Mentre continuo una mica atabalat i no disposo de gaire temps per blogejar vull compartir amb vosaltres aquest mini-post, a l'espera de trobar més espai per tal de reiniciar de forma més personal aquest Connexions gairebé de tardor.Vivim en un estat -l'espanyol- on la lliberat és un miratge, on ja no existeixen els barrots de la dictadura franquista que posà fi al govern democràtic republicà, però on existeixen fermes parets construïdes amb vidre blindat: Sembla que no hi siguin però són més efectives que els barrots franquistes.
No se si m'explico.
4 comentaris:
em fa mal l'esquena ... millor sentat !!! ... salut
Ben cert!! I amb una constància i habilitat sibilines, ens han canviat els barrots físics pels virtuals, però ara, sota una mena de dictadura construïda amb disseny de polítics "demòcrates". Ara és quan es confirma el que va dir l'ÁRIAS NAVARRO (aquell president franquista, ploraner i amb orelles de Dumbo)a les acaballes del "chollo", cito textualment: "Democracia sí! pero a la española".
Malhauradament, aquell indesitjable, responsable de no se sap quantes vides i que també se'n va sortir olímpicament, va fer una predicció amb més encert del que ell mateix no es podia imaginar. Ja tenim democràcia, pero com tot en aquest “gran país” anomenat España, amb adaptacions, per a que no es perdi "la natural idiosincrasia española", com si això fos digne d'enveja. Resultat; som la riota d'Europa i gran part de la resta del món, i mentrestant, seguim mirant cap a l’estranger amb la mateixa candidesa esperançadora que ara fa vint-i-cinc anys tot preguntant-nos encara "Quan ho podrem fer tot això, nosaltres?"
Albertus Magnus
Uf, la Fernandez de la Vega: Constitución, constitución, constitución! Sembla un general!
Els partits espanyols PP i PSOE que s'anomenen democràtics s'han aferrat a una constitució amb evidents tics franquistes.
Uns tics franquistes i antidemocràtics que van assumir i empassar-se les nacions històriques que hi ha dins l'Estat espanyol tot confiant que això consolidaria la democràcia espanyola.
Unes renúncies i uns perjudicis per gent com els catalans o els bascos, entre d'altres, que ara són els principis més forts de la classe política espanyola.
I encara ens hem de sentir dir aquesta versió de la Transcisió com una romantica arribada de les llibertats quan va ser un capítol de perdúes que encara no ens han compensat.
Manresa Calidoscopi
hi all
my new page
http://henneshen122.wordpress.com/
cy
Publica un comentari a l'entrada