divendres, de gener 25, 2008

SÓC FELIÇ

Aquesta imatge amb que he ensopegat blogejant m'ha fet pensar... no ja pel seu acurat dibuix, sinó pel contingut, que ve a resumir en poquetes paraules lo quen ens venen dia si i dia també els diaris i televisions... Aquí existeix un pluralisme informatiu, si: tenim desenes, centenars de mitjans de comunicació que canten i canten sempre la mateixa cançó per a que tot continui igual, per a que ningú pugui cantar... per a que tots tastem les agres glopades de globalització no ja a la gola sinó dins del cor, dins de l'ànima.

Potser per això cada cop intento blogejar més i servir-me dels textos que m'agraden. Potser per això he engegat a pastar fang a un comercial d'una rotativa de gran tirada que volia que renovés la meva subscripció. Li ho he dit claret: No m'agrada la línia editorial del vostre diari en referència a llatinoamèrica, en concret tot el que fa referència a Veneçuela, Colòmbia, Cuba i Bolívia. A lo que l'home m'ha contestat amb un: bé potser algun article en concret... No! Com si en aquests grans diaris algún article pogués discrear massa del que opinen els propis amos de la rotativa, que són els amos, d'aquí, d'allí i de més enllà.

Avui tinc l'espurna rebel a flor de pell... potser és què sóc feliç?

Imatge extreta d'aquí.

33 comentaris:

Brisa de Amor ha dit...

Hola Tondo!
Gracias por tu visita , pero muchas muchas gracias por hacerme feliz con tu comentario que me permitio venir hasta aca y conocerte de cerca!


petonets desde Argentina!

raquel ha dit...

Doncs que duri, aquesta felicitat singular que trobes en la rebel·lió!
Et llegiré!

zel ha dit...

Aquest és el meu Tondo, sí senyor, blogs i més blogs i menys diaris clonats, i si que deus ser feliç... Jo em sento bé des que tinc aquesta caseta... Petons

La casa de Pinel ha dit...

ostras la felicidad es algo que se disfruta como la navidad, solo unos dias, en ocasiones contadas.

Joan de Peiroton ha dit...

M'agrada aquest post, m'ha fet feliç !!!!

merike ha dit...

M'agrada tanben. Petonets desde Finlandia!

Joana ha dit...

I que duri aquest estat....
Bon capde Tondo!

Brisa de Amor ha dit...

Hola tondo!!!

lei la pic del posteo y tambien digo: soy feliz! si me lo va a decir con esa cara sera mejor que diga que soy feliz noooo?

petonets desde Argentina!

Anònim ha dit...

Collons m'alegre de que bloguejant arrivis al meu bloc, la compi Ire m'ha dit que havias posat aquesta imatge que a mi m'agrada tant!

Una forta salutació valenciana des de Castella

Anònim ha dit...

No crec que els rebels siguin gaire feliços, no fins que la rebelió triomfi... ;-)

Josep Maria Yago Suau ha dit...

Visca la rebel·lia (encara que la rebelió no triomfi ;-)) A més dels blogs, tens tot un ventall de mitjans de comunicació alternatius força interessant: Directa, Illacrua, Catalunya...

mossèn ha dit...

feliç ... bé, amb uns quants milionets més ... potser sí !!! ... salut

Una ha dit...

La felicidad,creo,no tiene que ver con el adocenamiento,borreguismo y aburguesamiento o apatía.
La felicidad es también protestar,cambiar el estado de las cosas,discrepar,evolucionar.

Herois ha dit...

Particularment una cosa em fa feliç: Cada cop que Espanya és derrotada en un partit de selecció.

SIGUEU HEROIS!

Mon ha dit...

va que et deixo un regal amb forma de meme divertit al meu blog

Unknown ha dit...

Brisa, llegar a tu casa ha sido un placer ya que la sensibilidad casa perfectamente con mi forma mediterránea de entender las cosas: con el pellizco de pimienta y el polsim de sal de que hablava Montserrat Roig.

Gràcies Raquel, s'intentarà.

Zel... és un plaer saber-te tant propera, tant amiga!

Ya lo puedes decir Juan Carlos... Saludos!

Joan, no puc fer més que aclucar-te l'ull, esgardar-te amb complicitat, amb la complicitat d'un somni que perdura: l'amistat catalanoccitana.

