Cedeixo la paraula -amb urgència i conmoció- adjuntant-vos l'e-mail que he rebut sobre el traspàs de Lluís Maria Xirinachs.Missatge difós per la FUNDACIÓ RANDA-LLUÍS MARIA XIRINACS
Benvolguts amics,
Han trobat el cos sense vida d'en Lluís Maria Xirinacs, avui dissabte 11 d'agost de 2007, per la zona del Ripollès. Adjuntem la transcripció del text manuscrit que en Lluís Maria Xirinacs ha deixat al seu despatx de la Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs.Hi manifesta que ha estat un acte testimonial de caire nacional (encoherència amb el que ha fet al llarg de la seva vida).
Aquest text, que és públic, ja s'està difonent per la xarxa. Preguem en feu la màxima difusió arreu dels Països Catalans. Estem a la vostra disposició per si voleu més informació.
Telèfons de membres de la Fundació Randa: Lluís Planes (Germanies): 654 877 874, Antoni Aceves (Secretari): 649 39 81 01, Núria Roig, coordinadora de Germanies: 93 419 4747
Moltes gràcies,
FUNDACIÓ RANDA-LLUÍS MARIA XIRINACS
Aquests són els textos:
En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!
ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!
ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007
2 comentaris:
Malgrat no compartir la seva decisió final, agraïr el que ha fet en vida
Em posa la carn de gallina llegir les seves paraules. Admiro tot el que ha fet durant la seva vida, i s'ha de respectar la seva decisió, però crec que es pot lluitar de moltes maneres diferents per Catalunya.
Publica un comentari a l'entrada