dimecres, de maig 21, 2008

RAFAEL JENÉ A JUDICI

Un bon amic m'ha comentat que finalment serà dijous, quan els directius de Caixa Tarragona -d'aquí el títol Rafael Jené a judici, s'entèn que l'home representa l'entitat- hagin de seure a la banqueta dels acusats degut a un tema de mobbing contra un treballador, a qui li han fet la vida impossible i l'han degradat laboralment. Algun cop he comentat que en les caixes, i Caixa Tarrgona no n'és una excepció passar dels 55 anys i estar actiu laboralment és com una mena de delicte -enteneu-me l'expressió!-.
Doncs bé aquest judici es fa, finalment. Després de que gran part dels testimonis s'hagin tirat enrrere i no acudeixin a declarar degut a pressions, després d'una obra d'enginyeria en la qual la mateixa Caixa Tarragona ha tocat forces tecles. Casulament veureu com el Diari de Tarragona, d'aquest cas ni en parlarà: s'hi juguen massa (subscripcions, informació privilegiada, publicitat!). Aquest amic m'ha explicat coses que en un estat democràtic no hauríen de passar, però passen... les clavegueres del poder són confluents, i sempre esquitxen a la cara dels treballadors, del poble, de tots naltrus. pensem que no ens passarà mai... i tant de bo així sigui.

I posats a parlar bé de Caixa Tarragona, no te desperdici aquest enllaç, on es detalla la censura que hi va haver amb una exposició de temàtica històrica que sembla ser no va agradar a Rafael Jené, el director general de Caixa Tarragona.

I si voleu més enllaços, aquest és el codi de conducta dels treballadors de Caixa Tarragona, però... quin és el codi de conducta de Caixa Tarragona?

No us marejo més!

6 comentaris:

BETTINA PERRONI ha dit...

Hola Tondo :)

Ahora que veo esa moneda, recuerdo que una moneda mexicana fue declarada como la más bella del mundo! :D

Besitos,

Sara ha dit...

El mobbing laboral, una gran putada que pateixen tant persones majors de 55 com també els més joves. Odiós! Amb 23 anys jo l'he patit i no té excusa... Sort que quan un es jove és més fàcil començar de nou i dir "bon vent i barca nova"!

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

El mobbing laboral és la manera de desgastar un treballador, fins a anorrear-lo.

Ho van intentar amb mi a una empresa anomenada Restaurantes Rápidos de Salou SL, més coneguda com a l'empresa que explota les franquícies de Mc Donald's a Tarragona, Parc Central, Salou i Cambrils, i al més mínim indici, els vaig deixar i vaig convertir-me en emprenedor.

Aquesta empresa està gestionada per un cacic molt irrespectuós i irreverent.

Vaig deixar l'empresa molt violentament perquè sempre em buscaven les pessigolles i estaven tota l'estona dient tonteries, però, pel que m'explicaven els ex-empleats de l'entorn, van intentar crucificar-me.

Francament, a mi me la va suar, realment estic molt per sobre de tot això, ja que ni m'ha mancat la feina ni la retribució, ni molt menys, la manera de guanyar-me-la.

I, sobretot, ni que continuï fent hores, tinc la seguretat que el que reculli és per a mi, no mano sobre ningú, ningú no mana sobre mi, però ara estic fent una cosa més conforme amb la meva formació i amb la meva vocació.

I, sobretot, més acorde amb la meva dignitat. No se'm van caure els anells, ni el títol per haver fet això, però el que no podia ser és que, venit d'un món que no tolera certs abusos, arribo a parar a un altre on gent que no arriba ni als mil euros són vexades i explotades fins a l'exasperació, insultant i abusant.

D'aquella colla, només en queda la mala imatge que van donar, i en aquell equip, no es podia treballar correctament, en queden molt pocs.

Jo n'estava fins al capdamunt, perquè aquella gent no respectava ni a sa mare. Sempre liaven escàndols i aquesta no era la manera. Ho fèien molt subtilment, i els vaig durar tres anys perquè volia començar bé.

Però vaig arribar a una conclussió: totes dues coses, que semblaven incialment compatibles, a la llarga s'havia de triar.

Fins al dia d'avui, on afortunadament puc dir que em va molt bé com a professional lliberal, acabant portant assumptes de cabdal importància, i amb la posició social que he guanyat no amb pocs sacrificis i esforços.

Resulta que el món empresarial parla de "persones sobretitulades", que és l'equivalent a "persones difícilment manipulables". Vaig agafar mala fama perquè qui intentava fer-me mobbing també rebia. Em dèien que el jefe aquell pagava sicaris, però si algun hagués intentat de fer-me alguna cosa, segurament li hauria enviat el seu cap embolcallat en un paquet amb el missatge següent: "com em tornis a enviar un altre, el següent seràs tu".

Aquesta gentussa despertava el pitjor de cada un. Ja vaig fer bé d'enviar-los a la merda.

Salut.

Joan Martín ha dit...

"Aquesta gentussa despertava el pitjor de cada un. Ja vaig fer bé d'enviar-los a la merda." És el que té la gentussa, no pot despertar altra cosa, MANTENEN -això sí poden fer i fan- l'estatus de la merda embolicada amb or. M'estimo més l'or de la dignitat -el teu, Blas- tot i que a vegades i malauradament aquests valors (llibertat per poder escollir, dignitat, formació, esforç, valentia...)hagin de suportar la merda que els demés, tenint-la, intenten incrustar-te.
La merda, al vàter.
Salutacions.

free online lottery ha dit...

The nice thing with this blog is, its very awsome when it comes to there topic.

super lotto numbers ha dit...

Considering the fact that it could be more accurate in giving informations.