Thanks Angra! Found catalan friends is a great thing!

Tu ho faras una mica possible, Joana, segur...


Gracias Brisa!

Txolo... el teu és un senyor blog, molt ben trabat... un regal per anar descobrint apoquet apoquet!

Manu, no deixes de tenir part de raó, de pragmàtica raó...

Josep Maria... com diu en Benedetti catamos porque llueve en el surco... i ho fem amb alegria.

Ja ho pot ben dir Mn., ja ho pot ben dir! I vostè que ha d'alimentar son fill... que m'ha d'explicar! Déu el beneeixi.

Camino... Tus palabras son sabias, fruto de años de surcar caminos que llevan a la luz.

Sigues heroi, Eduard. Sigues, heroi! Siguem-ho, xeics, siguem-ho!

Mon... Deixa'm uns dies doncs no puc connectar els altaveus, no se que trons els hi passa que la connexió no rutlla...

Uffffffffffffffff

Que xulo poder contestar-vos a tots . fer realitat el feedback!

jo artin au ha dit...

COM M'AGRADA VEURE REFLEXOS PROPIS TAMBÉ EN ELS ALTRES: QUE LA FELICITAT, SI JUAN CARLOS D'ACORD RELATIVA, ÉS MÉS POSSIBLE DEL QUE SEMBLA. I NECESSÀRIA. (TAMPOC EM REFEREIXO, ESTÀ CLAR, A LES MÚLTIPLES FELICITATS HIPNÒTIQUES O NARCÒTIQUES QUE TANT PROLIFEREN).

Unknown ha dit...

Joan,

M'agrada en espacial com adjectivitzes un dels tipus de pseudofelicitat... hipnòtica i narcòtica: Quanta raó!!!

Les motos que ens venen són així, no?

ôstres, et recomano aquest post:

http://cucadellum.blogspot.com/2007/01/ses-rbites-en-sincronia.html#links

jo artin au ha dit...

Gàcies, moltes gràcies. M'agrada molt aquest poema. Tot ell, ... atenció especial a l'últim vers, potser.

defender la alegría como un derecho
defenderla de dios y del invierno
de las mayúsculas y de la muerte
de los apellidos y las lástimas
del azar
y también de la alegría.

Herois ha dit...

Bon vers!

Brisa de Amor ha dit...

Hola Tondo!
por aqui la fiesta tambien parece tomar color... y como ya dije antes!
YO TAMBIEN SOY FELIZ CARAJO! jijiji

millones de petonets!

jomateixa ha dit...

Avui he descobert el teu bloc i com m'ha agradat el posaré d'enllaç al meu per tenir-te a ma. Gràcies per la teva visita i no deixis de visitar-me de tant en tant.

Eseya, Muñecas con historia ha dit...

Hola

Gracias por tu visita! Pena que no entiendo catalan pero de todas formas intentare leer tu blog.

Saludos desde Uruguay!

Robertinhos ha dit...

Tondo, fins i tot el teu blog està ple de la teva ment. Imagina si tinguessis gent treballant per tu...segurament els posts escrits per ells dirien el que tu vols.

el poder mediatitza, ara m'agrada la teva elecció de no continuar subscrit. Indica la teva independencia de deslligar-te del que no t'agrada.

M'alegra la teva felicitat, sorgeix de tu.

©Dríada ha dit...

Gràcies per passar-te pel meu blog i per haver-me deixat un comentari... ¡Poca gent em deixa algun! Aniré passant-me pel teu blog.

¡Fins després!

Anònim ha dit...

Ei Mister Tondo Rotondo, que be que t'agrade el meu bloc, ja tinc moltes visites i encara no ha comencat el viatge que dona rao de ser al bloc!

Per cert, m'havias posat uns comentaris i el wordpress els havia classificat com spam, pero ara ja els he possat al seu lloc

Salut!

Andreia ha dit...

Hola Tondo... he vingut a retribuir l'abraçada! Està molt bé que vinguis a saludar-me, encara que aquell meu espai estigui una mica desert.. :P
Ens llegim

Brisa de Amor ha dit...

hola Tondo!!!
siiii, ya es lnes por la noche con lo cual te queda 1 dia menos para llegar al viernes!
te sigo haciendo compañia!

petonets desde Argentina

Brisa de Amor ha dit...

