Potser anomenar-los criminals, o assassins sigui massa lleuger... ha d'existir una paraula més dura. Monstres?La defensa de Milosevik ahir, com la de Karadzic avui... és bandera d'un dels nacionalismes més agressius i tronats d'Europa: el nacionalisme serbi. I per defensar-los els identifiquen amb Sèrbia, com si no fos possible que a Sèrbia hi pugui haver persones normals, persones amb somnis i projectes que no passin per la violència i el despreci pel gènere humà.
Avull vull ser dur, he esmorzat atònit davant la televisió veient imatges de la gran manifestació sèrbia a favor del seu ídol Karadzic. I m'he emprenyat no per això, doncs era d'esperar. M'he emprenyat per la lleugeresa amb que s'utilitza la paraula feixista, la paraula nazi. Els radicals serbis l'utilitzen per a adjectivar l'OTAN, l'estat espanyol l'utilitza per adjectivar els grups d'esquerra què se'l volen carregar, a Colòmbia els narcotraficants que són al govern l'utilitzen per adjectivar la guerrilla, també d'esquerres... I és que les paraules 
estan cada cop més tergiversades, més buides de contingut. Telecinco va ser taxativa barrejant la notícia: "Cae el comando Vizcaya y atrapan a Karadzic".I si teniu fetge feu la prova i visiteu blogs i webs del búnquer cavernícola de l'Espanya negra, i trobareu defenses enceses dels criminals de guerra serbis´com ara aquesta: "Por la dignidad de la Vieja Europa, contra el terror musulmán financiado desde Riyad, amparado por Washington y silenciado en Bruselas... ¡Kosovo siempre serbia!.". Estan nerviosets ells, doncs quan les barbes del veí veus afaitar...
Però vaja... en recordeu més de paraules tergiversades? Democràcia, potser. Llibertat? Ai... la llibertat... aquesta dama de què ens parlava Lluís Llach:
CANÇÓ D’AMOR A LA LLIBERTATNi sé com, Llibertat,
hem vestit la teva imatge en el temps;
per no haver-te conegut
t’hem ofert cançons d’amor
per a fer-te un poc menys absent.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està
esperant.I el teu nom,
Llibertat,
poc a poc l’abarateixen, meu amor;
sabent-nos enamorats,
venen ombres del teu cos
per calmar la nostra antiga set,
però així no ets tu.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.
I potser, Llibertat,
ets un somni fet bandera, tant se val.
Cridarem sempre el teu nom
com si viure només fos
ésser pelegrí a la teva font.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.
1 comentari:
amic, és complicat. Per a mi Karadzic, malgrat que a la foto em recordi a en Carod amb barba, em sembla un criminal de guerra que amparat en una batalla i uns valors independentistes, van dur a terme un genocidi seguint l'escola hitleriana. Ara bé, també és cert que sol el conec i tinc opinió per les diferents fonts d'informació espanyoles (reporters de guerra, tn, diaris, etc.), és a dir, excepte dels reporters de guerra no tinc testimonis directes.
Actualment usem nazista tan lleugerament com democràcia. Ni nazista és un que mata a gent per motius racistes, ni democràcia és qualsevol règim polític que permet votar.
No oblidem que Guantanamo existeix per a defensar la democràcia...ironia que els que tenen el poder ens volen fer creure i que, malauradament, et trobes a més d'un que ho pensa.
Publica un comentari a l'entrada