La mala crueltat, en canvi, va augmentant poc a poc amb el temps en comptes de disminuir.
De vegades llegint et trobes amb paraules que et fan aturar-te i pensar... i aquestes de més amunt, extretes d'El Príncep, de Maquiavel (1469-1527), ho han aconseguit. Penso que poden ben bé aplicar-se a molts àmbits de la nostra societat, en la qual pocs governants s'esforcen a la pràctica en ser bons servidors públics.
Hi ha però una crueltat bona? És un mal menor?
9 comentaris:
Hola Tondo, em plau que t'agradi el nick de Capità Tarragona.
És una història molt llargai, evidentment, no sóc un freak per molt que tingui el tratje de Capità fet. (va ser per a un carnaval)
Salutacions
Hi han molts tòpics al voltant d'el "Príncep" però és un llibre que ofereix una gran quantitats de lliçons per anar per la vida. És curiós que també parlis dels clàssics en el teu darrer post. Tot i que no sempre he sigut capaç d'aplicar-ho a la meva vida personal i política, coincideixo plenament amb Maquiavel en aquestes sentències
crueltat (bona o dolenta), seguretat pública... són paraules que em fan un cert temor.
Algun acte, que els hi ha, que danya a uns altres, ha de ser castigat. Ara, és cert que en nom de la seguretat, es pretenen excessos intolerables.
Tondo, em sembla una proposta genial... Però m'acabes de definir una hemeroteca, no?
Que proposes, fer una hemeroteca digital? seria interessant, però qui ho mantindria? com es pagaria? Tot te un cost.
Ara be, has de reconeixer que la pàgina web personal de l'Alcalde de Tarragona encara sigui la de la campanya electoral i ni tan sols a la seva web se'l consideri l'alcalde sinò un candidat és una mica trist.
La democràcia de BUSH envers L'Iraq i els països de la cadena petrolífera.
Els governants haurien d'estar al servei del poble...hauria de ser un treball altruïsta...veuríem quants s'hi presenten!
Una abraçada!
En el ambito gubernamental no creo que haya buena crueldad, entre otras cosas porque está todo muy masificado y siempre que se tiende a generalizar hay un gran margen de error, pero a nivel personal si que me parece que en ciertos momentos de la vida si que puede darse un acto de buena crueldad y me parece muy acertado el hecho de que se tenga que hacer solamente una vez, en otro caso sería un abuso y una tortura. De todas formas así dicho parece muy brutal, pero vamos digo yo que la crueldad en cuanto a sentimientos se refiere también es crueldad, no?
Capità,
Una mica de frikisme mai va malament, amb els temps "cívics" que corren... Però sens epassar-se de rosca ;-) Salutacions!
Alejandro,
Potser ni cal anar aplicant-ho fil per randa, però si que va bé per no anar desorientat. Aquest llibre va agradar-me molt i penso que les persones que -com tu- es dediqueu a la política l'hauríeu de conèixer, i no parlo per tu. Com bé dius ofereix moltes lliçons.
Josep Maria,
Doncs si... aquestes ratlles recorden el tema de la seguretat. Fins-i-to del paternalisme... Però com a mínim diu les coses pel seu nom. N'estic tip de tant bonisme institucional.
Daniel Mercado,
I tant, Daniel. No vivim en una barra lliure, però això no vol dir que no estimem la llibertat.
Capità,
Tens tota la raó sobre el blog de l'alcalde ballesteros: Dóna mala imatge el fet de que no es renovi.
Sobre la proposta que feina doncs si... potser una hemeroteca o un arxiu en general, però caldria que alguna institució es dediqués a que aquest patrimoni indeleble que són els blogs no es perdés en el ciberespai. D'aquí a uns anys quants seran consultables, quants hauran mort... Tenim la premsa del segle XX, però tindrem el patrimoni blocaire del XXI d'aquí a 100 o 200 anyets?
O Moço,
Com sempre, quanta raó... No m'agrda la política de W. Bush a l'orient mitjà.
Joana,
Tot un repte el teu comentari...
Currymaedchen,
Qui`´a el problema radica en quién define, quienes consensuamos el dónde están los límites. Cuando la crueldad ews legal, alegal o ilegal? ....??
Publica un comentari a l'entrada