VINE AMB MI

Avui he tingut un matí entretingut… he viatjat en un bus urbà, en un trajecte que començava a les 09:07 del matí… des de mig bus veia una imatge de l’Àliga de la ciutat i els divertits dibuixos dels personatges que protagonitzen la campanya de Tarraconins. I com que la màquina encara no havia engegat se sentia la conversa dels professionals del transport, doncs congregats hi havia el conductor, un inspector i un altre home que semblava del ram però no duia uniformne.

Aquest darrer ensec espeta: “Hay que ver la cantidad de mamones que nos han colocado” y tot segiuit rebla el clau amb un “estoy hasta los huevos de tanto adhesivo” i mig arranca la imatge de l’Àliga que guarnia la part de darrere de la cabina del conductor, per després continuar criticant la tarifa integrada que puposa realment, al meu entendre, un bon impuls al transport públic. L’home ha baixat front a l’aparcament d’autobusos que hi ha devant de l’edifici de la Brigada municipal al Polígon Francolí.

UN DIUMENGE AMB SIR SIMON RATTLE

No cal dir que el títol d'aquest post és una mica incert, però no del tot. Aquest diumenge al matí (i ja en van tres!) m'ho he passat d'allò més bé gaudint de la música de la Filharmònica de Berlín dirigida pel polifacètic Sir Simon Rattle. No us penseu... veient-lo per la petita pantalla.

I m'ha agradat la seva forma de dirigir, suau, alegre i combativa quan cal...

Va ser l'any 1999 quan Rattle va substituir Abbado al front de la Filharmònica de Berlín i, per als qui estimeu el setè art dir-vos què en Rattle és el culpable de la banda sonora de la pel·lícula El Perfum, interpretada per l'excel·lent filharmònica que dirigeix.

MÉS SOVINT

La Joana esperava la meva invitació... i jo a la parra!!

I és que hauria de llegir els comentaris més sovint, més ràpid, vaja!

El món del blog ja ho te això, en segons quins moments molt enganxat, a tope... en d'altres més de traqui... però sempre regant-lo, cuidant-lo ni que sigui espaiadament...

Ben aviat seran dos anyets, tu!

SANTA TECLA

Especialment als blocaires tarragonins, però també a totes i tots valtrus, compartir una espurna d'alegria i de festa, de la festa major de Tarragona.

Visca Santa Tecla!

Èric and the Army of the Phoenix

Des de fa uns mesos s'està duent a terme una campanya a internet a través de la plataforma YouTube per internacionalitzar el cas d'Èric Bertran.

Amb el lema "El món ha de saber-ho" el vídeo "Èric and the army of the phoenix" s'ha convertit en pocs mesos en el quart més comentat del món, el que té més vídeorespostes amb 8.300 i el sisè més vist de política a nivell estatal.


Amb mes d'un milió de visionats i més de 257.000 comentaris registrats, aquest vídeo té l'aspiració d'arribar a ser el vídeo més comentat del món

"Èric and the army of the phoenix" descriu en català i amb subtítols en anglès els abusos patits per Èric Bertran quan tenia 14 anys per part d'Espanya pel simple fet d'haver demanat a tres empreses l'etiquetatge en català.

És per tot això, que hem iniciat una campanya de difusió entre els mitjans de comunicació per a arribar al màxim nombre de persones i, d'aquesta manera poder arribar al número 1 del rànquing mundial del YouTube.

Confiem que ajudaran a internacionalitzar encara més aquest cas ja que per fi, el món ho està sabent, i ara és hora d'aconseguir tenir aquest important altaveu que pot representar arribar a ser el número 1. Amb la vostra ajuda arribarem a un major nombre de persones i és per això que comptem amb vosaltres.

CARLA BRUNI, L'ANDORRANA DE RETRUC

Avui vull compartir amb vosaltres la música de la copríncipesa d'Andorra, i és que en sap. Diuen però les males llengues que la seva casa de discs ha inflat les xifres de vendes per tal de donar una mica més el pego, però vaja... de tothom és sabut que els discs tradicionals ho tenen difícl per competir amb d'altres mètodes d'aconseguiment de la música per la cara.

En tot cas, passeu-ho bé amb aquesta cançó de la coprincipesa andorrana. I si us atreviu a tararejar-la... aquí va la lletra...

QUELQU'UN M'A DIT

On me dit que nos vies ne valent pas grand chose,
Elles passent en un instant comme fanent les roses.
On me dit que le temps qui glisse est un salaud que de nos chagrins il s'en fait des manteaux pourtant quelqu'un m'a dit...

Refrain
Que tu m'aimais encore,
C'est quelqu'un qui m'a dit que tu m'aimais encore.
Serais ce possible alors ?

On me dit que le destin se moque bien de nous
Qu'il ne nous donne rien et qu'il nous promet tout
Parais qu'le bonheur est à portée de main,
Alors on tend la main et on se retrouve fou
Pourtant quelqu'un m'a dit ...

Refrain

Mais qui est ce qui m'a dit que toujours tu m'aimais?
Je ne me souviens plus c'était tard dans la nuit,
J'entend encore la voix, mais je ne vois plus les traits
"Il vous aime, c'est secret, lui dites pas que j'vous l'ai dit"
Tu vois quelqu'un m'a dit...

