Què PP voten contra la presència d'una senyera estelada pot semblar normal, que ho faci CiU pot sorprendre algú... però que ERC, un partit que es reclamava independentista ara voti en contra de l'estelada és al·lucinant, i així ha estat al Vendrell. Llegiu-ho aquí.I ICV és un partit eco dels socialistes, per la mateixa regla de tres ERC és Esquerda Republicana? Qui sap ! Com esmoen les dents els de la CUP i Reagrupament davant de tanta pluja fina!
12 comentaris:
vols dir que anem bé?
jo situaria el tema en uns altres paràmetres, a veure:
possiblement el que falla és la percepció del que és realment politic. Em temo que aquesta democràcia mediàtica i mercantil el que fa és generar etiquetes en forma de partits que, els que poden, passen a engrandir el relat sistèmic. Vull dir: els partis de l'auca funcionen amb unes lògiques de govern o d'oposició -depen de la correlació- i amb més o menys retòriques funcionen dins del més estricte respecte del sempre intocable capitalisme. La qüestió nacional, que té la seva importància, passa a ser el "pathos" cultural (o para-cultural) que mobilitza sentiments i, en pocs casos, consciències. Els matisos, doncs, estan en funció dels accents davant de l'estat de coses económic, social i nacional. Jo m'inclino per un tipus de política gens assistencial (els "polítics" no ha de resoldre les coses de la gent per delegació) i més centrada en el fet militant. A la pregunta de: què fareu per resoldre això o allò? Un militant d'esquerres hauria de contestar: "ningú més que tú pot resoldre les coses. Tú i els teus. Organitzats, mobilitzats, lluitadors i invectius!".
L'elogi de la política profana passa per aquests paràmetres: lluita contra allò que deforma la política, fulmina les llibertats, destrossa el planeta, explota i oprimeix. Això és de sempre la raó de ser de l'esquerra: la lluita contra el capitalisme, contra la dictadura del capital i una idea de la democràcia superior a la mera concurrència electoral de màquines gestores i propagandístiques com les que surten a l'auca. M'en refot la crisi d'ERC, és una crisi de poder i de relat. M'en refot en Carretero i la seva pàtria simbòlica i fanàtica. Conec des de dins el món d'ICV i les seves enèssimes mutacions que l'han portat a ser un partit-empresa degudament empaquetat i adaptat als requisits del marqueting electoral. No crec que la cosa passi per nous o vells partits. En tot cas la cosa de l'esquerra ha de passar per l'abandó de l'auca, de la professionalització, de les pràctiques sistèmiques i per la necessària conjucció de l'ideal del socialisme, de l'autogestió, de la critica sistemàtica al capitalisme i en la recerca i recosntrucció del subjectes revolucionaris per poc de moda que resulti aquest repte. La resta em sona a complementarietat, subordinació i acceptació d'un rol que no ens ha de correspondre. Que s'ho facin ells amb la gestió del sistema que altres volem estrictament combatir i abolir.
Reactivar l'esquerra revolucionària política i social, també cultura, és la base per sortir d'aquest teatre esperpèntic del capitalisme i de la seva gestió.
Potser trobeu a faltar que mencioni el tema nacional, etc...no us penseu, el subordino al combat contra el capitalisme. Farà molt malament l'esquerra de jugar el mateix nacionalisme de la dreta. O el tema català s'inscriu en un marc diferenciat del relat de sempre o senzillament passarem a engreixar el sistema que impera al sí de la classe política. Un exemple: en un context de crisi capitalista brutal, arriba el referendum d'Arenys de Munt (hi vaig anar), molt bé, d'acord. La bona fe de la CUP queda en entredit quan desembarquen els capitostes de la dreta patriotica a la riera d'Arenys: carreteristes, coloms, puicercosos, mikimotos, paluzies, lopez tena i tota la pesca. Snt tornem-hi: des de baix neix una iniciativa interessant i els de sempre es llencen en paracaigudes per comptabilitzar els guanys.
