Sóc una persona amiga de la lletra impresa, i sovint sento el plaer de poder assaborir les tipografies, els textos en suport paper, al plaer d'olorar i de poder tocar les diferents textures ressegint -si hi ha sort- els solcs produits per les impremtes tradicionals. A això s'hi ha d'afegir un problema -i ara no us parlaré ni de tintes oxidades, ni de pergamins, ni papers antics-; aquest problema és el de la manca d'espai i de temps.El ritme de vida que portem -o que porto- fa que de vegades costi poder trobar un moment de calma, allunyat d'allò que en castellà hom anomena "mundanal ruido". Jo mateix em descobreixo sobtadament llegint menys llibres que fa uns anys, quan per desplaçar-me sovint viatjava amb els soferts trens regionals, gràcies als retards dels quals podia llegir molt i molt, en el vagó però també en aquest "no lloc" que són les estacions.
I, paradoxalment, potser per aquesta manca de temps poc a poc vaig anar endinsant-me pel món blocaire, per la blogosfera: i va captivar-me especialment l'horitzontalitat i el dinamisme, però també que et permet aprofitar el temps d'una forma molt especial: en un flaix penjes un post i mentrestant picotejes d'aquí, llegeixes d'allà i vas fent. En ganxan-te en aquesta trenyina virtual de la vida què són els blogs.I per quin motiu escric això... doncs no ho sé ben bé, però en part perquè m'han fet pensar uns llibres que tinc a tocar de l'ordinador. Es tracta dels quatre darrers llibres que he llegit i sobre els quals vull fer un post -o quatre posts- però -ai!- em costa posar-m'hi... Quines coses, no?
Fotografia extreta d'El Bibliómano.
7 comentaris:
bé, jo tambe tinc els llibres abandonats i es algu que no m'agrada gaire, camviarlos per els blogs, encara que el dos son interesants. Pero crec que ultimament pas massa temps davant el ordinador i potser m'agradaria acavar el llibre que porto sempre al meu bolso.
Estire esperant els llibres, segur que son interesants.
petons
Gràcies per l'estímul, Metis.
M'identifico bastant amb el teu post...
Tot això que dius també em passa moltes vegades a mi. Necessito llegir d'aquí i d'allà. Em costa aguantar-me i no visitar bloc, portals d'informació etc... Són ganes d'aprendre , de saber, curiositats i no pots parar!!!!
Jo també llegeixo molts menys llibres perquè tinc menys temps però he passat èpoques que llegia. Per cert, ara he acabt de llegir Istambul, ciutat i records d'Orhan Pamuk i el recomano és preciós. Donçs si vaig a una llibreria o a la biblioteca he d'anar en compte perquè m'emportaria taants llibres novel·les, assaig, temes que m'interessen o que em produeixen curiositat... I no tinc ni temps ni gaires diners, és a dir, que moltes vegades quedo frustat fins que queden oblidats en la llibreteta on apunto els títols i autors dels llibres pendents que no se si llegire mai...
Manresa Calidoscopi
Els blogs són lletra, no? Impresa o no, la lletra és letra.
Hola Tondo, no saps com m'identifico amb tu jo era de llegir, deborà millor dit, llibres, però ara em costa acabar els que tinc sobre la tauleta de nit. La nit era el meu territori de lectures infinites, ara, ves no siguin els anys, em dormo a la cinquena pàgina i esclar així no hi ha qui llegexi, espero amb passió l'estiu per crospir-me uns quants.
Petons
Calidoscopi,
M'han parlat molt bé d'aquest volum de Pamuk, conec una persona que l'està llegint... M'agradad el teu comentari, tenim concomitàncies.
Efe,
Tens tota la raó, però pesno que hi ha d'haver moments per tot: per assaborir les lletres sobre els diferents suports. I sobretot per escolatr-.ne el seu so. Salut a Alacant!
Tia Cookie's,
Ben trobada! Doncs també m'hi identifico bastant amb el que dius. El dia te 24 hores, i a sobre d'aquesta realitat punyent cal estructurar-hi la ostra existència...
Un secret pe(tòpic però real) per trobar temps per llegir: no engegar la tele i tenir el llibre sempre a mà. Des que vaig deixar "El cor de la ciutat", el meu ritme de lectura s'ha accelerat! :-)
Fins aviat
Publica un comentari a l'entrada