De fet cada primer de mes és un petit festival del consum -pels qui tenim la sort de treballar més o meys dignament-, un petit festival del consum al qual ens veiem obligats: factures de llum, telèfon, hipoteca, cotxes, etc.L'altre tipus de consum, el dels shoping compulsiu, cada cop queda més arraconat a dos tipus de persones: a les que s'ho poden permetre doncs van sobrades i a les que no s'ho poden permetre massa però viuen al dia, surfejant entre diverents cases d'hipoteques express.
Sort que de tant en tant -però- tots ens igualem, i això que acabo d'escriure te molts i molts matissos: molts grisos i molts blancs.
Salut i bon pont els que pogueu fer-lo! I vigileu la VISA!
14 comentaris:
Ostres, havia d'haver passat ahir abans de fer servir la Visa compulsivament i a més, ho confesso, a l'hipercor (és que pel preu d'un anorac en vaig tenir dos)
Bon pont també, Tondo!
els que no som practicants, és la nostra religió, quan arriba primers de mes és com si arribés el mesies
salutacions
sort que tinc la mastercard !!! ... salut
Has fet bé d'aVISAr sobre els perills de la targeta
Bon pont!!! Ara que ho dius..haig de posar bé la llibreta...segur que ja m'han cobrat un munt de coses!!
El shoping té virtuds bones que no cal oblidar.
1.- Esperar amb neguit que arribi aquest dia, et fa passar el pa de cada dia amb menys pes.
2.- és una teràpia que la pots fer de manera col•lectiva o individual. Tot depèn del dia que tinguis.
3.- hi ha dos tipus de shoping, el de boutique o bé el de mercadet. Jo sempre recomano el segon, és més econòmic i allí no funciona la Visa.
Els contrapunts també són varis.
1.- quan arribem a mig mes sembla que al final d'aquest no arribi mai.
2.- si optes per a fer el shoping col•lectivament pots agafar una emprenyada del 34 si no fas bé la tria de qui t'acompanya. O sigui mai pots anar a fer aquesta diada amb una persona negativa que hi trobo problemes a tot allò que et vols comprar. Frases com, " d'això en tens molts", o bé " que en faràs d'això?", et porten a tancar la ment i no comprar res. Si esculls la segona opció, la individual, corres el risc de no tenir un dia fi i no trobar res.
3.- Si finalment tries anar al mercadet, corres al risc de comprar xorrades que després mai et posaràs perquè et queden com una patata.
Jo tinc per costum no utilitzar la VISA ni portar mai targes de crèdit. No pas per un problema d'autocontrol. Senzillament no m'agrada. El que comentes és cert: a principis de mes és un drama per tots aquells que vivim sobre les nostres possibilitats. Als que no ho fan, el mal cap ja els passarà factura. Ens parlem.
Per cert Tondo. Ja he fet el post de Battiato amb les meves fotos, jejeje.
sempre es pot tenir un Nadal diferent...
La temptació sempre la tenim al davant...però va bé anar allargant el moment ...és més plaent... Jo l'allargo fins les rebaixes i no em causa cap trauma, tot el contrari.
Roba de marca a meitat de preu!
Bon pont, Tondo!
Avui he obert un full de càlcul per veure en què i a quina velocitat em gasto el sou i... encara no m'he recuperat de l'ensurt...
Bon inici de setmana!
PS: el comentari d'abans tenia una falta que feia mal als ulls!
Zel,
Cal aprofitar les ofertes, no deixen de ser una forma d'estalviar... malgrat de vegades ens creen la necessitat.
Té la mà,
Salut amics! Aquesta religió penso què és la majoritària a casa nostra.
Mn.,
Visa, Mastercard... tant se val.
Tibau,
Benvolgut... el perill no és estrictament del trosset de plàstic magnetitat sinó del nostre cervell, no?
Èuria,
Sort i espero que la llibreta no hagi parat de fer sorollet a l'actualitzar-la... però mai per càrregues, sempre per ingressos... Utòpic?
Mar,
Tota una declaració de principis, amb la que també m'hi identifico bastant. La vida és escollir, optar... com tu mateixa dius aplicat a les compres. Llegint el teu comentari he pensat en... quantes parelles s'hauran trencat després d'una maratoniana jornada de compres a Ikea.
Òscar,
Arribo ben desconnectat del pont i ara passaré a veure't. Jo per qúestió de principis potser no n'utulitzaria de targetes, però ho faig per dos motus bàsics:
1.- Puc pagar el dia 1, d'aquesta manera salvo el final de mes setmana de mes si he de fer alguna despesa grossa.
2.- Les targetes que uilitzo em fan un petit descompte a tot el que compro, que a final d'any doncs va sumant.
L'inconvenient, un cop l'any he d'anar a la caixa de torn a dir que hem treguin la comissió de la Visa, ho fan religiosament i vinga... a consumir, si s'escau.
Joan,
Depèn de nosaltres.
Joana,
Comparteixo lo de les rebaixes, però mira... sense boler-ho estic ajornat la compra de 6 o 7 llibres, que sumats rodarien els 200 eurillus... però aquests mai fan descompte i si espero per sant Jordi... llavors són introbables.
Violette,
Jo més o menys el tinc al cap aquest full de càlcul... farà uns trs anys ho vaig intentar fer i realment dóna sorpreses. Vaig veure, però, que invertia massa temps en calcular-ho tot plegat.
M'agrada veure't per aquí, Violette :-)
Bé gràcies a tots i totes i fins aviat, a veure quan disposo de tems per passar-me amb una mica de calma i sense anar escopetejat per casa vostra!
una apreciacio....shoPPing, shoPPing, shoPPing!
tot i que entenc que no vulguessis repetir les p's, ja que foten mal a la vista!
Salut!
Per què t'haig d'explicar qué és un intercanvi?
Perquè cal que cada vegada recordem que en l'intercanvi el benefici no
és només personal, sinó que a més, és benefici col·lectiu?
Perquè?
Perquè oblidem fàcilment que si hi guanya el col·lectiu, també hi
guanyem nosaltres?
Perquè:
SERVIT JO, SERVIT TOTHOM?
Perquè la paraula "comprar" està en cada una de les nostres frases. Està
en cada moviment quotidià de les nostres vides.
La pots veure en els ulls de les persones que et creues pel carrer.
Estàs a la feina per això, per comprar. Vius per comprar.
Però nosaltres n'estem farts. Per això, exercint petits actes de
desobediència quotidiana, estem creant espais reduits, on només hi viu
l'intercanvi, el verb comprar s'ha desmuntant tant que creem un nou
llenguatge sense aquest paraula, creem unes relacions entre la gent que
s'acosta al mercat, de confiança, d'apropament, on saps que si tu hi
guanyes, l'altre també. Els mercats són petits en l'espai i en el temps,
però ens demostren a nosaltres mateixos que en som capaços, que tenim la
capacitat de sobreviure d'aquesta manera, sense comprar. Generant noves
relacions que no són engendrades des del capital, sinó des del col·lectiu.
El diumenge 16 de desembre, a les 11 del matí, al CSOA La Fibra, creem
un d'aquests espais. On, fins i tot, el dinar serà generat a partir de
múltiples intercanvis, dinaràs una sopa de pedres.
I Tal com diu una pintada que hem llegit pel carrer: FELIZ FALSEDAD!
http://musaik.net
Publica un comentari a l'entrada