La Joana esperava la meva invitació... i jo a la parra!!I és que hauria de llegir els comentaris més sovint, més ràpid, vaja!
El món del blog ja ho te això, en segons quins moments molt enganxat, a tope... en d'altres més de traqui... però sempre regant-lo, cuidant-lo ni que sigui espaiadament...
Ben aviat seran dos anyets, tu!
7 comentaris:
Ara ja puc anar a dormir tranquila...
Només volia saber que estàs viu!
Una abraçada!;)
Uissss 2 anys! Ens fem grans Tondo!
felicitats!
Diguem que si, viu i cuejant una miqueta.
Encara no els dos anyets, però aviat... som de la mateixa fornada naltrus.
Home, Tondo, de vegades no estar atent als convits et pot portar maldecaps, sort que la Joana és de bona pasta... I sí, hi ha temporades que un no sap per on començar...i parla de l'únic que sap fer de debó...
Petons!
Les novetats tenen això, la passió, després, quan es normalitza... resta l'amor (o no). Els blocs són com la vida mateixa!
a vegades no tenim res a dir. o no hi ha ganes. a mi em passa.
petons
collons! he penjat el comentari en un altre blog!
Tens tota la raó. Deia que em sap greu no poder actualitzar tan sovint com abans però me'n sap mes no poder visitar sovint els vostres blogs.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada