dimarts, de setembre 04, 2007

SOBIRANISME INTERESSANT?

Duran i Lleida és un polític amb moltes cares. Tant apareix amb una bandera independentista catalana com amb un d'espanyola: L'important són els euros, és clar.

Ara s'esgargamella dient que el sobiranisme no interessa a la gent.

Qui és la gent? O el que és més fort: Qui decideix el que li interessa a la gent?

7 comentaris:

zel ha dit...

Ei, Tondo, ben clar, sobiranisme interessat, aquests són tots una colla de "postulaires", conjuguen el verb, jo venc tu vens ell ven i sempre al millor comprador (on van les taxes?)

Eduard ha dit...

Tondo, segur que estarás d'acord amb que la gent no és tonta. I la sobirania interessa a quatre que pensen que són molts i que representen una majoria , que - misteriosament - no espot expressar. Tinc ganes que es faci un referèndum: en el millor dels casos, i essent generosos, l'opció independentista / soberanista arribaria al 15 % de vots. Això aclariria molt el panorama polític. I faria que segons qui s'adonés de què representen i que són

Calidoscopi ha dit...

L'independentisme potser interessarà a quatre, potser només votaria a favor de la independència un 15% i que? L'important és exercir aquest dret col·lectiu i democràtic que huariem de tenir com a poble: el dret a l'autodeterminació i que Espanya ens nega.

Potser serà cosa de quatre però cada vegada es parla més de l'independentisme públicament i, el més important, se'n parla com una opció més totalment respectable. Fa un temps ni se'n parlava o era una mena de tema tabú. I si se'n parla la gent si interessarà més per saber-ne les raons i opinar i posicionar-se respecte a la possibilitat de separar-se d'Espanya. Sigui minoritari o no l'independentisme s'està fent cada vegada més visible i respectable i això és molt positiu.

Mon ha dit...

que us sembla l'altre punayalada que ens han fotut amb la selecció catalana de futbol?

Albertus Magnus ha dit...

Què lluny queden aquells primers anys del postfranquisme, en els qual, els polítics catalans només tenien posats els ulls en Catalunya, i no es deixaven enlluernar per un càrrec a Madrid. El temps, ha posat cadascú on realment li pertoca. Què trist, l'espectacle que ens donen tots ells.

Àlex ha dit...

És el llenguatge dels polítics en general, parlen i diuen el que convé quan convé i responen el que volen sempre. Duran no és ningú per dir que volen o que no volen els catalans, l'única manera de saber que volen és preguntant-ho.

Hurtis ha dit...

Duran si es caracteritza per algo és per la supervivència en política i... no ha fa malament. Es clar, jo prefereixo el PP. Pero CiU... ja té joc amb aquest que ve de Aragó, jejeje.