Que tu m'aimais encore, me l'a t'on vraiment dit...
Que tu m'aimais encore, serais ce possible alors ?

On me dit que nos vies ne valent pas grand chose,
Elles passent en un instant comme fanent les roses
On me dit que le temps qui glisse est un salaud
Que de nos tristesses il s'en fait des manteaux,
Pourtant quelqu'un m'a dit que...

Refrain

1.012.243

Recordeu aquest vídeo?

En el moment d'escriure aquest mini-post ha estat visualitzat 1.012.243 cops.

Quan es dobli a diversos idiomes serà la riota dels guardians de l'ordre i la llei (del seu ordre i la seva llei).

BARBANEGRA

Donaré resposta als vostres comentaris del post anterior, però aquests dies vaig una mica atabalat... i la perspectiva d'unes festes de Santa Tecla que avancen inexorablement fins al moment culminant de l'entrada del braç el dia 23 a la catedral no se a nivell blocaire lo que em depararà.

Però posats a parlar de banderes, vull compartir amb tots valtrus aquesta, que era utilitzada pel pirata Barbanegra. M'intriga el cor roig!

Imatge extreta d'aquí.

VULL VIURE EN UN PAÍS NORMAL, PER AIXÒ PENJO L'ESTELADA

Avui molt especialment, recordant les persones que ho han donat tot pe ser el que som, penjo l'estelada.

I he escollit una imatge concreta, la dels alpinistes Xavi Arias i Xavi Aymar al cim de l'Everest.

Necessitem perviure com a poble, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, si volem llegar a les futures generacions la nostra cultura, la nostra llengua.

Necessitem espolsar-nos els grillons!

JO TAMBÉ PENJARÉ L'ESTELADA AL BLOG

Aquí podeu anar seguint el desenvolupament del centenari de la senyera estelada, símbol de llibertat del nostre poble.

"Fora grillons!" cridaven els nostres avantpassats, serem menys?

Us animo a seguir l'exemple dels més de cent ajuntaments catalans que democràticament han optat per hissar la nostra bandera de lluita aquest onze de setembre. Tarragona, malgrat ara hi governin ERC i el PSC continua engalanant la Rambla Nova únicament amb la bandera local, relegant la senyera a d'altres espais, i fent-la voleiar amb normalitat al costat de bandera espanyola, que des de que les tropes franquistes la van entrar a Tarragona és present institucionalment a la ciutat.

Seguint l'exemple de molts blocaires que en parlen, de diferents maneres de pensar, us animo a penjar, demà onze de setembre la senyera estelada al vostre blog.

I deixant enrrere el món virtual, us animo a sortir al carrer i participar en els diversos actes de dignitat nacional que se celebren. Al Camp de Tarragona s'han convocat a Reus.

MALENI & CORBACHO ENS VISITEN

Tarragona avui és notícia per l'enfonsament d'un vaixell al Port i el consegüent empudegament de les aigües amb el cru del barquet de marres.

Qui hagi d'investigar que investigui, i qui hagi de fer rodolar caps, contractes o concessions, doncs que els faci rodolar; que l'estel·la del Prestige és allargada.

El post d'avui, però, és per expressar en veu alta el meu sentiment de què vivim en una mena de reserva índia, on enganyats pensem que vivim governats des de casa, però on realment vivim sota els dictats de Madrid.

Qui gestiona tota la història de l'empudegament amb fuel de les aigües del nostre port? Doncs Madrid, Espanya. I la prova és que la ministra de torn aquesta tarda arriba a la ciutat per marcar territori. Com ho ha fet el ministre de torn que avui ha vingut a inaugurar l'edifici de la Seguretat Social de la rambla Nova, retolat únicament en la lengua del imperio. I és que al Corbacho i la Maleni em sembla que sel's hi emfum una mica el nostre dret a decidir.

DROPO

Darrerament estic una mica dropo, blogejantment parlant, i mentres he tingut èpoques molt molt actives penso que aquest inici de setembre es l'altra cara de la moneda...

Per això he escollit aquest contundent títol per aquest breu post!

CENTENARI DE L'ESTELADA

A les portes de l'onze de setembre i mentre camionades de merda mediàtica són abocades a diari contra tothom qui gosa a dir qui és, reprodueixo el post que vaig penjar el 16/08/08:

Un grapat d'ajuntaments s'estan començant a adherir als actes del centenari de la senyera estelada. Això vol dir que, per damunt de partidismes, aquest onze de setembre la bandera estelada lluïrà en alguns ajuntaments.

Groga, blava, estrella, triangle, barres... tota la informació sobre l'orígen de la la clàssica bandera estelada la trobareu en aquesta pàgina.

Més enllà del tema polític, que podeu compartir o no, aquesta és una pàgina força interessant a nivell de contingut, del coningut d'una bandera amb solera que ja forma part de la nostra història més recent. I si voleu pillar un banner per al vostre blog... doncs trieu-lo aquí.

SHUT THE HELL UP!

Curiosa la utilització de les paraules, i del seu contingut.

Llibertat no sempre vol dir llibertat.

Poble no sempre vol dir poble.

Terrorisme no sempre vol dir terrorisme.

Democràcia no sempre vol dir democràcia.

Per posar quatre flagrants exemples.