dimecres, d’abril 30, 2008

AQUESTS DIES LLEUGERS

Ja us ho dic ara... ni sóc músic ni se com tocar la guitarra... però m'agrada la música, i m'ho passo bé assaborint el treball amic de les persones que saben rascar-la -la guitarra-. I ara que arriba el primer de maig, amb el seu pont (i sóc afortunat doncs faig festa)... vull compartir amb vosaltres la música de l'amic bodegueiro, del Carlinhos Medeiros. Malgrat sóc conscient de què aquets dies estaré més proper a la taula de planxar (m'hi ha fet pemsar la que surt al vídeo) que no a la guitarra i l'hamaca... aquí us deixo aquesta bella cançó, aquí us convido a escoltar com en sap aquest Carlinhos, de comunicar tendresa.

Blocaire, periodista, músic... i per sobre de tot persona: aquí el teniu.

Vull dedicar el post d'avui a la *MaRiA*, per motius que més endavant explicaré.

5 comentaris:

*MaRiA* ha dit...

La música transmet molt. Pots estar enrabiat ni et vindrà de gust escoltar música amb canya; si tens el millor dia de la teva vida, escoltaràs el ritme que millor s'adapti a la teva felicitat; si tens tendresa, optaràs per les balades d'amor; i si estàs trist, per les balades de llàgrimes.

És el gran poder del pentagrama. Té tanta força que no te'n pots desempallegar. I encara sort, perquè aquesta força ha de ser sempre immortal!

Moltíssimes gràcies pel post, Tondo. Amb aquest relax sí que es passa un molt bon pont. I, per molt que s'hagi d'estar al costat de la taula de planxar, en Carlinhos també ho està i mira, amb la guitarra a la mà! Va molt bé per combinar la tranquil·Litat amb la revolució; s'arriba a un punt neutre que és perfecte!

zel ha dit...

Ostres, Tondo, gràcies per posar el post, jo rebo el resum de bodega cultural però no sabia tot això que ara sento... Salut!

mossèn ha dit...

curiós ... salut

Dalinha Catunda ha dit...

Amigo,
Obrigada por passar em meu blog, deixando sua marca.
Um abraço,
Dalinha

Joana ha dit...

Quina música tan maca! Gràcies Tondo!