14 d'abril i no us parlaré d'història... En Joan Martín ha entrat amb força al món blocaire tarragoní... pels continguts del seu Anades i tornades i també per alguns comentaris que amb gust he resseguit per aquests blogs de Déu... que neixen i es multipliquen que dóna gust.
I jo anant aprenent coses noves... doncs descoeixia aquesta formació, ja clàssica dins el panorama musical de Tarragona: Metamorfosis era el seu nom, i molt tarragonina la caràtula del seu disc Papallones i elefants... un disc que m'imagino que més d'un deu guardar com una joia entre els vinils, com una mosra d'una època potser escolada, però sempre present en els protagonistes que a ritme de nit, de somni... van anar obrint escletxes en aquesta bassa d'oli que era la Tarragona de miliatrs, capellans i funcionaris en l'època del Naranjito.
Bé... m'hagués agrat conèixer aquest grup... assaborir aquest disc... I mai és tard. El seu bateria ha volgut compartir amb mi -amb valtrus- la seva música enviant-me el que ha anomenat freememe, un meme que pot entomar qui vulgui, lliurement. Diu en Joan que "El regal és un tema musical en el que com a beteria vaig predre part essent component del grup Metamorfosis des del principi fins al final, cap allà al començament dels vuitanta del segle ja, també, passat. I es tracta, el meme, del tema que donava nom a l'àlbum PAPALLONES I ELEFANTS."
Macc parla d'ells en aquests termes: "1979, unos geniales músicos de Tarragona y Reus que han acompañado de gira y han grabado para las Grecas o el Puma, se instalan definitivamente en la ciudad y empiezan los ensayos para darse a conocer como Companyía Oliva Negra, el grupo que más tarde crearía uno de los mejores ejemplos de auto-producción y alta definición en grabación y sonido, me refiero a los Metamorfosis y su disco “Papallones i Elefants”.El ejemplo de Metamorfosis es importante, porque lo que empieza siendo su ensayo, más tarde terminará siendo el famoso estudio de grabación Metamorfosis que tan buenos trabajos realizó en los 80 y en los 90, apoyando a la totalidad de las bandas tarraconenses, al frente de él Jaume Montcusí que continúa trabajando hoy en día en unos reciclados y propios “Estudis Entrepins”." (Extret d'aquí).
No res... si algun dia passejant pel mercadet de la Catedral trobo aquest disc, i la butxaca m'acompanya... l'intentaré aconseguir i em curraré un post una mica més digne... mentrestant aquí teniu aquest freememe... Algú vol donar-li continuitat?
2 comentaris:
N he aconseguit col.locar correctament el botó musical... en tot cas podeu escoltar la cançó al blog Anades i tornades, que enllaço al post.
Bona setmana, xeics!
Geniales músicos, a la altura de los mejores de la época. Se merecen un homenaje !!!
Gracias por recordarlos y tenerlos presentes en tu blogg, tuve la suerte de escucharlos
en directo, no se me olvidarán jamás. Lástima que solo produjeran un álbum ...
Que se agrupen una constelación de buenos artistas como ellos no es cosa facil.
Publica un comentari a l'entrada