dimecres, de febrer 13, 2008

PER LA PAU... CAL NEGOCIAR



Un estat que es reclama democràtic no pot il·legalitzar idees eternitzant la ressolució del conflicte basc-espanyol. Per això -de forma modesta però amb un toc de fermesa i solemnitat- m'he decidit a penjar aquest vídeo.

Sóc partidari de la pau, i per aconseguir-la sóc partidari de la negociació entre les parts en conflicte.

14 comentaris:

Joan ha dit...

Moltes gràcies per el teu comentari al meu blog.
Esta molt curraet el teu :)
Força Nàstic ||*||

raquel ha dit...

Ep tarragoní, t'he atorgat el Premi art i pico, un guardó que va circulant per la Xarxa. Si vols saber de què va entra al meu bloc.

raquel ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Tondo Rotondo ha dit...

Gràcies Joan!

Raquel... Aviat li dedicaré un post a aquest curiós premi!

L'illa dels monstres ha dit...

està clar que sense diàleg no es pot arribar a la pau, això ho saben els del PSOE, els del PP i tothom menys els garrulos que s'empassen les mentides peperes. però està clar que a cap dels dos partits grans no els interessa la desaparició de la violència armada, no saben estar sense ETA, els és massa útil

Joan Martín ha dit...

Opino que, en vistes a la pau, tan execrable és l'us de la violència per aconseguir la mena de fins que siguin, com deplorable és també tapar la boca i impedir d'aquesta o de qualsevol altra manera el diàleg i així impedir possibilitats d'acords (o els mateixos acords). La disjuntiva excloent és: o política o guerra. Jo m'estimo més, clar, la política.

CAMINO INCIERTO ha dit...

Para negociar antes se ha de poder dialogar ¿Tú podrías dialogar y negociar si tienes una pistola en la sien? ¿Tendrías confianza en alguien que lleva desde los años sesenta matando y que, después de varios intentos en 25 años, siempre es quien rompe los intentos de conciliación con más matanzas,más rearmes y más extorsiones? ¿ No asesinaron vilmente a Ernest Lluch ?¿No era uno de los mejores defensores de la paz y el diálogo?.
Han llegado varias veces a los ayuntamientos y creo que hasta en el parlamento vasco y ¿han dejado de matar? critican el estado español y se benefician de todas su ventajas,de sus subvenciones,sueldos y pensiones, no he visto a Otegui renunciando a ningún privilegio del estado que tanto odia. ¿no son bastantes 817 asesinatos?.
¿Te gustaría que volviera Terra Lliure? De verdad que no entiendo qué quieres decir.
Yo soy tan amante de la paz y de la tranquilidad que no me acuerdo de mi último discusión,creo que hace cuatro años y no fué más allá de hablar un poco más alto. Si eres partidario de la paz ¿ cómo puedes pretender que todas las ideas se legalicen?Saludos.

Tondo Rotondo ha dit...

L'illa dels monstres,

El teu comentari m'ha fet pensar també en l'interès qe el govern de Colòmbia te perquè allí tampoc s'hi negociï doncs havent-hi la guerrilla ja tenen excusa per tenir màniga ampla.

Joan Martín,

Política, la guerra deixem-la pel cinema i els llibres d'història, no?

Camino incierto,

Te contesto en plan rapido y cuatro flashes.

Un cordial saludo. Negociación és sentarse y hablar, hablar y ceder posiciones por ambas partes. La "pistola en la sién" de que hablas me resuena a vocabulario cansado, usado por quién quiere que todo quede igual y opta sólo por solución policial: O sea PPSOE.

Recuerda, camino, que el estado español ha encarcelado a la mayor parte de la mesa negociadora: este es un claro mensage de paz? Las torturas también son símbolo de paz?

Mira: todo el mundo debe de ceder para lograr acuerdos, y para ambos lados debe de ser duro. Tanto para las víctimas de ETA cómo para las víctimas de la maquinaria policial del estado español.

La paz se merece que callen las armas y se negocie, por ambos lados. No sólo por parte de ETA. En Irlanda fué posible.

Sobre la legalidad, y aunque no comparta la ideologia neonazi o falangista, o de ciutadans pués pienso que también -en juego democrático- deben de poder concurrir a unas elecciones.

O todos o ninguno, y ninguno significa falta de democracia.

Con amistad!

Alepsi ha dit...

Tan fàcil que sembla tot i tan difícil que s'ho fan venir.... :(

Joan Martín ha dit...

Sí Tondo,jo crec que es pot establir, a manera d'il·lustració, aquest paral·lisme: Entenc la política com l'ús de la paraula, en aquesta cas per la sol·lució d'un conflicte, el supòsit del qual és un tabú (jo la sacralització la veig aquí i no pas en el diàleg, tal com sosté el comapny de blog Joan Miquel Carrillo): en impedir la possibilitat d'escollir, un poble, la seva independència; o escollir que no es vol tal independència, i això manifestat de manera explícita i sense cap mena de pressió (ni d'uns ni dels altres): mitjançant les urnes. El paral·lelisme és aquest: no és sacralitzar la paraula quan saps, de manera indirecta però indubtable, que mitjançant aquesta -l'ús de la paraula-i en una determinada situació estrictament terapèutica són evitables moltes accions d'agressió destructives, o contra sí mateix o contra els demés. La paraula significativa de conflicte i incomprensió i de desconeixement dels instints més destructius, justament per saber-ne d'ells (que no ens enganyem, portem molt incorporats) és capaç de ser un canal -aquesta paraula- molt potent fins i tot pot arribar a ser l'alternativa de la violència (fins a cert punt). La paraula. Sí, la paraula, SI ELS POLÍTICS FOSSIN CAPAÇOS DE FER-NE UN ÚS SIGNIFICATIU (no crido, remarco), fora el canal que evitaria molta mortaldat. La política ÉS la paraula en el seu ús esbrinador i reflexiu de la posició, totalment altra, del contrari. La política ÉS la paraula, per això deia o política o guerra (i gradacions, clar). Però em temo, Tondo, que és molta la malla llet que portem (de manera subtil i educada (fins i tot "democràtica") o de maneres grotesques i terrorífiques) incorporada. Tant de bo que la destructivitat que ens infligim quedes a l'història superada, o a les pel·licules. Tant de bo.

Waipu Carolina ha dit...

Cuando puedas ven a buscar tu premio WAIPUEDUCA por casa. Feliz día! un beso

Josep Maria Yago ha dit...

Efectivament, il·legalitzant poca pau farem.
"No hi ha temps per a l'amor al País Basc, escampa la solidaritat"

Jesús M. Tibau ha dit...

Si no hi ha una negociació de pau seriosa aquest conflicte no s'acabarà mai; encara no ho han entès això?
Quantes vegades han detingut la cúpula d'ETA?
Sempre en sortiran més, perqupe no es tracta d'un simplement d'un conflicte armat.

Joan Martín ha dit...

Però el volen convertir, en un conflicte armat (crec que, curiosament, "col·laborant"-hi les dues parts: l'Estat (els seus gestors, ja no hi ha polítics en el poder, fa ja molt de temps) i la violència utilitzada per la ETA. Només cal parar una mica d'esment en la mena de llenguatge utilitzat quan fan referència al conflicte basc(bel·licista a més no poder utilitzat pels gestors, dels dos costats (PP/PSOE), els dos costats de la mateixa moneda, mai millor dit)