diumenge al matí segur que fa festa!

METIS ha dit...

quan la he vist m'he enrecordat del blog que hi ha davant el museo, ja se que no es alli, pero tu m'ha transportat quan el vaig vora i li vaig fer una foto. potser es a prop, al paral.lel de santa ana potser?
el que pasa que l'aspecte de l'edifici, tot antic, amb la presencia de aquesta moto de lo mes moderna no concorda molt.. :-) pero en fa gracia.

i tarrgona2016 esta molt be, crec que cada ciutat tindria que tenir un blog con aquest per poder ser conscients dels aspectes de la ciutat que es podrien millorar i que a vegades no som consciens d'ells.

petons

Robertinhos ha dit...

que l'edifici necessita una petita mà de pintura, que és difícil aparcar, que no hi han grues... però que segurament els veïns es coneixen tots, paren una tauleta a la tarda i estan xerrant, que deu ser un índret pel qual et va agradar caminar i es respira tranquilitat...

i si tot no és el que sembla?

Candela ha dit...

maco el casc antic!

El veí de dalt ha dit...

Felicitats al number one dels blocs tarragonins (com ho pots saber, del cert?).
Què em diu la foto? El mateix que a la Joana: una racó tranquil d'un caasc antic o d'un poble, on sembla que es valora el pas del temps, el pòsit del saber i la paraula donada entre veïns. Allò que ja no queda més que en llogarets remots.

citizenmary ha dit...

Apetece visitar... Acolhedor e familiar. Gostei do blog, boa sugestão. Bons trabalhos, é importante divulgar o mundo verdadeiro e cuidado, não o artificial. Um abraço.

Caguntot ha dit...

Abans d'aventurar-nos en ser la capital europea de res, crec ens hauríem de preocupar per tenir els carrers més nets.
No parlo d'arreglar les façanes (que potser també faria falta), sinó simplement de què no hi hagi brossa (o caca i pixum de gos) pel terra.
La feina del Mallol els últims anys ha estat més centrada en el Nàstic que en la higiene de la ciutat. I ara passejar pel carrer fa pena.