Avui, de forma especial, dedico aquest post a la Zel, amiga blocaire amb qui comparteixo somnis i il·lusions blogosfèriques. Us deixo amb unes sentides paraules extretes del seu blog:T'estimo, papa. M'he quedat les teves claus, allò que més tocaves cada dia.
M'he quedat la teva olor, la que m'ha quedat a les mans quan t'amanyagava tot plorant, i t'eixugava la suor freda.
Sigues forta, sigues tendre, Roser.
4 comentaris:
tot un detall company. Un bonic post
Un molt bonic post, espero que la reconforti!
Tondo, m'has fet saltar les llàgrimes, ets tan tan tan tot allò incombustible de les grans persones... Si es pot dir un t'estimo a algú que només coneixes d'escrit i de llegir-nos, t'ho dic de tot cor. Gràcies. Saps què? M'heu fet tanta companyia, que em sento molt més recolzada que no pensava. Petons, Tondo, gràcies.
Me uno a tu mensaje.Es una bellísima persona.
Publica un comentari a l'entrada