dilluns, de febrer 11, 2008

INFIDELITATS MEDIÀTIQUES

De lector diari de diaris dominicals estic passant a ser un lector selectiu dels mateixos.

Aquest diumenge, per exemple, van faltar-me hores doncs vaig anar a passejar per la platja del Miracle però abans va succeir un petit miracle: vaig tenir l'oportunitat de seure durant una bona estona en un banc assolejat en plena Rambla Nova amb tres dominicals sota el braç. Tot un tema excepcional, el tenir temps per seure sota el sol i el comprar tres dominicals.

I per quin motiu tres? Doncs pels CD-llibres que regalaven. I avui tornem-hi, me n'he comprat un altre pel DVD, i la feina se m'acumula.

La tria és aquesta:

Queen - A kind of magic ha estat el que primer he escoltat, amb una acurada edició i format. Realment un producte molt bo pels dos eurets que valia l'edició dominical d'El Periódico, el de la capcelera blava.

Camarón - La leyenda del tiempo, que encara no he escoltat, m'ha cridat l'atenció doncs la figura de camarón sempre l'he trobat si més no inetressant i forta, molt forta. A més conté la cançó "volando voy", que podré comparar amb l'excel·lent versió dels Llunàtics. El diari El País han aprofitat el llançament del llibre-CD per augmentar el preu del dominical.

El rock Català -1980-1994 - Potser l'he comprat per compensar el meu camaronisme dominical. Hi ha cançons bones i grups que em porten records, però el fet de ser un poti-poyi i no un disc monogràfic no m'agrada. En tot cas divuit peces de l'any 1991 també per dos eurets va ser la proposta de l'Avui a que també vaig sucumbir.

Un diumenge, doncs, informativament tripartit.

I avui m'he comprat El País un altre cop, no per combregar amb la seva visió esbiaixada de la modernor, sinó per fer-me -aquest cop pagant- amb el llibre-DVD que conté tres programes sobre l'exorcisme. El món dels exorcismes és un tema que sempre m'ha interessat, i de fet ja mavia aconseguit veure l'entrevista a Gabriele Amorth, que us recomano. Ara la tinc a casa i l'he tornat a veure -aquest cop al menjador-. Si voleu veure l'entrevista a l'ordinador, o anar-la escoltant mentre llegiu blogs punxeu aquí: No us deixarà indiferents.

Ja ho veieu, quin diari dóna més?

7 comentaris:

zel ha dit...

Doncs mira, Tondo, jo em vaig cansar d'acumular principis de tot per no acabar res, i només he tingut el que sortia amb els diaris que sempre compro (ja em sap greu, però segueixo comprant també el país.... amb d'altres)
Petons!

Tondo Rotondo ha dit...

Tens raó... però un diumenge d'excéssos el te tothom, no? jejjejeje

Joana ha dit...

Els diaris ja s'assemblen als bancs...Venen de tot.Jo tinc toballoles, cafeteres,copes i no sé què més del banc. Deu ser el comercial que en sap, de vendre-m'ho! :)

Anònim ha dit...

L'excel·lent versió dels Llunàtics? Qualsevol comparació és impossible. Camaron vola i Llunàtics s'arrossegava.

jordimartifont

Tondo Rotondo ha dit...

A més, Joana, s'assemblen als bancs perquè tots pertamyen als quatre poderosos de sempre, que es nodreixen de colles d'intel·lectuals que els fan la gara-gara.

Jordi, benvingut!

En Camaron volava, vola. Ja l'he escolat. però l'arrossegar-se que dius es complementa amb aquest vol, ja te tot vol parteix del contacte amb la terra, per trepitjar fang i pols.

En tot cas, jo tinc el Cd dels llunàtics i el considero excel·lent. Sobre gustos...

*MaRiA* ha dit...

Avui ha sigut l'aniversari d'en Sabina. Poc faltarà perquè algun de tots aquests diaris en donin la discografia sencera! Es veu que la música s'ha posat 'mediàticament' de moda... Be, jo personalment prefereixo això a les cafeteres ;)

carlinhos medeiros ha dit...

En todo canto del mundo, la prensa saldrá siempre en la defensa de sus financiadores, en perjuicios de la población que siempre fue, en su mayoría, manipulada por sus informativos.
Abrazo