Us proposo un petit divertimento... es tracta de continuar aquesta història. A veure a quin port arriba... Us animeu?Els ulls cansats, la boca seca i l'estòmac enganyat per un bon grapat de galetes i dos gots d'aigua, l'esmorzar d'un matí de desembre, d'un matí diferent.
Assegut, mig deixat anar en el vagó de l'antiga primera classe del Catalunya Exprès de les 08:08... després d'haver-me endinsat gairebé d'esma per la boira que separa el poble de l'estació.
11 comentaris:
Desde el vagón ya en movimiento, miré hacia atrás, viendo cómo se perdían en la niebla algunos rostros desconocidos que sonreían y hacían gestos.
Mi tierra me esperaba. Como el viaje tomaba un par de horas, me puse a leer un libro de poesías que me había regalado una amiga chilena. Lo abrí al azar en cualquier página y leí el título: "Walking arround". Fue como un presagio, justo ese poema, en esa mañana de diciembre...
desisto, soc una inutil per continuar les histories, no tinc madera per aixo. Pero les anire llegit a vora.
petons
m'ho anoto a deures...per ser tu
Deambulou pela gare, olhou as linhas de vida que fora, caminhos passados, mediu a coragem de olhar em frente. Valeria a pena regressar e reencontrar as mudanças, perder as memórias e os sonhos. É sempre mais fácil encontrar a vida que pensamos que viver a que está. Adiou a saída da gare e sentou-se, mergulhando na fugaz realidade do livro, passeando pelas palavras, escapando da vida que não pretendia tão crua. O que iria (re)encontrar ressoava como uma pancada de relógio dentro de si.
I de repent el tren s atura,en mitg del no res,sense ningu que ens dones una explicacio.
El nerviosisme ens arribava a tots,lloc inospit,sense revisor o ningu que ens digues res...
Pasaven els minuts,pasaven les hores,seguiem alla..
Evidentment estavem a un tren de Renfe...
Obrigado pela visita.
Hoje não consegui activar nenhum dos translator.
Um abraço
Ja han passat dues hores i ningú ens diu res,corren rumors pel vago del tren, que si la catenària que si ha estat un accident a un pas a nivell proper... intento trucar amb el mòbil però no tinc cobertura el meu veí de seient em diu que es molt estrany el que esta passant, ell fa a diari el trajecte i pot assegurar que sempre hi ha cobertura... la gent comenta, fa travesses del que pot passar... curiosament observo per la finestra una carretera ningú hi circula a l’exterior del tren no es veu cap mena de moviment, res es belluga...........
ondias
estava pensant, però no em ve res al cap
ja t'he continuat la historia al meu blog
bona nit company
El personal de RENFE ha desaparegut. Que dimonis...?!.
Vaig baixar del tren, com feien altres persones. Fora tampoc hi havia cobertura. Vaig començar a caminar envers la carretera i quan hi vaig arrribar vaig veure que estava deserta. Al lluny, per un extren la carretera acabava en una corba, a l'altre extrem semblava que hi haguessin cotxes aturats. Mentre hi anava em va passar pel cap la novela de Pedrolo "Mecanoscrit del segon orígen" i vaig somriure per la meva ingenuïtat, això havia de tenir explicació.
Publica un comentari a l'entrada