Aquests dies estic recol.locant i ordenant llibres i papers de tota mena. És un exercici certament esgotador però t'ajuda a retrobar-te amb llibres i papers que no tocaves des de fa anys... Una de les cites que m'han anat a parar a les mans i què l'any 2003 vaig apuntar en un full és aquesta que he volgut compartir amb vosaltres, prou suggerent.Així doncs, lector, si no et creus el que t'explicaré, no em sorprendrà pas, car jo que ho he vist quasi tampoc m'ho crec.
Dante Alighieri
Fotografia extreta de Biografias y vidas. Dedico aquest post a Currymaedchen.
7 comentaris:
Presentar a Dante no es cualquier cosa... conocer su infierno es hermoso... lo ví en Florencia.
Tondo, he estado ´muy ocupada, pero aqui vengo a dejarle mis saludos.
Besitos,
T'explicaria moltes coses de Dante, però no te les creuries
És tot un què, que es qüestioni les coses, el col·lega, no? xDDD
Bettina, que feliz reencuentro!
Robertinhos, enginyós comentari.
Alepsi, si, especialment si guaitem l'expressió de la seva cara. Us hi heu fixat?
La frase brutal, i el detall amb la curry molt maco ;)
l-inferno seu no el pot creure qualsevol.. a mi en fascina.
Denke,
Cel.lebro que t'agradi i la teva tendresa.
Metis,
Realment cal tenir fe, i d'això sortosament no t'en falta.
Publica un comentari a l'entrada