Imagineu que poseu una denúncia contra l'empresa on treballeu des de ben jove doncs ara que teniu una edat us estan fent la vida impossible, que aquesta empresa és grossa i molt potent.
Imagineu que aquest judici es retarda i retarda, que els testimonis són convidats a no ser testimonis, que la premsa es nega a publicar-ne una simple nota...
Imagineu que esteu al final de la vostra vida laboral i -en sec- sou defenestarts de les vostres funcions habituals, castigats per motius d'edat.
Jo, m'imagino que tot això pot passar-me, pot passar-te. I creuo els dits.
Imagineu que poseu una denúncia contra l'empresa on treballeu des de ben jove doncs ara que teniu una edat us estan fent la vida impossible, que aquesta empresa és grossa i molt potent.
12 comentaris:
Això passa freqüentment i és una vergonya.
És molt trist que normalment darrera de tot sempre i ha la pela...
I és molt injust que persones que ho han donat tot per una empresa al final es vegin menyspreades per l'edat, per maternitat...
Agafen ganes de no fotre brot... però a alguns ens costa... i amb això juguen...
I passa... massa sovint. Després de donar els teus millors anys a aquesta empresa...I ja no li interesses... Trist!
Una abraçada Tondo! ( saps que t'enyoro) ;)
em sap greu per la gent que es pensa que la empresa la herederà ell, pels altres a treure-li tot el suc que és pugui i a viure !!!
pots passarnos a tots. I passa massa frenquentment. pero on hi ha poder, poc podem fer el simples treballadors.
saps?a mi ja em comença a pasar i tant sols en tinc 51, hi fa que hi treballo treinta y tres, si trenta tres anys....per tant no em costa d'imaginar....el que no imagino es que t'ha pasat amb el punt dos, estem en contacte.
per cert, ja et tinc, tot ok!
L'empresa és una caixa i te la seu a la plaça Imperial Tarraco.
Tralarí que te ví.
Ens poden passar infinitat de coses dolentes... i si comencem a imaginar en aquesta línia podem acabar enclaustrats a casa i sense fer res. Així és que, posats a imaginar, per què no imaginem que la vida ens somriurà?
Res de nou, ailàs. Bon capde!!!
Moltes vegades quan passa això el treballador aguanta per que l’estat de necessitat l’obliga, però si quelcom treballador que es senti acossat, maltractat, humiliat, etc. per la empresa i creu que te que prendre mides, crec que es important que les prengui no contra la empresa solament, sinó també contra el seus dirigents, dons un maltractament si es defensa be es pot considerar un delicte tipificat al codi penal, i això representa fins i tot penes de presó. Penso que el directius de algunes empreses van molt de prepotents, però en el fons quan es veuen la cua s’acollonen.
To the author of this blog,I appreciate your effort in this topic.
Publica un comentari a l'entrada