per en Joan Alzina, germà corporal i espiritual
Era com si una bala / travessés la muntanya / i a través del forat / hi passessin els omes / fent una llum petita / de tant com el dolor /i el plaer que han viscut / impregnessin llurs cossos. /Ara seguim la llum, / però el camí que deixava / s'ha confós amb el bosc, / amb els arbres / amb nosaltres mateixos, / amb la nostra esperança.
cd: "pedres blaves", edita: temps record, data: novembre 2006, text: jordi bilbeny, música: joan vallcorba, maira comalat: veu i coros, montse majà: violoncel, coqui castells: bateria, joan vallcorba: piano i programacions, pol caturla: baix elèctric, albert almansa: clarinet, manel martínez: guitarra elèctrica, videoprojecció 2006 filmació: maira comalat, montatge: joan vallcorba.
Música, imatges i text extrets del blog de Relk, guaiteu-lo i assaboriu-lo aquí.
Tornem-hi, ordinador arreglat, ordinador asclat... una nova pausa que ha contribuït de forma realment dfinitiva a que tingui unes veritables jornades nadalenqies off-line, desconnectat novament amb posts al cap que no he pogut materialitzar... Tornem-hi doncs, tornem-hi... i per a cel·lebrar-ho vull compartir amb vosaltres el treball del grup Relk, que tant m'agrada i recomanar-vos un cop d'ull i d'orella al seu blog. Gràcies a tots i totes per ser-hi!
4 comentaris:
curiós ... salut
doncs benvingut de nou Tondo!
Amb tot nou, quina lluentor!
Bon any , Tondo i bentornat!
Personalment, crec que els Relk son el millor grup català de l'actualitat.
Estic una miqueta fart ja del rock català i les seves còpies mal fetes del pop-rock espanyol o anglosaxó.
Els Relk tenen un estil propi. Espero que tinguin sort.
Publica un comentari a l'entrada