Tot el que dic podria ser una mica com dir: passo de tot. No és el meu cas, he abandonat fa un any allò d'ICV, soc militant de REVOLTA GLOBAL i treballo des de baix per altres coses que em semblen més encertades en clau d'esquerres: moviments socials, cooperatives de consum, esquerra sindical, plataformes ecologistes. no ho faig "pensant en el poble", ho faig perquè vull que ho faci més gent.
Salut i revolta!
http://www.premademarx.blogspot.com
premiademarx.blogspot.com
per ser més exactes
jo situaria el tema en uns altres paràmetres, a veure:
possiblement el que falla és la percepció del que és realment politic. Em temo que aquesta democràcia mediàtica i mercantil el que fa és generar etiquetes en forma de partits que, els que poden, passen a engrandir el relat sistèmic. Vull dir: els partis de l'auca funcionen amb unes lògiques de govern o d'oposició -depen de la correlació- i amb més o menys retòriques funcionen dins del més estricte respecte del sempre intocable capitalisme. La qüestió nacional, que té la seva importància, passa a ser el "pathos" cultural (o para-cultural) que mobilitza sentiments i, en pocs casos, consciències. Els matisos, doncs, estan en funció dels accents davant de l'estat de coses económic, social i nacional. Jo m'inclino per un tipus de política gens assistencial (els "polítics" no ha de resoldre les coses de la gent per delegació) i més centrada en el fet militant. A la pregunta de: què fareu per resoldre això o allò? Un militant d'esquerres hauria de contestar: "ningú més que tú pot resoldre les coses. Tú i els teus. Organitzats, mobilitzats, lluitadors i invectius!".
L'elogi de la política profana passa per aquests paràmetres: lluita contra allò que deforma la política, fulmina les llibertats, destrossa el planeta, explota i oprimeix. Això és de sempre la raó de ser de l'esquerra: la lluita contra el capitalisme, contra la dictadura del capital i una idea de la democràcia superior a la mera concurrència electoral de màquines gestores i propagandístiques com les que surten a l'auca. M'en refot la crisi d'ERC, és una crisi de poder i de relat. M'en refot en Carretero i la seva pàtria simbòlica i fanàtica. Conec des de dins el món d'ICV i les seves enèssimes mutacions que l'han portat a ser un partit-empresa degudament empaquetat i adaptat als requisits del marqueting electoral. No crec que la cosa passi per nous o vells partits. En tot cas la cosa de l'esquerra ha de passar per l'abandó de l'auca, de la professionalització, de les pràctiques sistèmiques i per la necessària conjucció de l'ideal del socialisme, de l'autogestió, de la critica sistemàtica al capitalisme i en la recerca i recosntrucció del subjectes revolucionaris per poc de moda que resulti aquest repte. La resta em sona a complementarietat, subordinació i acceptació d'un rol que no ens ha de correspondre. Que s'ho facin ells amb la gestió del sistema que altres volem estrictament combatir i abolir.
Reactivar l'esquerra revolucionària política i social, també cultura, és la base per sortir d'aquest teatre esperpèntic del capitalisme i de la seva gestió.
Potser trobeu a faltar que mencioni el tema nacional, etc...no us penseu, el subordino al combat contra el capitalisme. Farà molt malament l'esquerra de jugar el mateix nacionalisme de la dreta. O el tema català s'inscriu en un marc diferenciat del relat de sempre o senzillament passarem a engreixar el sistema que impera al sí de la classe política. Un exemple: en un context de crisi capitalista brutal, arriba el referendum d'Arenys de Munt (hi vaig anar), molt bé, d'acord. La bona fe de la CUP queda en entredit quan desembarquen els capitostes de la dreta patriotica a la riera d'Arenys: carreteristes, coloms, puicercosos, mikimotos, paluzies, lopez tena i tota la pesca. Snt tornem-hi: des de baix neix una iniciativa interessant i els de sempre es llencen en paracaigudes per comptabilitzar els guanys.
