No fa gaire la Genialité de Catalunya va prohibir als pagesos segar el blat al migdia per tal de prevenir incendis.Enguany l'incendi més gran, i amb una víctima mortal, l'ha provocat el filam elèctric.
Ordenarà tallar el conseller Baltasar l'electricitat al migdia per prevenir incendis?
I l'aigua? Utilitzar aigua per tal d'apagar focs... és sostenible? (Això és broma, no us penseu que ho dic seriosament!).A voltes els nostres polítics se n'obliden de què més enllà de Barcelona hi ha vida, i vida intel·ligent... de què els pobles són el teixit del país, on més es parla català i on menys serveis públics hi ha.
Cal deixar-se d'històries i donar suport als nostres pagesos, ja que si no s'acabarà aviat tot... els paisatges restaran erms i les fruites i hortalisses ens arribaran en trens, vaixells o camions de lluny, lluny enllà.
3 comentaris:
Completament d'acord amb tu Tondo. Els pagesos mantenen viu una gran part del territori no urbà de Catalunya, amb un gran esforç i amb un fort lligam amb la terra i la natura. Molt més s'estimen la terra i la natura els pagesos que els ecologistes de cap de setmana que hi van en quatre per quatre a voler-los donar lliçons sobre com els han de mantenir aquell paisatge, sense tenir-ne ni idea sobre el tema, volen imposar un paisatge de postal. Però hi ha un problema, el paisatge com a part de la natura es viu i les postals són mortes estàtiques tot el contrari de la vida.
Ui, Tondo, ha arribat un punt que ja no tinc esma de dir res...
Vull emigrar a la lluna...
Sempre ho veuràs així. En qüestió de responsabilitats vindria a ser com el cas típic de qui paga per la mala notícia sempre resulta perjudicat el missatger; és a dir, qui menys culpa en té.
Amb això passa el mateix. La companyia elèctrica de la regió crema mitja comarca, i a continuació, el Govern treu un edicte que prohibeix collir cireres al migdia! Glamurós!!
Sembla com si tots els discapacitats mentals de l'era moderna hagin decidit dedicar-se a la política. Si nó, no s'entèn.
Albertus Magnus dixit.
Publica un comentari a l'entrada