dilluns, de març 31, 2008

EL CATALÀ DE L'ANY

Aquest post és obra d'Albertus Magnus, col·laborador del Connexions [From Tarragona].
Des de la perspectiva de poca credibilitat, manca de nivell i festa per a tothom que dóna una convocatòria com la del CATALÀ DE L’ANY i oberta al públic de tota mena, resulta interessant -si més no- l’escala de valors que l’esmentat “públic” aplica quan se li demana l’opinió.

D’entre els tres nominats, ha estat finalment elegit un polític! Però quina mena de foscor afecta al poble? Troben digne d’encomi la dedicació del Sr. Maragall en la lluita contra el mal d’Alzheimer. Es clar, ho diu ell i això té un valor; ho diu el President de l’escala de veïns del barri de Riu Clar de Tarragona (p. ex.) i ningú no li fa ni punyetero cas.

Una senyora dedica el seu temps, els seus diners i sacrifica part de la seva vida a promocionar la cultura gastronòmica catalana arreu del món, i no val res, això. Un altre senyor ens dona una lliçó moral de superació i dedicació en vers altres mortals sense cap prebenda a canvi, i tampoc, res de res.

Un polític (remarco polític i no ex-polític, doncs aquests mai no es retiren i mai no en tenen prou) declara que té pèrdues de memòria i dedicarà tots el seus (!?) esforços treballant (!?) contra la malaltia que impera actualment i gairebé el fan sant. I que quedi clar què se l'ha premiat per allò que diu que farà, i no pel què ja ha fet sobre l’Alzheimer, doncs a part de passejar la seva popularitat, poca cosa més se li coneix.

A veure; la missió del polític se centra en prometre i mentir quan els convingui (i per desgràcia, els convé massa sovint), i al final, qui paga els plats trencats mai no és ell, sempre és el contribuent qui surt escaldat.

Segon; mai no ho fa posant en perill els seus diners o la pròpia integritat, ans el contrari, sempre en treu un benefici, sigui sota la fórmula que sigui; cotxe oficial, telèfon mòbil gratis, excepció de pagament a pàrkings, despeses per molèsties, transport i vacances gratis, sous exorbitants, convits a “dinars i sopars de negocis”, regals d’empreses “agraïdes”, sou assegurat de per vida una vegada deixat el càrrec, cap necessitat de fer cua a l’oficina de l’INEM, ni paperassa, ni segellar la cartilla cada quinze dies, invitacions (molt ben pagades) per a seguir dient bajanades un cop retirats del càrrec i etc. etc. etc.

Ara, un polític amb cara de son diu el què ha dit i ja el converteixen en català de l’any ( ! )

Però què passa? És que no tenim memòria o que tenim cervell de mosquit? Quan l’inefable dibuixant crític i humorista Perich va engegar una campanya amb les mateixes pretensions, no va tenir ni la dècima part de reconeixement, ressò ni recolzament.

Quan veurem que el Català de l’any sigui un mestre d’escola, una mare d’acollida o un rector de poble que no aparegui a les pàgines dels diaris, ni les revistes del cor ni surti a la televisió? Perquè “el polític” (sigui qui sigui i del color que sigui) pot arribar a tenir tanta tirada encara que hagi estat d’allò més criticat per la seva demostrada ineptitud com a dirigent? Que potser amaguem una inconfessable dosi de maçoquisme?

Jo m’inclino cada cop més per la dita que sentencia allò de “Cada poble té el govern que es mereix.” i això es pot fer extensible a d’altres àmbits socials.
Albertus Magnus

11 comentaris:

Josep Maria Yago Suau ha dit...

no tinc res en contra que li hagin donat el premi (suposo que més per la situació actual i futura que per la passada) però aquestes mogudes em semblen fantasmades i segur que mai premien la gent anònima a qui li faria falta. Collonades!

*MaRiA* ha dit...

És com tot: per què els futbolistes cobren mil·lionades i un científic que descobreix el remei contra un determinat cancer, no cobra ni la meitat?

El veritable català de l'any està en algun lloc on ningú el coneixerà mai. Demagògia...

Unknown ha dit...

Albertus,

Com valorar, però, el guardó atorgat a Neus Català?

Anònim ha dit...

Tondo,
D'acord que de vegades, malgrat tot l'encerten i es fa justícia. Però també podria ser fruit d'una sèrie de factors els quals ni tant sols els organitzadors poden controlar, i llavors, sona la flauta (per casualitat, of course)

Albertus Magnus

zel ha dit...

Ei, Tondo, vols dir que totes aquestes coses no formen part d'allò que l'ésser humà persegueix, per si mateix sovint, esser reconegut, i per tant, engeguem campanyes des de les institucions esperant que algun dia, se'ls reconegui quelcom als qui ara reconeixen a algú?
O no creus que amb això dels blogs i els "vota'm" passa el mateix? No sé com ho veus, tu, però tothom busca una petita parcel.la de glòria...???

Anònim ha dit...

l'amor de la meua vida.
el dia més feliç
l'emoció més intensa

sempre hem de mesurar el que no es pot mesurar... i lo del català de l'any és el mateix...

jo donava per fet que guanyaria el motorista... però què hi farem, sincerament no vaig votar per ningú...

salutacions
ricardo santiago

Josep (sl) ha dit...

Tal com esta muntat el català de l'any i en vista dels últims guanyadors. sembla que per obtenir-lo s'hagi de ser militant del PSC o sofrir o estar sofrint una malaltia greu.

No se com s'hauria de fer. Però preferia més premiar a gent de l'àmbit científic amb una beca per poder procedir amb les investigacions en aquest país sense haver d'emigrar a l'estranger.

Robertinhos ha dit...

vaaaaaaaaaa, et nomino català de l'any Tondo! jejeje

a mi la veritat que aquest premi em sembla una excusa per a gastar diner públic donant-se copets a l'espatlla uns als altres

Mon ha dit...

visca el gran teatre català...!

Mon ha dit...

i aquest cop no es d'en Sergi Belbel...estrany oi?

Anònim ha dit...

Между прочим, не зря blogonews называется местом сбора всего самого увлекательного. [URL=http://blogonews.net]Все самое интересное[/URL] - несомненно верное название для этого сайта.