Tot el que dic podria ser una mica com dir: passo de tot. No és el meu cas, he abandonat fa un any allò d'ICV, soc militant de REVOLTA GLOBAL i treballo des de baix per altres coses que em semblen més encertades en clau d'esquerres: moviments socials, cooperatives de consum, esquerra sindical, plataformes ecologistes. no ho faig "pensant en el poble", ho faig perquè vull que ho faci més gent.
Salut i revolta!
http://www.premademarx.blogspot.com
estic bastant d'acord amb la diagnosi del company Tati-Pagès amb alguna reserva però a grans trets té raó. En quan a Revolta Global si que puc afegir una cosa i és que quan vaig per Barna acostumo anar a les manis que puc i m'interessa el que es fa al carrer i aquests de Revolta són activissims i els trobes a totes les mogudes, mirant mirant veig que venen dels antics trotskistes de la Lcr i ara estan recollint els desencisats de l'IC i de EUIA, lògic! si el capitalisme apreta el millor serà un anticapitalisme que resisteixi!
la seva web està molt activa i surten moltes mogudes de les que parlo. S'ha de reconeixer que on s'acaba l'esquerra reformadora i l'independentisme, apareixen grups com aquest de Revolta Global molt interessants
Jo si fos de la direcció d'ERC obriria un expedient als qui han votat que no a l'estelada. És evident que s'han equivocat d'afiliació política.
Resulta que aquesta moció que ERC ha votat en contra carregava expressament contra l'ERC mateixa. Us estranya que el regidor Eladi Llop votés que no?
En canvi ERC havia presentat una moció perquè el municipi recolzés les consultes populars i tota la resta de grups li van vetar.
Tanta demagògia/desinformació ens acabarà fent mal a tots plegats!
menys simbols i partits professionals i més revolució.
i la revolució a més de tenir en compte el cas català o és mundial i anticapitalista o és un parany interclassista del qual sempre en treuen guanys els poderosos. Menys baltalletes del Polònia i canya al capitalisme espanyol, europeu, mundial i també català (que el tenim al costat i fot pudor per molta senyera que porti i per molta faixa tapa-carteres).
REVOLUCIÓ!
ANTICAPITALISME!
Jo no perdo ni un minut en banderes i disbauxes entre ERC, Reagrupament i CIU. Ja s'ha demostrat de que va tot aquesta penya.
Rectifico, perquè m'he equivocat: m'he trobat l'Eladi Llop, el regidor que suposadament havia fet això, i m'ha explicat exactament de què es tracta.
1r.- Ell va presentar una moció per recolzar les consultes populars, en consonància amb el moviment general coordinat per en López Tena: fou rebutjada. Per què? Per què els partits del Vendrell no estan per això i volen boicotejar-la: per això han votat una altra moció que exigeix la implicació del Parlament (quan la consulta l'han de fer les entitats privades del poble perquè sigui legal!) i també vinculen institucions internacionals que poc tenen a veure amb la voluntat dels catalans.
2n.- El tema de la bandera: aneu equivocats el 100%. El PP del Vendrell volia prohibir que els dies de celebració es posés una estelada en una de les torres de la ciutat (de propietat municipal), estelada que ha estat sempre posada per l'ERC del Vendrell. L'Eladi Llop els va respondre que l'estelada seguirà onejant a l'skyline de la vila.
Més informació i menys demagògia, si us plau.
Aquets anònims xinesos duen entendre els teus posts!!! :)
Les festes de Santa Tecla...bé?
Apa que nosaltres tenim a prop les de Sant Narís! i és que si no hi posem una mi d'alegria fa feredat el que passa per el pati :)
petons!
Ep,
Molta teca en els comentaris... m'agrada.
Més endavant els hi donaré sortida en un post, ok?
Paciència.... i gràcies!
Publica un comentari a l'entrada