dimarts, de maig 06, 2008

JOSHUA BELL AL METRO DE WHASINGTON

A la foto podem veure un Joshua Bell molt jovenet... que de ben segur ni els seus fans podríen reconèixer si un dia -per exemple- estigués banyant-se a la platja. Molts n'haureu sentit a parlar de la seva estada de 45 minuts al Metro... jo he de reconèixer que fa una setmana no sabia ni qui era aquest tal Bell, en el seu dia nen prodigi del violí i reconegut violinista a nivell internacional, dins el top ten nord-americà. Però bé...

L'home va estar 43 minuts tocant virtuosament el violí al metro de Whasington, enfundat en texans i samarreta i al costat d'una paperera... formant part d'un experiment del diari Whasington Post. Quina va ser la reacció de la gent davant del geni? Vegeu el vídeo i si voleu aprofundir llegiu la història. En tot cas aquests 43 minuts va facturar 32,17 dòlars (al canvi 20,77 euros), insuficients per a comprar una entrda per a ell mateix, que poden arribar a costar mil dòlars.



Foto extreta d'aquí. La història del metro podeu llegir-la aquí, paga la pena.

8 comentaris:

Carlinhos Medeiros ha dit...

Que preciosidade! Por qué somos tan solitarios? Gracias por la generosidade en divulgar y apoyar el trabajo del amigo Carlinhos Medeiros, Abrazos

William Wallace ha dit...

Molt bo el post!

la imatge de la noia contemplant a l'artista es fenomenal.
el fet de que es paguin com tu dius fins a mil euros per una entrada d'aquest violinista i la gent passés sense donarli importancia es degut a la ignorancia de la gent sobre el genere, si per allà haguès passat una de les persones que pagaria els mil euros de ben segur que s'hagués percatat de la situació i no hagués desaprofitat la oportunitat de contemplar l'espectacle (gratis).

Salutacions!

Roxi ha dit...

Hola Tondo!
Mira lo que más me impresionó es que en la primera parte del video la gente ni siquiera paraba un rato a escucharlo, es decir, independiente que uno no reconozca al genio del violín, o que no lo haya escuchado antes, si vas estresado al trabajo o corriendo que más lindo regalo que música en vivo, en situaciones así hay que obligarse a hacer una pausa y dejar que la música invada tu corazón. Como que nadie percibía al músico, que pena!, más allá de que es un super genio.
No sé si me explico.
Yo acá en el metro Los Leones siempre me quedo escuchando a un trío de violín, cello y flauta traversa, y es como un oasis en medio de las entrañas urbanas.

Un abrazo desde chile, y claro que pasé por tarragona, pero apenas alcancé a leer el letrero desde el tren de alta velocidad, creo que no se detuvo ni dos minutos.

Joana ha dit...

Per què sempre ens sembla que si paguem molt tindrem la qualitat assegurada i no és així!
M'ha agradat molt el post.
Bona nit Tondo!

Anònim ha dit...

el que és indignant és que s'hagi de pagar 1000 euros a un tio per veure'l tocar el violí. o milions a un tio per veure com xuta una pilota de futbol.
penseu en això!
xavi-e

Salvador Guinart ha dit...

Com sempre, els teus comentaris són molt interessants. Si passes pel meu bloc, veuràs que tens un regal per tu.
Salut!

mossèn ha dit...

curiós ... salut

*MaRiA* ha dit...

Els artistes bons comencen passant desapercebuts... S'ha d'intentar veure d'aquesta manera. Ho dic i estic pensant en OT: a veure a quants d'ells veiem intentant guanyar-se cinc duros dels antics pels metros... I a veure què passaria si tothom passés d'ells... Jo em quedo en què això demostra el què realment val cadascú.

Com sempre, posts que fan valorar la vida i el preu d'allò material que realment val o no val la pena! Enhorabona, Tondo!