Avui vull dedicar aquest post a una persona d'aquelles que sense saber-ho he anat coneixent poc a poc, amb visites més o menys habituals, més o menys esporàdiques al seu blog, als seus blogs. Avui fa anys i vull felicitar-la i enviar-li una abraçadota ben forta, especialemnt en uns moments en què no ho està passant -diguem-ne- de la millor manera possible. Ja ho té això el cor!Les ferides de les espases es curen més o menys ràpidament, però les del cor triguen una miqueta més a cicatritzar (és el procés de dol)... però cicatritzen. I potser és llavors quan pots valorar el pes de la teva decissió, d'una llibertat que costa al principi però que poquet a poquet et va revitalitzant per dins.
Les meves salutacions i endavant, ara potser amb el vent de cara, i ben aviat amb el vent a les esquenes per continuar avançant.
Imatge: Eïvissa, d'Àfrica Fontanals. Podeu visitar la seva web aquí.
1 comentari:
moltes gracies Tondo, amb amics aixi, les farides cicatritzen ràpid.
hi haura vent a favor, sino ja el bufare jo.
un peto molt ford.
Publica un comentari a l'entrada