divendres, d’agost 08, 2008

Y DE REPENTE... DANIELÍ

De tant en tant m'agrada visitar el blog de Danielí... Amb temps, assaborint els seus versos, la seva sensibilitat... aquestes petites coses que ens descobreixen com a éssers humans, integrats en un món més senzill, més planer, més clar... tot plegat escrit des de xile.

I avui vull convidar-vos a assaborir-lo també. Si voleu... hi trobareu un grapat de versos d'aquells que entren directament, sense gens de barroquisme ni giragonces estranyes... hi trobareu també d'altres coses, d'altres colors sobre la base del verd, de l'esperança... anem-hi?

4 comentaris:

zel ha dit...

Anem doncs, que si tu m'ho recomanes, segur que s'ho val.

Anem bé? Petons! per cert, fa un any de blog i tu, si tu, vas esser el meu primer i gran model! Gràcies per la companyia!

Cèlia ha dit...

Gràcies per fer-nos descobrir tresors així d'amagats, m'ha encantat la seva poesia! Jo també em desdoblo de tant en tant...

Joana ha dit...

Jo també em trc el barret!
Gràcies, com sempre...

Unknown ha dit...

Gràcies a valtrus, per ser aquí i per ser així!

Us he conegut en diverses èpoques blocaires i per casualitat mira, aquí us tinc comentant plegades... jejejejje

salut wapes!