Avui un pensament m'assalta... mentre desitjo que aquesta plaça s'ompli de hooligans russos ebris celebrant una victòria futbolística. I mentre, espero que s'engrandeixi la galeria d'intrèpids esportistes amb el tant esperat post mensual del blog Herois.
Foto extreta d'aquí.
6 comentaris:
Tondo, per començar t'he de dir que respecto totes les opinions possibles.
Primerament, soc tarragoní de sang, per la qual cosa suposo que català i així doncs suposo que espanyol. Dic suposo, perque si per el fet de ser de Tarragona (que es a qui porto al meu cor) he de ser català (perque tarragona pertany a catalunya) mai m'amagaré que també soc espanyol (per la mateixa teoria que soc català).
Amb això et vull dir que per mi es tant llunyà un ciutadà de girona que un ciutadà de caceres, els ciutadans que son propers a mi son els tarragonins que son amb qui m'identifico.
I parlant del tema futbolistic, tant de bo avui aquesta plaça estigui tant deserta com es veu a la foto, això significarà que el meu pais ha fet alguna cosa gran.
I el que titlli a algú altre de feixista per voler que Espanya guanyi una eurocopa no te ni idea del que significa aquesta paraula ni dels sentiments que pot tenir cada persona.
Amb tot això, espero que el meu equip aquest vespre guanyi al teu, sempre amb molt bon rotllo.
Salutacions!
quina sort de que no m'agradi el futbol i si m'agradés aniria amb Andorra
William,
Afortunat tu, que pots sentir-te identificat amb la selecció espanyola. A mi el futbol me la refot bastant, i Rússia també. Però el nacionalisme espanyol que ens endossen a cullerades amb el rollo de l'Eurocopa no m'agrada gens ni mica.
M'agradaria viure en un país normal, però bé. Vivim al país del cafè para todos.
No res, una abraçada William.
Té la mà Maria,
Arriba un punt que el futbol deixa de ser esport per esdevenir política, de la dura.
Jo també amb tu i amb Herois i amb els russos, oèèè!!!
No hi ha hagut sort, caldrà esperar a la final...
Germans Espanyols, qui ha dit que tots els catalans són naZionalistes? Escolteu els suaus murmuris dels claxons, dels petards i dels coets. Les meues condolences a Puchero-cós i a Urkullu... pobrecitos!
Publica un comentari a l'entrada