Vamos que falta menos!

petonets

stop injusticias ha dit...

tondo yo soy casi feliz,le invito a compartir un nuevo espacio creado para compartir verdades e injusticias.
camina o revienta se llama le espero

jo artin au ha dit...

Tondo Rotondo te la retorno: És un poema, per mi bellíssim -en mig del dol- de Joan Margarit, dedicat, com tot el llibre Joana, a la seva filla morta, de qui ell diu en el pròleg: "Ser el seu pare ha significat estar sempre a la vora del més delicat i bondadós que pot oferir la vida"

La Felicitat


La tramuntana està escombrant el mar,/
llis i argentat vora la platja,/
bullint d'escuma a l'horitzó,/
com si el pinzell del vent pintés el quadre/
del port, el mar, la costa, la botiga/
la botiga solitària que obra tot l'hivern./
Les gavine planegen amb les ales/
com falç immòbils que s'emmotllen,/
indiferents, segures, a les ràfegues./
Però a la nit s'esborra tot: els pocs,/
d`bils fanals escolten els xiulets/
del vent que espante les finestres cegues.

Els tres en el petit apartament,/
com una gàbia damunt del mar,/
sentim els vidres colpejats amb sorra/
i aigua de mar tota la nit./
Hem vingut per estar més junts, més sols./
Els llocs familiars són tant absents,/
tan freds i tan boirosos: ja comença lóblit, lluny de nosaltres no existim./
Són uns dies feliços./
Amb el vent sense sostre i el mar fred,/
i l'abandó del poble. Ser feliç/
sempre ha estat una cosa molt estranya.

(pel que és, indubtablement valuós)

jo artin au ha dit...

Tondo Rotondo te la retorno: És un poema, per mi bellíssim -en mig del dol- de Joan Margarit, dedicat, com tot el llibre Joana, a la seva filla morta, de qui ell diu en el pròleg: "Ser el seu pare ha significat estar sempre a la vora del més delicat i bondadós que pot oferir la vida"

La Felicitat


La tramuntana està escombrant el mar,/
llis i argentat vora la platja,/
bullint d'escuma a l'horitzó,/
com si el pinzell del vent pintés el quadre/
del port, el mar, la costa, la botiga/
la botiga solitària que obra tot l'hivern./
Les gavine planegen amb les ales/
com falç immòbils que s'emmotllen,/
indiferents, segures, a les ràfegues./
Però a la nit s'esborra tot: els pocs,/
d`bils fanals escolten els xiulets/
del vent que espante les finestres cegues.

Els tres en el petit apartament,/
com una gàbia damunt del mar,/
sentim els vidres colpejats amb sorra/
i aigua de mar tota la nit./
Hem vingut per estar més junts, més sols./
Els llocs familiars són tant absents,/
tan freds i tan boirosos: ja comença lóblit, lluny de nosaltres no existim./
Són uns dies feliços./
Amb el vent sense sostre i el mar fred,/
i l'abandó del poble. Ser feliç/
sempre ha estat una cosa molt estranya.

(pel que és, indubtablement valuós)

Unknown ha dit...

Joan, t'agraeixo aquests versos d'en Margarit... Justament deu fer un mes o mes i mig vaig pensar en que ja ananva sent hora de comprar un dels seus llibres, doncs no el conec massa tot i que n'he llegit alguns poemes. Finalment no vaig fer-ho doncs només vaig trobar-ne un i era una mena d'antologia i buscava una obra més fresca, i més fina en extensió per poder endinsar-m'hi a poc a poc... Ho tinc pendent.

Stop Injusticias,

Gracias por tu propuesta. Ja us he visitat!

Brisa,

Ets un sol austral... Gràcies.

Andréia,

Torna quan vulguis... però sobretot sobretot viu i estigues al costat dels teus.

Txolo,

De fet el viatge ja l'has començat... Una abraçada!

Dríada,

Molt agraït per la teva tendresa bruna...

Robertinhos,

Gràcies amic per la teva saviesa.

Eseya,

Un saludo a Uruguay, país hermano de sueños y esperanzas...

Jo mateixa,

M'agrada que t'agradi, gràcies per la teva sensibilitat!

Herois,

Gràcies