diumenge, de setembre 09, 2007

LA FERA FEROTGE, D'OVIDI MONTLLOR

Per ordre de l´alcalde
es fa saber a tothom
que una fera ferotge
del parc s´escaparà.
Es prega a les senyores
compren força aliments
i no surten de casa
fins que torne el "bon temps."
Tot el que tinga cotxe
que fota el camp corrent,
i se´n vaja a la platja
a la torre o als hotels.
L´alcalde se´n carrega
fent ús dels seus poders
de la fera ferotge
deixar-la sense dents.
El que això no acompleixca
que no es queixe després
si per culpa la fera
ell rep algún torment.
Jo que no tinc ni casa
ni cotxe ni un carret
em vaig trobar aquell dia
la fera en el carrer.
Tremolant i mig mort
-Ai!déu, redeu la fera
i en veurem tan fotut
em va dir molt planera:
-Xicot, per què tremoles?
jo no te´n menjaré.
-I doncs per qué t´escapes
del lloc on tens marcat?
vull parlar amb l´alcalde
i dir-li que tinc fam
que la gàbia es petita
jo necessite espai.
Els guardies que la veuen
la volen atacar
la fera es defensa
no la deixen parlar.
Com son molts i ella es sola
no pot i me l´estoven
i emprenyats per la feina
a la gabia me la tornen.
Per ordre de L´alcalde
es fa saber a tothom
que una fera ferotge
ja no ens treurà la son.
I gracies a la força
no ha passat de nou.
tot es normal i "maco"
i el poble resta en pau.

OVIDI MONTLLOR(Alcoi,1942 - Barcelona,1995).

8 comentaris:

Josep Maria ha dit...

Fantàstic! no tant la cançó com el cantant. Fa poc vaig baixar la discografia sencera i és una delícia.

Montse C. ha dit...

Hola Tondo.
No es pot veure el video. A mi em dóna error però sí puc llegir-ho i la veritat ho trobo sensacional.
Una abraçada i bona Diada!!

Mon ha dit...

bona tria amic....crec que a Catalunya, perdó Països Catalans no es fa justicia amb poetes i cantautors, fa com qui diu quatre dies que ens deixa Marti Pol i qui en parla ja?
properament fare un post d'aixó

Tondo Rotondo ha dit...

Josep Maria,

Una delícia ben arrelada a la gent i al país... Només un cop, però que recordaré sempre el vaig poder sentir en directe, va ser a Prada de Conflent. Suau com el palmell de la mà i alhora irònic com els cops de puny que ens dóna la vida.

Montse C.,

Espero ho puguis veure, si no ves directament al Youtube i en surten uns quants. Salut i bona diada!

Mon,

Tens raó, en definitiva trobo que es directament proporcional a l'autoestima d'un país. I el nostre, trossejat en comuniatts autònomes, estats, províncies... des de fa anys i panys que en te poqueta d'autoestima. Sort dels moments de rauxa puntuals, sirt de l'època republicana que encara ens salva simbòlicament en cul pels qui no ens coneixen.

Cal difondre i estimar poetes i cantautors, són la saba d'un poble. Malgrat d'excepcions n'hi ha, suposo.

Joana ha dit...

A mi m'agrada molt. Va marcar una època i em fa pena que estigui tan oblidat, també al País Valencià ( era de Xàtiva?).
Una abraçada!

Andreia ha dit...

Molt bona la cançó. Per aqui podem fer un intercanvi musical (i linguistic també, per que no?)
Moltes gràcies per els teus comentaris i per l'enllaç.
Ens llegim!

Modgi ha dit...

Certament, què fàcil era ser sex-symbol (en català: sex-symbol) en aquella època de tòfones, tetilles de pollastre i panxes fofes.

salutacions

METIS ha dit...

no se perque, pero amb aquestes lletres m'he enrecordat de la trinca...