Me n'assabento de que el blocaire Pinel a partir d'ara haurà d'alçar més el cap cap a les estrelles per poder buscar-hi allí el seu pare. Les persones se'n van, traspassen, moren... però d'alguna manera continuen vives i tinc la creença de què ens hi retrobarem en un misteriós futur que ningú coneix.
No res, aquest post d'avui, senzill i breu és per acompanyar a Pinel i la seva família en el sentiment.
De tot cor,
Imatge extreta d'Apa Noi
4 comentaris:
No el conec, l'amic Pinel, però com diu la meva mare, novembre és el mes que més gent s'enduu, sembla, i les dites així ho confirmen. Miraré a vere si, des de casa d'algú, m'hi passo a deixar-li una abraçada.
Petons maco!
AH, els de baix, genials, no?
Hola tondo rotondo, es la primera vez que dejo un comentario en blog, aun que si te leo y sigo, pero bueno este post, demuestra dentro de otros cuantos, que aun hoy en día existe algo de compañerismo aun que sea virtual.
Salud.
ya he postado mis sentimientos en otro blog tuyo pero me gustaria dejarlo novamiente. Que todo pase bien brevemente.
saludos
Publica un comentari a l'entrada